Al cotxe

- Em portes a casa, ja?
- Ets jovenet, t’he de portar a casa, són les 4 i no tens edat...
- I si intento convèncer-te?
- Ho hauries de fer molt bé... Dir les paraules adequades i que jo me les cregués...
- M’ho poses difícil...

La Rita engega el motor del cotxe i es dirigeix a la urbanització on viu en Daniel. Ell pensa en com apropar-s'hi. Voldria deixar la timidesa que li ha fet de barrera durant tant de temps.

Cada cop estan més a prop de la urbanització i en Daniel no s’imagina arribar a casa sense haver-li robat ni un sol petó ni acariciar-la com fa tantes nits que somia. I s’acaba emprenyant perquè mai té el suficient valor, quan la mira sent tant de desig, però acaba callant i menjant-se les paraules.

- Estàs molt callat Daniel...
- Penso... Pensava, penso...
- Penses? Pensaves?
- És que... Pots parar?
- Parar? Per què? Et trobes malament?
- No... M’agrada la cançó que sona i m’agradaria escoltar-la amb el cotxe parat i mirant-te... Et fa res?

La Rita para el motor del cotxe, amb incertesa sobre el què li pot dir en Daniel, mentre pensa si per fi es declararà. Pensa que fa dies que li mira l’escot i que nota com l’observa a cada moviment, però mai fa res...

- T’agrada la cançó, dius?
- Sí...
- És d’ACDC, no et feia pas...
- Quan estic amb tu totes les cançons són màgiques...
- Et passa res? Dius coses estranyes...

En Daniel deixa la pregunta que li anava a fer, millor no li pregunti si la pot besar i ho intenti per ell sol o no ho farà mai... Així que comença a acariciar les mans de la Rita amb un dit. Recorre cada un dels dits i li gira la mà i la segueix recorrent. Li agafa i l’estreny entrecreuant els seus dits mentre la mira. Ara no té mirada de por...

- Fa tants dies que somio en estar a soles amb tu i poder-te tocar...
- Qui t’ha dit què em tocaràs...?
- T’estic acariciant la mà...

En Daniel puja els dits tot acariciant el braç de la Rita fins arribar als seus llavis i li repassa suaument... La Rita obre els llavis i li fa un bes... En Daniel no s’ho pensa i apropa els seus llavis i va a buscar la seva llengua. Li acaricia les cuixes, primer per sobre la faldilla, després per sota... Perd l’esme i el sentit... Mentre es continuen besant, puja de les cuixes fins a la seva vulva per sobre les mitges, les quals no dubta en baixar i, seguidament, les calces. Ara l’està tocant... Nota la seva vulva humida entre els seus dits i sent que li agrada tocar-la...
La Rita no dubta en treure el jersei d'en Daniel, llepar-li sense cessar els seus mugrons, acariciar-lo baixant pel melic i descordant un cinturó que es perd per sota el seient. Va a buscar el seu penis. Quan en Daniel ho sent, despulla els pits de la Rita. Se’ls havia mirat tant... Amb la llengua puja i baixa, els ajunta i els repassa com si es tornés boig... Mentre, la Rita continua jugant amb el seu penis i és quan en Daniel, entretingut amb els pits voluminosos de la Rita, recorda que té un clítoris que vol estimular. No perd temps. Ha callat massa... Estimula el clítoris de la Rita i sent com ella bufa...
No et moguis, ets la meva reina, et faré vibrar...

Ella es queda sense moure's al seient. Ell s'ocupa d'estirar-lo, s'acotxa i comença a estimular-la. S’hi apropa amb la llengua i torna a perdre el sentit...

- Què feies tan callat durant aquest temps tenint l’habilitat que tens?

En Daniel no contesta i ella nota que la resposta la dóna entre la seva vulva i decideix no tornar a fer cap més pregunta...

En Daniel alça el cap i nota com ara és la Rita la que mana... El fa asseure i el besa als llavis. Es fica a sobre seu i no deixa de besar-lo mentre li toca el penis fins que va baixant i se’l posa a la seva boca... Ara, li toca callar a en Daniel. Ell acaricia el seu cap i se la mira i llavors li diu: - vine que et faré meva... Tinc unes ganes de fer-te meva... I l’alça, la fica asseguda a sobre seu, li torna a menjar els seus pits i es besen desesperadament embogits mentre ell la va penetrant. Quan nota que és dins seu es mouen, es besen, es tornen a moure més ràpid, es miren i li agrada la sensació d’estar-la penetrant, de veure-la gaudir. I percep que ella s’hi sent bé sobre seu, notant com cada cop és més a prop... S’entrecreuen les mans i gemeguen junts, ell somriu mentre sent els gemecs d’ella a la seva orella. Aquesta dona el posa...
Se la mira i la veu tan bonica... No pot evitar tapar-la amb el seu jersei perdut pels seients.
-Té, tapa't... I no et moguis del meu pit... No tinc pressa, puc arribar tard a casa...
Llavors, la besa al front...

T'estimo

T'estimo, saps? T'estimo.
Així, senzillament i clarament,
sense embolics, ni frases discursives,
ni fórmules buscades, persistents.

A tu, t'ho dic encara que no em sentis;
a tu, que sempre escoltes el que dic;
a tu, que ets lluny i et parla el meu silenci,
o que ets a prop i entens el meu sentit.

És veritat encara que no ho creguis:
sento neguit després de dir aquest mot
perquè és un mot que no prodigo gaire,
però el tinc viu... Jo visc sols per l'amor.

I sabent que així ho sento, no t'ofenguis:
estimo el cel, el vent, la mar,
aquell infant que passa amb un somriure,
l'aurora neta, el roser blanc,
aquell record que guardo a les entranyes
i la memòria dels qui han marxat
aquell que m'ha entrat dintre la muralla,
a tu que poc t'ho penses
a tu i a tu que no us ho diré mai.

T'estimo, saps? T'estimo.
I sense dir res més, passo endavant.

Guida
(Bocins de silenci,1984)

Amagar-se

Disfressant les paraules dolces amb un to amargós de sinceritat. Arraconant les més íntimes sota un silenci callat. Glaçant tot allò que voldria fer més transparent que mai, amb un somrís dissimulat.
L'embriaguesa dels pensaments perpetua en aquest desafiament del temps. Sense detall d'amansir les preocupacions amb gestos que foragiten la calma.
Provocació reflectida en nits denses on s'estova el cor cada cop que no es tracen els mots pronunciats.
Duel de contradiccions no merescudes, ignorant ser filles de la desil·usió o potser de l'enyorança del que un dia va arribar a ser. Estimant tots els camins menys l'idolatrat per no caure en el tan temut desengany.
És quan m'allunyo que m'adono que la distància és més curta. És quan somio que passeges al meu costat. És quan passejo que em somio al teu costat...
És llavors quan et donaria la clau del meu amagatall perquè m'hi poguessis trobar...