3 al calaix!

Per casualitat me n'he adonat que estic de celebració. Sí! (Ja ho sé. Sóc una desastreta...)
L'altre dia el "Paraules despullades" va fer 3 anyets. La veritat és que cada any m'ha passat de llarg, però aquest any, per fi, ho celebro!
En aquests 3 anys he escrit moltes coses sobre mi en escrits que potser, a vegades, no s'entenen gaire, però que sens dubte formen part de mi.
Vaig començar el blog escrivint "paraules fogoses", però aviat m'en vaig adonar que no només podia escriure aquest tipus de relats. Jo sóc moltes més coses a part d'aquestes paraules i així ho he anat reflectint al blog durant aquests anys. De manera que m'he anat despullant durant tot aquest temps, d'una manera més o menys entenedora, però ho he fet i a més, m'agrada fer-ho. M'agrada ensenyar-vos la meva música, escriure sobre coses que em fan pensar, sobre coses que em passen, persones que m'estimo, sensacions...
I ja que m'he posat a fer memòria de tot el que hi ha a les meves Paraules, no puc deixar de fer esment a les vostres perquè també formen part del meu blog. Així que us dono mil gràcies per estar aquí, per fer-me companyia i dir la vostra. I als que hi sou des del principi, mil gràcies un altre cop per voler veure créixer el meu blog.
Per acabar, us deixo un dels relats que vaig fer per estrenar el blog, però aquest cop us el deixo en àudio. El Veí de dalt me'l va demanar per passar-lo al programa "Calents i contents" d'ona fm i aquest n'és el resultat.

Ara tinc un mono...

Ja no tinc gos, no... Ara tinc mono!

Sí, heu llegit bé, ja no tinc el gosset... El fet és que com ja us vaig explicar, me'l van mig endossar o encolomar del tot, vaja! Era moníssim... és vaja, encara ho és! No us espanteu que no me l'he carregat!

La qüestió és que aquella bestiola tan petita i tan bufona era un "bitxo"! Sí sí... me n'anava a treballar i quan tornava no us podeu imaginar com em trobava la casa... Com pot ser que un animaló tan petit pugui fer desastres tan grans? No ho entenc, però us asseguro que els feia...

Pobret es passava moltes hores sol a casa i es posava nerviós, per això em feia aquests desastres... I vaig pensar que no podia ser, que en aquestes condicions no volia tenir l'animalet. Penso que si tens un animal a casa és perquè el vols tenir i per tant, has de ser responsable i cuidar-lo bé. Jo ja no complia cap d'aquestes condicions perquè mai em vaig plantejar tenir una bestioleta ni tampoc havia pensat què suposava tenir-lo. El fet és que vaig veure clar que no el podia tenir. El gosset no es podia quedar tot el dia sol a casa i jo no me'n podia fer càrrec com m'hagués agradat. Així que vaig trucar al meu amic i sí... li vaig tornar el gosset. Ho va comprendre perfectament, fins i tot penso que ja s'ho esperava. Sap perfectament que me la va jugar quan es va presentar a casa meva amb l'animaló.

Em va fer molta pena haver-lo de tornar, era molt carinyoset... És, és! He estat uns dies amb remordiments i sentint-me culpable, però ara que ja han passat uns quants dies més, penso que el que he fet és el més encertat. Jo no vull tenir un animalet perquè sí si no me'n puc fer càrrec d'una manera responsable.

Fa unes quantes setmanes que vaig atabalada, entre la feina i tot plegat no puc ni escriure al blog ni visitar el vostres. I entre papers i papers vaig poder gaudir de l'últim concert de Els Amics de les Arts al Palau de la Música. Va ser espectacular!

I ara que estic atabalada per la feina i enyoro el gosset, sento que tinc mono de concert. Sento que m'aniria bé per oblidar aquestes setmanes de mè! Però m'hauré d'esperar... Però mentrestant, us deixo un bocinet del concert que vaig anar. Surto al vídeo jeje, però no sóc aquesta que està tota l'estona amb el braç aixecat, eh?! El vídeo no és de bona qualitat, però reflecteix molt bé l'ambient del concert.

Roda el món i torna al blog

Aquesta setmana s'ha començat a publicar a aquest nou blog, Roda el món i torna al bloc dedicat exclusivament a la trobada virtual blocaire del gener del 2015.

Si voleu estar al corrent de tot, poseu-vos l'enllaç i sabreu totes les xafarderies dels que volen ser-hi, dels que marxen, dels que pleguen, dels que tornen... totes les que nosaltres sabrem es clar!

Per tant, si teniu alguna notícia de gent que plega i ens la feu arribar, també la inclourem al blog i ens posarem en contacte amb ells per si volen venir a la trobada.

Esperem que us hi afegiu i que col·laboreu, donant idees per millorar la trobada i amb qualsevol cosa que se us acudeixi que pot ser útil. Moltíssimes gràcies a tots!

(Imatge i text de la Carme de Col·lecció de Moments)