dijous, 19 de maig del 2011

Despullant-me

Gust de cendra en tardes boiroses

mots fallits amb espurnes de soledat

és tot el que trobo quan, feble,

em despullo davant el mirall.

Imparable recerca de mi mateixa

nuesa lluïda, vellesa irreversible

pedaços de vida emmascaren la nit

quan endevino la clandestina realitat.

Pressura de silencis en mars desconsolats

viaranys planers sota fondalades

secrets esquinçats en un segon

voldria evadir-me, però no trobo d'on...


dijous, 5 de maig del 2011

Avui, que has deixat anar l'hivern

Mentre desfaig el llit, me n'adono de tots els hiverns que han passat i sostinc el cobrellit que m'ha abrigat tantes nits i ho faig amb una delicadesa especial, potser per escalfar la gelor que encara hi resta adormida.

Obro la finestra i deixo esvair l'olor de ranci mentre em perdo entre pensaments i em pregunto on anirà a parar aquest hivern que ara deixo anar.

Pujo al terrat per estendre els llençols acabats de rentar i m'embaladeix el seu moviment provocat per l'aire que s'ha girat. Sembla que aquesta brisa suau vulgui despertar els somnis que hi he perdut. I m'encanto un altre cop pensant en si encara sóc a temps d'atrapar-ne algun, però un cop de vent m'impregna d'olor de primavera que inevitablement em recorda a tu, i somric... Em vénen al cap imatges i paraules, talment com si fos un quadre de costums. Repasso la meva vida en menys de cinc segons. Cinc, em basten per saber que tu en formes part. I torno a somriure mentre corro cap a l'ampit del terrat per si veig la nostra terra llaurada pel pagès, per si oloro la flor dels tarongers, per si sento el plor del menut que ens ha omplert d'alegria, per si escolto la música del mar quan vol abraçar el marjal, per si veig al cel el campanar que porta els comptes de la nostra amistat.

I m'omplo d'enyorança quan penso que m'hagués agradat ser al teu costat, avui, que has deixat anar l'hivern per trobar una altra primavera...