Com més l'escolto, més m'agrada...
Encara té sa clau des far on treballava,
encara tė sa clau d'ençà que el jubilaren,
agafa sa bicicleta d'un fill seu, una mountain bike,
i fa un poc de voltera per no passar davant sa tercera edat
i enfila sa carretera des far de Ses Salines;
i enfila sa carretera i du es canet darrere darrere,
hi ha trull de contrabando, un truller.
Ja s'ha tancat sa nit i puja a dalt de tot,
se corda s'anorac i obre un finestró.
Per falta de lluna, Venus se reflexa a la mar,
es ulls té ple d'estrelles de tant de cavil·lar,
i pensa que només és a damunt una de tantes,
es ulls té ple d'estrelles de tant de mirar-les,
''oh, mirau, mirau si n'hi ha... Quantes''.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
16 comentaris:
Dona, estàs parlant dels grans Antònia Font! A mi m'agrada l'expressió "fer un poc de voltera"
Ja ho sé Porquet, ja... A mi aquesta expressió també m'agrada molt, però quan diuen: es ulls té ple d'estrelles de tant de mirar-les" és que em fonc! No ho trobes bonic això? aix... dec ser massa romàntica jo! :)
Doncs mira, justament aquesta cançó és la que menys m'agrada i em sobra al disc. No quadra per enlloc. Trobo que no acaba de ser Antònia Font, almenys la que menys. És estranya, explica una història clara, no ho sé, no em quadra...
Xexu, jo no la trobo tan diferent de per exemple, Calgary 88, que també explica una història clara. Reconec que aquesta del far no és de les que més em van agradar quan vaig escoltar el disc per primer cop, però com dic, com més l'escolto més m'agrada. I confesso que aquest estiu vaig estar a Ses Salines, potser per això me l'escolto diferent... :) De totes maneres, si n'ha de sobrar alguna, a mi em sobra la de Abraham Lincoln. No m'acaba de fer el pes...
Una cançó i una lletra molt tendres, a mi també de vegades se m'omplen els ulls d'estrelles ... ha de ser cosa de l'edat.
Bon dia Guspira.
Bé, doncs a mi m'agrada, i també m'he fixat en l'expressió que diu el porquet i m'encanta la de mels estrelles...
I com que no coneixia la cançó, doncs m'ho he passat bé descobrint-la.
XeXu, estàs bé? Si fins i tot et queixes d'AF... ja em comences a preocupar! ;)
A mi totes m'agraden..........les d'Antonia Font vull dir........:-)
A mi em passa el mateix! I per aquests dies de fred és ideal. ;-)
Fer un poc de voltera!
M'agrada que el Porquet ho hagi entomat.
No l'havia escoltada i anava a dir que era molt suau i dolça, xò aquest final, m'ha deixat estranya. Com neguitosa. Curiosa, molt curiosa.
A mi m'evoca el pas del temps, la pèrdua dels que ja no estan entre nosaltres... aquest fer-se gran a marxes forçades, que el temps passa gairebé sense adonar-te'n.
L'escoltaré amb calma al vespre.
Pere: Jo també la trobo tendra... Te s'omplen els ulls d'estrelles? Això deu ser que ets un romàntic de cap a peus! I això ho trobo tan uauuuu! ;)
Carme: Les dues expressions són interessants, però són diferents. La de "fer un poc de voltera" m'agrada molt lingüísticament, i la de "tenir els ulls plens d'estrelles" la trobo tan poètica... i ja saps que a mi la poesia m'agrada molt.
Celebro que t'ho hagis passat bé escoltant la cançó i sí, Carme, jo també em començo a preocupar pel nostre amic Xexu... Mira que queixar-se dels AF! Aix... Què vols que li fem??? ;D
garbi24: aaaaaaaaah... em pensava que parlaves d'unes altres... coses! :)
Baraula: Benvinguda i gràcies pel teu comentari! És que les seves cançons són especials i a vegades sembla que estan escrites per dies en concret, oi?
Jordi: com es nota que ets filòleg... Aquesta expressió és molt maca i a més, interessant!
rits: el final t'ha deixat neguitosa? uix... doncs ara la tornaré a escoltar a veure què... jo li trobo un sentiment d'enyorança, potser pels anys que ha passat al far treballant, però de moment, no hi veig res més. Ara que la diversitat d'interpretació és molt interessant i influeix l'estat de qui l'escolta, del moment en què es troba, en fi, de tantes coses...
Company: a mi també em deixa aquest gust de pas del temps i li afegiria aquest punt d'enyorança...
Alye: ja l'has escoltada?
tal vegada sigui un lloc on més es reflecteixen les estrelles en els ulls
possiblement
el pas del temps
et fa pensar
amb els cercles de la vida
fins arribar al punt exacte
d'equilibri amb el tot i el res
salut estimada!
¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!
mq: ara que ha passat un temps, m'assalta un sentiment d'enyorança que em fa venir ganes de refugiar-me en un far com aquest potser per omplir-me els ulls d'estrelles i trobar l'equilibri entre el tot i el res...
Carme: Aquesta és una bona estrella! Gràcies per venir!
Publica un comentari a l'entrada