divendres, 18 de juliol del 2008

Remembrança


Avui t’he vist,
-novament-
ha sigut
tan sols
un instant,
però
el temps suficient
per a,
tornar a la meva memòria
records de tu
que un dia,
foren fets.

Fou tan intens
com fugaç,
com un tifó
que s’enduu
tot allò
que troba al seu pas,
... però
no comptaves
en trobar un mur de ferro,
i a voltes,
em penedeixo
de no haver sigut
de guix, de fang
per mesclar-se
amb el teu corrent
d’aigua.

Tampoc jo sabia
-fins llavors-
el sabor del no res
que et queda,
quan desitjant
-com tu-
ésser portada amb el teu cabdal
decidí
anclar-me al terra,
per por
al naixement d’un nou riu.

Sé,
que el teu corrent
m’espera;
i a la mateixa vegada
desitjo trobar-lo,
aquest brollador
que també avui
neix en mi.

I...
m’he adonat d’això
-avui-
quan t’he vist;
però
sempre quedarà
l’esperança
que, després
d’un gran sol,
algun dia
puguen tornar
a caure, per la meva pell
les teves gotes
de pluja...

Nina Pagà
(Nuesa, 1999)

dimarts, 15 de juliol del 2008

Tirocini de carícies i petons


Cursava 3r de BUP i vaig quedar amb una amiga per estudiar història. L’endemà teníem l’examen i jo no em sabia res.

La història no m’ha agradat mai. Bé, sí que m’agrada, però sempre ha estat la meva assignatura dèbil i per tant, m’era més fàcil dir que no m’agradava que em costava estudiar-la.

La meva amiga tampoc havia estudiat gaire, però ho duia millor que jo. Així que decidírem passar la nit juntes estudiant. Com que casa seva era més a prop del centre, anàvem allí perquè d’aquesta manera pensàvem que guanyàvem temps. Era tot un repte, només teníem una nit per preparar-nos la matèria.

La veritat és que començàvem amb moltes ganes, però ràpid anàvem fent esbarjos més freqüentment.

De tant en tant ens trucava l’Alberto que era el nostre amic. A l’institut sempre anàvem els tres junts, però clar, les mares no veien bé que ell es quedés tota la nit amb nosaltres estudiant.

A vegades venia, però s’hi estava fins l’hora de sopar. Altres, s’havia quedat a sopar, però a mitja nit marxava a casa seva.

L’Alberto era un noi guapíssim. Era de pell bruna. Tenia uns ulls verds preciosos i un somriure encisador. Segons el meu parer, era el noi més maco de l’institut. Era agradable, educat i molt ben plantat.

Ell anava fluix en matemàtiques i com que a mi se’m donaven prou bé, l’ajudava sempre que m’ho demanava.

Aquell dia, després d’estar gairebé quatre hores estudiant, va sonar el telèfon. Era l’Alberto; no entenia no sé què de la Revolució Russa. Nosaltres tampoc l’hi vam saber explicar bé; ens havíem de tornar a mirar el tema.

Vam dir-li que soparíem i després ens ho miraríem. Ell ens va preguntar si podia venir a estudiar una estona amb nosaltres. Li vam dir que sí i vam quedar que en acabat de sopar, vindria.

Nosaltres ens vam fer uns sandvitxos i vam agafar unes llaunes de coca-cola per beure. Ens posàrem vora el caliu de la llar de foc que hi havia a les golfes i començàrem a parlar de les nostres coses. No era estrany que acabéssim parlant de nois ja que era un tema més que principal en les nostres llargues converses. Però aquella nit vam parlar de l’Alberto com a noi, deixant de banda que era el nostre millor amic. El fet era que pensàvem que estava boníssim, però com que érem tan amics, mai se’ns havia acudit d’embolicar-nos amb ell.

Amb tot, aquella nit vam començar a parlar d’ell d’una manera ben diferent. Les dues estàvem d’acord en què era el noi més guapo de l’institut, que tenia un culet molt mono, uns llavis carnosos que deien “besa’m!” i que era molt simpàtic i agradable... Sense adornar-nos-en, parlàvem d’ell com el noi ideal per a tenir una relació. I ja no dic una relació d’amor, sinó una relació d’aquelles que busquem trobar frenèticament en aquesta edat. L’Alberto, era el noi ideal per fotre el primer clau de la nostra vida.

Sense fixar-nos, vam començar a parlar de sexe. Llavors, la meva amiga em va explicar que no havia besat mai un noi. I clar, vam decidir que allò no podia ser, que s’havia d’estrenar! Ella em deia que no sabia com ho havia de fer. I jo, que en aquell aspecte tenia una mica més d’experiència, vaig decidir fer-li de mentora. Li vaig dir que doblegués el braç i que hi posés la llengua a l’escletxa que s’hi forma. I llavors que practiqués. Però és evident que morrejant-te amb el braç no saps si ho fas bé o malament. Així que després d’una estona practicant vaig decidir besar-la. Ho vaig fer posant-li la llengua a la seva boca. Ella, quan va reaccionar, em va apartar d’una sotragada i em va dir: -però què fas?- Li vaig contestar que era així com es besava. Es va quedar atònita, no va saber què dir.

En aquell moment vaig tenir por que em fes fora de casa, però la seva reacció va ser del tot inesperada. Em va agafar i em va besar i, aleshores, va ser ella qui va posar la seva llengua dintre la meva boca.

En aquell moment no podia dir res, havia estat jo la que ho havia començat tot. Així que em vaig deixar portar.

Passada una estona, va deixar de besar-me i em va preguntar: - És així com es fa?- Jo li vaig contestar que no. La vaig agafar pel coll i li vaig tornar a menjar la boca. I després li vaig dir: - És així com es fa -.

En aquell moment ens vam mirar als ulls i la resta de món va desaparèixer. Hi havia una connexió excitant i nova, desentesa de prejudicis previs. I sense dir-nos res més, vam començar a besar-nos i ens vam anar deixant portar per l’èxtasi del moment. Tímidament, vam anar tocant-nos els pits. Ara jo, després ella. Amb les mans tremoloses esperant l’assentiment de l’altra, fins al punt que ens acariciàvem les nostres inexplorades virginitats per sobre la roba. Carícies suaus, vergonyoses, però carícies que desencadenaven marees de plaer i desembocaven rius de fluix vaginal.

Just en aquell moment ens va alertar la veu de la seva mare que ens deia que havia arribat l’Alberto.

Quan va entrar a les golfes, ens va preguntar si havíem estudiat la Revolució Russa, i nosaltres li vam respondre amb un breu somriure i fent que no amb el cap. Aleshores, ens va preguntar què havíem estat estudiant i nosaltres ens vam mirar tot posant-nos vermelles i sense dir res.

Llavors, la meva amiga i jo ens vam fer un gest d’aquiescència amb el cap i em vaig apropar a ell i vaig reposar els meus llavis sobre els seus. El vaig mirar, tenia els ulls com dues llunes plenes, irradiant estranyesa i sorpresa. M’hi vaig tornar a apropar i el vaig tornar a besar oferint-li de bat a bat la meva ànsia de tastar-lo. L’Alberto estava del tot desconcertat però no s’hi va oposar en cap moment, de manera que les nostres joves llengües experimentaven el gust de trobar-se en camps banyats per la inexperiència de l’art de besar. I clos aquell primer llarg petó li vaig dir: - Això és el que estàvem estudiant-. I tot picaresc va respondre: - Doncs, no m’ha quedat del tot clar...-. Va ser llavors quan la meva amiga li va dir que si explicant-li ella li quedaria més que clar. I el va besar.

L’Alberto estava embadalit amb l’escomesa de petons sobtats i per què no, caiguts del cel. No es podia imaginar que aquelles hores d’estudi amb les seves amigues es convertirien en estones deliroses de besos regalats i golosos.

Enmig d’aquell ball de petons li vaig posar delicadament la mà a la seva bragueta. Ell no es va amoïnar, ans al contrari, es va deixar fer i va respondre amb el mateix acte.

Aquell joc d’òsculs silenciosos no va ser més que el preàmbul d’una tempesta de descàrregues elèctriques, sensacions enrampants i frenètiques que es van convertir aviat en un intercanvi d’emocions atàviques. Volíem experimentar, descobrir, degustar els nostres cossos.

Al cap d’un moment l’Alberto ja m’estava acariciant els pits d’una manera delicada. Però aquesta delicadesa es va tornar ferotgia quan va notar que les dues li estàvem palpant la bragueta. La meva amiga va començar a abaixar-li els pantalons i a fregar amb els seus dits el gland que sobresortia per damunt dels calçotets. Ell es va excitar i ens va envestir abrivadament, igual com quan un animal afalcona la seva presa, i ens va devorar a xuclades i succions als mugrons mig despullats per les seves arremeses.

Ara la besava a ella, després em llepava a mi. Acte seguit li mossegava l’orella a ella i en acabat era devot dels meus pits. Tot fluïa en aquell vaivé de sensacions on ell era presoner dels nostres petons i coneixedor de les nostres carícies mentre l’anàvem masturbant, primer a pas lent i després, més de pressa fins al moment de l’explosió delitosa que no va trigar en arribar.

Adés, mentre la meva amiga l’embriagava d’atencions, vaig albergar els seus dits en les meves calcetes inundades d’anhel per tal d’amainar el desfici brusent que em punyia.

I enmig d’aquell tirocini de carícies i petons deliciosos ens van sobresaltar uns passos que s’apropaven.

divendres, 4 de juliol del 2008

No em preguntis, amor, per què t'estimo



No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. ¿Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
¿És que sabries, cert, l'ardent misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...

Rosa Leveroni
(Presència i record, 1952)

dijous, 3 de juliol del 2008

Gary Jules - Mad World

Aquesta cançó m’agrada molt. La vaig conèixer a través d’un amic, amb el qual vaig compartir llargues converses i a més, molt interessants.

Ja sé que el tema de la cançó no s’adiu a la temàtica del blog, però volia retre-li una mena d’homenatge personal. Així que, això és per a tu...



Cofre àrab

Amb dits sensibles que podrien
haver estat els d'un hàbil artesà,
ressegueixo el marfil entre la fusta,
les formes incrustades dels gossos i dels falcons,
l'alada simetria de les fulles,
els ornaments del cofre.
Oh Déu, quanta bellesa perduda per a sempre!
De tot el meu Al-Andalus queden tansols un cofre
i un grapat de monedes de plata prima, més aviat bastarda.
I el record d'Abu Bakr, que era muftí i filòsof
i que ensenyà a Damasc i morí a Alexandria.
Al cementiri d'Uala, davant la Porta Verda, reposen els seus ossos.
Va deixar escrit un llibre: La llanterna dels Prínceps.
Abu Bakr, dit també Al-Turtusí, va amar moltíssim
aquest mateix paisatge que jo estimo:
el riu ample i feliç
les fondes valls on creix el magraner,
i l'aigua rotatòria de les sínies.
L'aigua, ah l'aigua en el desert!
Com canta l'aigua, oh Déu, com canta l'aigua als brolladors de marbre!
No hi ha al món so com el de l'aigua:
l'aigua canta millor que el rossinyol en la nit alta,
millor que el vent entre el tul rosa dels tamarius florits,
millor que els cròtals de les ballarines.
Dic ballarines. Dic
ventres mòbils com astres,
i dic nuques dolcíssimes,
i dic pits com magnòlies,
i dic cintures fràgils,
i dic llavis com pètals,
i dic galtes com préssecs,
i dic malucs com àmfores,
i dic peus com cristalls,
i pubis com jardins,
i cabells com onades.
I també dic ulls negres, germans de l'aigua obscura,
i també dic ulls clars, germans de l'aigua blava.
(Abu Bakr somreia).
No us deixeu emportar
per la lírica obscena de les fàcils metàfores.
La gent estima el greix
però el cervell del cabritet és millor mos:
en ell rauen l'instint, i si de cas, la pensa.
La bellesa del món, oh Déu, és fugissera i vana.
Vosaltres canteu llavis,
quan hi ha boques que puden igual que una rabosa;
vosaltres canteu rulls que són un niu de llémenes;
i canteu pits que són bosses tan buides
com l'escrot dels anuncis del guineceu.
(Abu Bakr somreia).
Doneu-me pa sense llevat
una dona fidel -no massa jove-,
de quan en quan un moltó tendre,
vi de poc grau, lectures del profeta
i el silenci del camp.
(Abu Bakr estava en el secret).
Tan sols un cop s'enamorà, si hem de creure en els seus versos.
No fou de cap moret de dents blanquíssimes,
de cap andrògin bru, de cap adolescent dels que estimava
aquell poeta cordovès dit Ibn Quzmàn.
El Turtusí Abu Bakr, el gran muftí, el puríssim,
pensant en ella,
poma madura, cor de mel, llimona dolça,
va observar el firmament i gosà escriure:
"Sense parar recorro el cel amb els meus ulls,
per si de cas contemplo l'estrella que tu mires".

Gerard Vergés
(La insostenible lleugeresa del vers, 2002)



dimecres, 2 de juliol del 2008

Una visita diferent

Era el mes d’agost i feia una calor que espantava, al despatx de la feina encara es podia suportar perquè hi havia l’aire condicionat. Tot i així, jo només duia la bata, era com més còmoda estava.

El matí passava lentament mentre anaven desfilant els pacients, un darrera l’altre, explicant-me les seves malalties.

Jo només pensava en acabar el torn, arribar a casa, despullar-me i posar-me sota la dutxa amb l’aigua ben fresca.

De sobte, van picar a la porta i va entrar ell. Era un noi molt ben plantat, d’ulls foscos, cabells castanys i mig rinxolats. Duia uns texans i una camisa blanca de fil. Va dir un “bon dia” amb una veu força agradable i es va asseure a la cadira. El vaig saludar amb un somriure i seguidament li vaig preguntar què li passava. Però en aquell mateix instant vaig notar que aquella visita era com una alenada d’aire fresc enmig d’aquell matí tan feixuc i, alhora, vaig notar com un cop càlid em va sacsejar el cos. Tot allò em va fer desconnectar inconscientment, de manera que no vaig sentir res del que em va dir. Només el podia mirar, no sabia què m’estava passant. Simplement el mirava i de sobte vaig sentir un desig fervorós que em va fer respirar profundament. Just quan ell em mirava amb ulls estranyats, tot posant-se la mà al pit i repetint-me que li costava respirar.

Aleshores vaig reaccionar i li vaig dir que anés cap a la llitera perquè el pogués auscultar. Li vaig demanar que es desfés els botons de la camisa i ell se’n va desembotonar quatre.

Li vaig auscultar el pit mentre ell inspirava i expirava tal i com jo li vaig dir que ho fes. I em vaig adonar que ell no deixava de mirar-me. Aleshores li vaig dir que es tragués la camisa per poder-li fer l’auscultació pulmonar.

Se la va treure tot observant com jo, instintivament, em delectava amb aquell tòrax tan ben esculpit. Quan el vaig mirar, vaig poder observar que els seus ulls m’advertien del que havia vist. I en comptes de posar-me vermella, em va envoltar una onada abrusadora d’excitació. Em vaig apropar més a ell per poder-lo auscultar bé, però no li vaig dir que es girés, no. I encara no sé per què. Va ser una acte maquinal.

No podia fer bé la meva feina, però això no m’importava en aquell moment. Ell estava assegut a la llitera, sense camisa, mirant-me l’escot de fit a fit. I jo, dreta al seu davant, fent peripècies perquè el meu estetoscopi aconseguís trobar els punts adequats dels costats de la seva columna. I evidentment, en aquella posició era impossible cercar-los. Per tant, no podia dissimular que aquell fregament dels meus pits contra el seu tòrax era més que provocat. I el fet de pensar que ell ho podia endevinar, encara m’excitava més, fins al punt que els meus mugrons van quedar trempats i un calfred va recórrer pel meu ventre.

De fet, ja feia estona que sabia que no tenia cap problema respiratori, però vaig fer temps mentre friccionava els meus mugrons pel seu cos despullat, suposo que amb la intenció d’excitar-lo o d’excitar-me jo, encara més. No ho sé... El fet és que quan vaig fer una passa per enretirar-me, ell em va agafar amb les dues mans posant-les descaradament a les meves natges i em va mirar d’una manera que, tot d’una, semblava que em fiblés en els pensaments.

Fora d’espantar-me, em vaig encoratjar per fer allò que estava desitjant tan ardorosament des de l’instant que va entrar al despatx. Així que mentre m’apropava cap a ell i el besava amb deliri, vaig notar el seu penis erèctil.

Però tot d’una em vaig separar d’una sotragada perquè, tot i que el desitjava, allò no estava bé. Em vaig encaminar cap a la meva taula d’esquena a ell i cavil·losa amb els ulls clucs, no deixava de pensar en aquell cos mig nuu, en aquelles mans que m’havien grapejat el cul, en aquells llavis, els seus ulls... I de sobte vaig notar el meu tanga xop, els batecs del meu cor cada cop més accelerats i una ardent coïssor resseguint cada racó del meu cos. Aleshores, em vaig girar i el vaig veure allà, a tocar, al meu davant. Em va agafar i em va tornar a besar mentre les seves mans desbotonaven amb fúria la meva bata i em tocava els meus pits rodons amb un desig esbojarrat.

Enmig d’aquell encegament, la meva bata va caure al terra i jo quedava despullada a les seves mans. M’empenyia contra la taula tot refregant la seva polla contra el meu, més que humit cony. Em va desfer els sostenidors sense deixar de besar-me i me’ls va treure. Va continuar palpant els meus pits, acariciant els meus mugrons erts. Em va asseure d’una sotragada a sobre la taula fent que caiguessin al terra les coses que hi havia i va començar a jugar amb el meu tanga. Posava el seu dit entremig de la beta i el meu conyet, l’agafava i l’estirava cap a ell i després cap amunt de manera que es col·locava al bell mig de la meva escletxa. El tornava a treure i hi posava el seu dit, tot fent-lo anar amunt i avall. Fent petites enfonyades i estimulacions al clítoris. I tornava a estirar la beta sense deixar de besar-me en cap moment. I hi tornava a posar el dit, a acariciar-me, a penetrar-me fins que l’evidència del meu cony amarat deixava entreveure que estava afamat de sexe. Llavors, un sobresalt de folla excitació em va fer arrencar-li gairebé d’una estirada els pantalons. El vaig empènyer i em vaig acotxar al seu davant. Vaig treure la seva polla rígida dels seus calçotets atapeïts mentre ell s’afanyava a baixar-se’ls i, mirant-lo amb perversió, me la vaig posar a la boca. Anava fent petites xuclades amb els meus llavis, sucoses llepades amb la meva llengua tot fregant el gland amb delicadesa i la tornava a cobrir amb la meva boca, una i altra vegada. Quan de sobte vaig sentir una mà que m’agafava fort pel clatell i una irrupció violenta a la meva boca. Una, i una altra, i una altra... Fortes, calentes i vives fins que va fer un crit de plaer i es va escórrer a la meva boca. Em va mirar, amb aquella mirada seva tan penetrant que m’excitava com ningú fins aleshores ho havia fet, em va fer aixecar i em va jeure a sobre la taula. Va posar els seus braços per sota les meves cuixes, les va aixecar, les va obrir i es va encabir en el meu cony. Va començar a fer sensuals petons al llarg del meu pubis mentre allargava les mans per poder tocar-me els pits. Després, va anar baixant les mans fins al meu cony i lentament va obrir-lo per poder-hi posar la seva llengua. I ràpidament aquells dolços petons es van convertir en enèrgiques llepades que em tornaven boja.

L’excitació esdevenia ferma en pensar que un pacient m’estava menjant el cony i aquesta mateixa excitació s’incrementava en pensar que en qualsevol moment algú podia obrir la porta i entrar.

Va tornar a posar els seus braços per sota de les meves cuixes, em va agafar ben fort pel cul i em va apropar cap a ell. Llavors, va agarrar la seva polla trempada i la va passejar pel llarg del meu cony. Va jugar amb el meu clítoris fregant-hi el seu gland. I va tornar a pujar i baixar resseguint l’obertura del meu cony. Aquella obertura que el duia cap a un plaer exquisit. Aleshores, vaig obrir amb les meves mans els llavis genitals, deixant al descobert el camí rosat i banyat que havia de seguir. Em va penetrar a poc a poc, fent una suau enfonyada. I després en va fer una altra amb delicadesa i va continuar amb moltes altres, tot augmentant el ritme de les seves envestides . I mentre m’anava regalant plaer em va xiuxiuejar: -“M’encanta tenir-te així”. Aquelles paraules em van dur a l’everest de l’excitació fent que m’entressin unes ganes magnes de posar-me un altre cop la seva polla a la meva boca. Així que el vaig portar fins a la llitera i mentre ell jeia, jo vaig devorar la seva ardorosa polla com mai ho havia fet abans. Ell, sorprès, només buscava treure’m els cabells de la cara per a poder contemplar el que li estava fent. Quan em va dir que si no parava es tornaria a escórrer a la meva boca, vaig pujar a sobre la llitera i em vaig obrir de cames a l’alçada de la seva boca. Amb les mans contra la paret, el vaig obligar a menjar-me el cony. Jo no podia evitar moure’m a sobre d’ell a fi i efecte de fregar el clítoris contra la seva llengua. Després el vaig besar, m’excitava degustar els meus fluids dins la seva boca, notar les nostres llengües adulant-se, fent-nos tastar la nostra pròpia excitació... Mentre ens morrejàvem, em vaig encabir la seva polla i vaig començar a moure’m a sobre seu. Llavors, em va agafar les natges amb les dues mans i passada una estona em va aturar. Seguidament va començar a moure’s a un ritme, cada cop més potent, mentre amb les mans em tenia agafada per les natges i allargava els dits per poder obrir encara més el meu cony. Fins que vam arribar a aquells segons del nirvana sexual.

Després, ens vam vestir. Em va donar les gràcies enmig d’un mar de petons i va marxar.

Acte seguit, vaig rebre a la següent visita com si no hagués passat res. Era una senyora d’uns cinquanta anys. Enraonava ràpidament i de sobte, en la penombra de les seves paraules, es difuminaven imatges del que m’havia acabat de passar, provocant grans vibracions agullonadores en el meu cos. I em vaig tornar a excitar...