Tots junts

Hagués volgut poder expressar tot el que sento quan veig aquestes imatges, quan recordo aquell dia, però només us diré que cada cop que miro el vídeo, m'emociono com si fos el primer cop...

Paraules

Paraules, que poden resultar dolces o amargues
Que et poden donar vida o matar-te
Que poden ser-ho tot o no ser res

Paraules, que valen tant i més si són robades
Que poden ser divines o profanes
On van quan no són dites per ningú?

Si et costen tant de pronunciar
No triguis tant, digues-les ja sense pietat
Per què esperar?

Paraules, que si no hi són t'ignoren i et maltracten
T'eleven cap al cel o a l'infern baixen
Et poden tornar un neci o bé un boig

Paraules, que poden ser piadoses o malvades
Sovint tan egoistes quan es callen
On van quan no són dites per ningú?

Si et costen tant de pronunciar
No triguis tant, digues-les ja sense pietat
Per què esperar?

No importa tant el què diràs
Què, qui, com, quant, ja m'és igual
Sols digue'm quan
Per què esperar?

On van les paraules que ningú no ha gosat dir?
Potser es perden en silencis i en moments que queden buits

Paraules, perdudes en racons inconfessables
Guardades en presons mig oblidades
Què em pots donar si vaig al seu rescat?

Paraules, que quan s'aboquen poden ser indomables
Si vols les pots tenir hipotecades
On van quan no són dites per ningú?
Paraules

Camp d'oliveres

Allà al camp d'oliveres vaig besar-te
i de sobte el temps semblà aturar-se
m'aparegué entre els dubtes la certesa
que mai oblidaria aquell somriure tímid i sincer.
I és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
perquè els avions no esperen els capritxos dels amants
així com tu, així com jo.

La nit se'ns havia quedat tan curta
com ofegada en copes de ginebra
al veure't a la llum d’aquella albada
vaig saber que sempre més recordaria amb enyorança aquell moment.
I és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
perquè els avions no esperen els capritxos dels amants
així com tu, així com jo.

I és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
li demano al cel que em regali un minut més
per passar amb tu, i tu amb jo.
Tan exigent, tan impacient
el dia ens desperta del somni més bell
ens queda el gest del nostre adéu
regust agredolç que ens farà recordar...

Que és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
perquè els avions no esperen els capritxos dels amants
així com tu, així com jo.
I és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
li demano al cel que em regali un minut més
per passar amb tu, i tu amb jo.

Espanya, carinyo, lo nostre no funciona

Els Mali Vanili són un duet de músics catalans amb un estil pop amb aires folk. Han estrenat el videoclip "Espanya, carinyo, lo nostre no funciona" amb un to desvergonyit, tot atrevint-se a vestir-se de toreros i entonar una lletra plena d'ironia que plasma la ruptura de Catalunya amb Espanya.

És encomanadissa, oi?

 

Avui, una cançó

Les set i quart i m’he adormit al plat,
Volen cafeteres i trossets de pa.
La teva estrella al meu circuit urbà,
Corre, corre, que no queda temps per mai.
Anticiclons en totes direccions,
Sense canvis a la vista ni estacions.
Sóc un calaix massa farcit de trons.
Un telescopi busca l’horitzó...
I no hi és, que no hi és!
Astres, pedres i coralls
I una de passatgers s’ho mira,
Com s’ho mira.
Les antenes a les mans
Rastregen tot l’oxigen,
no hi ha un oxigen.
La flor d’espines més bonica que he trobat
Té 14 pàgines i totes són en blanc.
Sento forquilles que fan truites per sopar,
Una cerveseta, vespres amb olor de mar,
Fa olor de mar...
Astres, pedres i coralls
I una de passatgers s’ho mira,
Com s’ho mira.
Les antenes a les mans
Rastregen tot l’oxigen,
no hi ha un oxigen.
La benzina sobre l’astre blau,
cau del cel, cau del cel.
Un radar camina sobre el mar,
No hi ha vent, no hi vent.
Tres mil punts i núvols de cartró,
Sóc del temps, sóc del temps.
Astres, pedres i coralls
I una de passatgers s’ho mira,
Com s’ho mira.
Les antenes a les mans
Rastregen tot l’oxigen,
no hi ha un oxigen.

Es far de Ses Salines

Com més l'escolto, més m'agrada...




Encara té sa clau des far on treballava,
encara tė sa clau d'ençà que el jubilaren,
agafa sa bicicleta d'un fill seu, una mountain bike,
i fa un poc de voltera per no passar davant sa tercera edat
i enfila sa carretera des far de Ses Salines;
i enfila sa carretera i du es canet darrere darrere,
hi ha trull de contrabando, un truller.

Ja s'ha tancat sa nit i puja a dalt de tot,
se corda s'anorac i obre un finestró.
Per falta de lluna, Venus se reflexa a la mar,
es ulls té ple d'estrelles de tant de cavil·lar,
i pensa que només és a damunt una de tantes,
es ulls té ple d'estrelles de tant de mirar-les,
''oh, mirau, mirau si n'hi ha... Quantes''.

Sense paraules...

Aquesta és una petita mostra del que anit vam viure als carrers de la part alta de la ciutat. Tothom entonant l'Amparito Roca i ballant al ritme de la baixada de l'Àliga i la Mulassa. Aquest és un dels moments inesborrables en què es respira un ambient festiu que per molt que el visqui, em segueix deixant sense paraules...

Un altre dels moments indelebles de la Tecla d'enguany va ser el multitudinari concert familiar dels Antònia Font. Us en deixo un bocí perquè en pugueu fer un tastet de la nostra festa.

Espero que n'hagueu gaudit tant com jo!

La flama de tot un poble en moviment

Familieta, us desitjo una molt BONA DIADA!

Som i serem

Jo tampoc acato la sentència contra el català.

La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem estarem firmant la sentència de mort de més de 1.000 anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!

Tots els botons

Ooooh Jenifer

Després de setmanes i setmanes escoltant els Antònia Font, no m'aventuro a dir que han passat a ser història perquè sé del cert que més d'un dels que correu per aquí em trencaríeu les cames, i la veritat és que no em fa gens de gràcia perquè anem de cara a l'estiu i em ve de gust anar-me'n de vacances, anar a la platja, fer passejades, cervesetes, anar de festa major... Però el fet és que des que he descobert Els catarres que no els puc parar d'escoltar. Tenen cançons maques i divertides. M'han agradat força i he decidit "arxivar" una temporadeta AF, que ja s'ho mereix pobre! perquè deu tenir la gola resseca de tant cantar la 1, la 2, la 5, la 7 i la 13. Les altres també les canta, eh? però no tant com aquestes... la veritat sigui dita!
Així que d'ara endavant, ja em podeu imaginar conduint cap a la feina cada dia a les vuit del matí i cantant a grito pelao "Ooooh Jenifer"!

Jo que sóc més català
que les anxoves de l’Escala
o els galets de Nadal,
jo que tinc una erecció
quan pujo al Pedraforca
o faig trekking per Montserrat,
jo que voto Convergència
i que tinc somnis eròtics
amb en Jordi Pujol,
jo que sóc soci del Barça
i no trago ni en pintura
als Pericos de Sarrià,
jo que penso que en Serrat
sempre ha estat un traïdor,
al meu cotxe només sona Lluïs Llach,
jo que porto els Segadors
com a politò del mòbil,
la senyera al balcó.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d'una "choni" de Castefa.

Ohhh Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Jo que sóc més català,
que el pi de les tres branques
o la guita de la Patum,
jo que sóc un gran entès
de la cobla i la sardana
i el mundillu casteller,
jo que sempre m’he enganxat
als serials de TV3
i als matins d'en Cuní,
jo que sóc més radical
que el partit Mohamed Jordi
en campanya electoral,
jo que sento devoció
pel romesco i els calçots,
i el pa amb tomàquet sagrat,
jo vull veure en Joel Joan
actuant als Pastorets,
dirigit per en Benet i Jornet.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d’una "choni" de Castefa.

Ohhh Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Les ments estretes ens intenten parar els peus,
repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó?,
l’amor és superior a tota por, a tot rencor,
i ens diuen que tenim el cor dividit,
entre l’amor i el país, la pàtria contra el desig.
Però jo no veig les parts, jo només veig el conjunt,
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.

Ohhh Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Pepet al Tren de Mitjanit

Divendres a la nit vaig anar de concert. Vaig anar a veure Pepet en solitari. Sempre els havia vist amb tot el grup i la veritat és que Pepet sol també fa molta festa.
El concert es va fer a un cafè-pub i era ple de gom a gom. Quan vaig arribar i vaig veure tota aquella gentada vaig pensar que seria impossible poder entrar. Però em vaig dir: com que em dic Guspi que hi entro! I sí, no només hi vaig entrar sinó que vaig fer cap a primera fila! I un altre cop, vaig poder gaudir d'un directe espectacular, amb un públic entregat, cantant i ballant a ritme de Pepet

Aquesta nit, Pepet i Marieta anirà al programa El Tren de Mitjanit d'Ona de Sants-Montjuïc. El Tren de Mitjanit s'emet els dimarts de 23 a 24h i està dirigit per Germà Bustamante, el qual ens permet repassar el panorama musical català. A més, tenim l'oportunitat de poder escoltar grups i autors en directe. Aquesta nit, Bustamante entrevistarà Josep Bordes, més conegut com Pepet, i a més, podrem escoltar les seves cançons en directe. No us ho podeu perdre perquè n'estic segura que faran molta festa!
Podeu escoltar el programa a l'enllaç que us he posat. El programa paga la pena ja que podeu gaudir de música feta amb la nostra llengua. A més, podeu trucar i fer peticions. I aquesta nit ja ho sabeu, si no teniu plans, ens trobem a El Tren de Mitjanit!

Me moles

"Me moles" és el títol de la cançó de presentació del nou disc de Pepet i marieta, "Qui no plora no mama". Aquest és el quart treball de la banda on es veu reflectida la seva maduresa musical.
Pepet i Marieta són un grup jove i fresc amb ganes de fer gresca, de gaudir de la música i sobretot, de fer gaudir el públic. I us asseguro que ho aconsegueixen! Els seus espectacles són inusuals, entusiàstics, especials i vibrants.
Són gent senzilla amb ganes de passar-ho bé, i és aquesta senzillesa que els fa tan grans. Arriben a tots els públics i no s'obliden mai ni dels seus ni de les seves arrels. Un reflex d'això, és el vídeo d'aquesta cançó, fet amb la seva gent; gent que els estima i que els segueix.
Pepet i marieta tenen la capacitat de fer una gran cançó a partir d'un petit detall, arran d'una sensació, de qualsevol quotidianitat... És per totes aquestes coses que la seva música la podem sentir tan propera.
Curiosament, la meva mare els va descobrir abans que jo. Sí... Un dia, era a casa la mare i em vaig posar a cantar la cèlebre "L'aigua no està en venda" i lluny de sentir per part de la mare de qui era la cançó, va ella i em sorprèn cantant amb mi. En aquell moment si m'arriben a punxar no em troben sang! La mare ja els coneixia! I si no n'hi hagués prou, havia anat fins i tot a un concert! No m'ho podia creure... Quan vaig saber això em vaig afanyar per mirar on era el proper concert, no me'l podia perdre! I apartir d'aquell moment, he anat a tots els concerts que he pogut. La veritat és que no podria dir a quants perquè en són molts. I a més d'un, hi he anat en família. Amb la mare també, clar... que li agraden molt!
Des de llavors, i com ja he dit altres vegades, un estiu no és estiu sense cap concert de Pepet i marieta.
Així que si no els coneixeu, us animo a fer-ho. A la seva web podeu consultar els propers concerts. De moment, tenim el 15 de desembre a l'Astrolabi de Barcelona i el 16, a la Sala Zero de Tarragona.
Aneu-hi i deixeu-vos portar pel seu nou espectacle Mam mam. Estic segura que xalareu!

Contradiccions

A vegades no saps per què tot és dolç, salat...
Aquests dies tinc aquesta cançó al cap...

Boulevar

Per fi, dijous passat vaig poder veure el "Maestro" i dic per fi perquè després de tres intents fallits, dijous vaig poder gaudir del seu directe. La veritat és que no les tenia totes perquè amb aquesta gira he tingut mala sort. Tenia l'entrada comprada per a tres concerts i només hi he anat a un. Em pensava la més desgraciada del món... Al primer concert no hi vaig poder anar perquè em vaig quedar enganxada de l'esquena i no podia pegar passa. Vaig haver de vendre l'entrada... Al segon, no hi vaig poder anar perquè aquell dia va caure el diluvi universal i com que el concert el feien a un camp de futbol, doncs el van suspendre i encara no m'han tornat els cèntims... I el tercer, el van ajornar perquè el Maestro va caure mentre desava uns llibres a la prestatgeria a les dues de la matinada, clar que dit així penses: això li pot passar a qualsevol... Però si ho provem de dir en castellà tal i com s'anunciava a la seva web, la cosa canvia: Sabina pospone el concierto de Barcelona tras sufrir una caída mientras colocaba unos libros en su domicilio de Madrid. Dit així, jo em quedaria amb el "verbo colocar" i a partir d'aquí, cadascú és lliure de pensar el que vulgui...
La qüestió és que per fi, dijous, el vaig poder veure! Com he dit, no les tenia totes, no ... perquè a última hora em van posar unes reunions que em van fer pensar que estava presdestinada a no poder-lo veure. Però vaig tenir temps de fer les reunions, vaig torejar la gent amb una habilitat que no sabia que tenia i finalment, vaig agafar el cotxe i em vaig encarrilar a la carretera cap a Barcelona. Ah, i vaig arribar-hi a temps!
El Palau Sant Jordi era ple de gom a gom, la gent estava eufòrica per sentir les seves cançons, hi havia un ambient preciós... Jo era a platea, baix de tot, a tocar de l'escenari i per primer cop, vaig gaudir de El boulevar de los sueños rotos en directe. De tots els concerts que he anat del Sabina, mai l'havia tocada i com que em vaig emocionar tant, he pensat de compartir-la amb vosaltres.
Mireu bé, eh? que surto aquí al davant! :)

Dissabte a la nit

Els Pets fan més teatre! Dissabte vaig poder gaudir del primer concert d'aquesta nova gira i la veritat és que paga la pena veure'ls. Va ser un concert preciós... Vam poder redescobrir aquest caràcter més íntim de la banda. Ens van oferir un repertori de cançons, al meu gust, molt i molt encertat. I amb aquest encant especial que tenen Els Pets, se'ns van posar a la butxaca abans de sonar el primer acord! Hi havia una complicitat màgica entre el públic, la banda, la música, les lletres, el lloc...
Us deixo aquesta cançó que m'encanta. No és el concert del dissabte. El vídeo té quatre anys, pertany a la gira Els Pets fan teatre, però el dissabte a la nit també la van cantar...

Tren Transiberià

Com més els esccolto més m'agraden! I és que en directe guanyen molt. En poc menys de tres setmanes els he vist tres cops i un d'aquests va ser per la diada, a Barcelona. Quin ambient més bonic... Us deixo el Tren Transiberià a veure si us en podeu estar de moure els malucs!

Silencis

Sona dintre meu...

Molts dels que em coneixen es posarien les mans al cap si sabessin que escolto aquest tipus de música, i encara més si sabessin que vaig a concerts d'ells. Però a mi m'agraden i crec que tenen lletres molt bones. Aquesta n'és un exemple i poder-la sentir en directe a mi personalment, em fa posar els pèls de punta. Encara tinc el bon regust d'anit...

Wa Yeah!

Últimament, aquesta cançó la tinc al cap més de l'habitual... I la veritat és que em va bé per animar-me. M'encanta... Antònia Font m'agrada molt ,però aquesta cançó té un no sé què especial, un ritme que et fa moure gairebé impulsivament... He anat a diferents concerts d'Antònia Font i un de tots va ser en un teatre i us asseguro que quan va sonar aquesta cançó, la gent no va aguantar més asseguda i va començar a fer això...