dijous, 30 de maig del 2013

Avui, una cançó




Les set i quart i m’he adormit al plat,
Volen cafeteres i trossets de pa.
La teva estrella al meu circuit urbà,
Corre, corre, que no queda temps per mai.

Anticiclons en totes direccions,
Sense canvis a la vista ni estacions.
Sóc un calaix massa farcit de trons.
Un telescopi busca l’horitzó...
I no hi és, que no hi és!

Astres, pedres i coralls
I una de passatgers s’ho mira,
Com s’ho mira.
Les antenes a les mans
Rastregen tot l’oxigen,
no hi ha un oxigen.

La flor d’espines més bonica que he trobat
Té 14 pàgines i totes són en blanc.
Sento forquilles que fan truites per sopar,
Una cerveseta, vespres amb olor de mar,
Fa olor de mar...

Astres, pedres i coralls
I una de passatgers s’ho mira,
Com s’ho mira.
Les antenes a les mans
Rastregen tot l’oxigen,
no hi ha un oxigen.

La benzina sobre l’astre blau,
cau del cel, cau del cel.
Un radar camina sobre el mar,
No hi ha vent, no hi vent.
Tres mil punts i núvols de cartró,
Sóc del temps, sóc del temps.

Astres, pedres i coralls
I una de passatgers s’ho mira,
Com s’ho mira.
Les antenes a les mans
Rastregen tot l’oxigen,
no hi ha un oxigen.



dimecres, 15 de maig del 2013

Aquesta primavera

Sí, deu ser aquesta primavera, que com deia el poeta, em pren aquell vent o l'amor i m'imagino rodolant per terra entre abraços i besos. I com seguia dient; potser és l'amor que es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny... I sí, deu ser aquesta primavera que em trasbalsa i em vénen al cap aquests versos que em fan pensar en un amor brusc i salvatge. I tombada al terra de qualsevol manera, recorro versos dibuixats als plecs del meu cos fins que enforato els dits dintre meu sense compliment ni teles. Els amago un cop i un altre i, delirosa, ofereixo les meves carícies al neguit dels meus llavis. M'obro la brusa, em despullo els pits i me'ls acarono amb les mans tremoloses, segurament portadores d'un desig irracional. Penso en tu i m'assalta una impaciència sufocadora que fa que t'imagini llepant-me els mugrons una vegada darrere l'altra i m'aviva encara més aquesta excitació. M'endinso dintre meu amb una intensitat benèvola que ara mateix em sembla insuficient. Tanco els ulls i em sembla sentir la teva llengua enfonyant-se en el meu fruit tot deixondint la meva quietud. Et desitjo en l'enyorança amarga de la calor que m'assalta i em penetro per encalçar la dolça mort. I en marxa el tocadiscos, cedeixo al desmai i penso en tu, i tot això i allò...