dijous, 30 d’abril del 2009

Temps




El temps passa i s'acosta la data tan temuda. Temps que a cada passa es fa més feixuc. Passa el temps ràpid i contràriament, massa lent... Temps d'espera per a noves esperances. Temps fugisser en el temps que s'acaba... Temps passatger de noves estacions portadores de sensacions, de sentiments, de pors...
I de sobte les hores converteixen l'aire en un ofegament dens, en unes cames cansades incapaces d'arribar als dies anhelats, en una ment emboirada que no troba les clarianes de la concentració... I tens la sensació que el temps s'esgota i ja no queda temps per encarrilar el destí. Un destí tan desitjat per tot aquest temps...

dissabte, 18 d’abril del 2009

Amor


" L'amor és en aquelles curtes ratlles, l'amor com ella el voldria i com ja no és. O com potser no ha tingut mai. Perquè l'amor no és i no pot ser simple afecte. No és costum o gentilesa. L'amor és bogeria, és el cor que batega a mil per hora, la llum que baixa en el capvespre en plena posta de sol, les ganes de llevar-se al matí només per mirar-se als ulls. L'amor és aquell crit que ara la reclama i li fa entendre que cal canviar. Ell. Recorda moments que han viscut junts, les coses que sempre li ha dit, el seu rostre. Però no sabem parlar. No som l'un el bé de l'altre. Una llàgrima li regalima, càlida, per la galta i li cau a les cames lliures i nues. Potser aquesta noia asseguda al seu escriptori, una nit de final de primavera, quieta davant d'un portàtil que va trobar per casualitat, amb prou feines il·luminada amb una làmpada Ikea, encara no sap què és l'amor. Però ben segur que ara sap què no és."

Federico Moccia, Perdona si et dic amor (2007)