Gust de cendra en tardes boiroses
mots fallits amb espurnes de soledat
és tot el que trobo quan, feble,
em despullo davant el mirall.
Imparable recerca de mi mateixa
nuesa lluïda, vellesa irreversible
pedaços de vida emmascaren la nit
quan endevino la clandestina realitat.
Pressura de silencis en mars desconsolats
viaranys planers sota fondalades
secrets esquinçats en un segon
voldria evadir-me, però no trobo d'on...