Aquest amor que fa un any em va prendre

Per tal de celebrar el Dia Mundial de la Poesia us deixo uns versos del meu favorit:  l'Estellés.  Uns versos que em captiven, encara més, si és que es pot.  

Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l’ha habitat i poblat.
No puc ja més, repetiria encara;
però l’amor no em deixa mai, cruel,
i em trobe a gust dessota el seu domini,
sabent, com sé, que ha de matar-me un dia,
molt lentament, corcant-me a poc a poc.
La meua mort, mai espectacular,
m’ha d’arribar d’una lenta creixença:
va madurant a les meues entranyes,
exactament com madura l’amor.

  Vicent Andrés Estellés

(Burjassot, 1924 - València, 1993)

Avui, com tants dies

Avui, com tants dies últimament,

tanco els ulls i et penso
i em provoca un somriure,

un altre dels molts més que guardo.

Avui, que revisc aquell moment
en què escrivies el meu nom
i dibuixaves la meva silueta entre pensaments,
et trobo, com tantes vegades,
i et repasso, un cop més,

per omplir-me dels teus records.

Perseverant em creix el sentiment

que avui fa més de mil nits em vas despertar

capaç de trasbalsar el meu món

i de fer desaparèixer la resta

quan ets al meu davant.

Passen les hores i es gasta el temps

els records em nodreixen el present

tinc ànsia de demà

d'un dijous qualsevol al teu costat

de sentir aquella tremolor

d'estar-me al llindar dels teus ulls

de bressar-te els somnis cada nit

de resseguir els plecs del teu llit.