A vegades no saps per què tot és dolç, salat...
Aquests dies tinc aquesta cançó al cap...
dissabte, 20 de novembre del 2010
divendres, 12 de novembre del 2010
L'absent
Ara que ja són més els no records
que allò que havíem compartit, repasso,
faceciós, el que no sé de tu
per confegir un retrat que m'acompanyi.
Que estranys els mecanismes del desig,
les excuses dels anys i aquest misteri
que et fa present quan no et correspondria
per emplenar, potser, una altra absència.
Però la vida sempre té raó
i en aquest compte estricte a fons perdut
de tant en tant hi apareixes, com
una relíquia de mi que ningú més
que jo no pot acceptar ni comprendre.
Quan te'n vagis de nou no em sentiré
ni trist ni desolat, només, tal volta,
una mica ignorat i més sotmès
a una lleu i subtil malenconia.
que allò que havíem compartit, repasso,
faceciós, el que no sé de tu
per confegir un retrat que m'acompanyi.
Que estranys els mecanismes del desig,
les excuses dels anys i aquest misteri
que et fa present quan no et correspondria
per emplenar, potser, una altra absència.
Però la vida sempre té raó
i en aquest compte estricte a fons perdut
de tant en tant hi apareixes, com
una relíquia de mi que ningú més
que jo no pot acceptar ni comprendre.
Quan te'n vagis de nou no em sentiré
ni trist ni desolat, només, tal volta,
una mica ignorat i més sotmès
a una lleu i subtil malenconia.
Miquel Martí i Pol
(Llibre de les Solituds, 1997)
(Llibre de les Solituds, 1997)
dimecres, 10 de novembre del 2010
Bufa el vent
Dies de sensacions amb noves il·lusions i vells retrobaments. Pensaments ofegats pel pas del temps, mancats d'aigua, plens d'aire. Somnis d'ahir que avui han trobat el camí o potser segueixen perduts al laberint. El vent continua bufant; l'aire se'n va i els records resten esperant una nova alenada que se'ls pugui emportar.
Els dits ballen el ritme de les sensacions. Els pensaments es barallen per amagar les amargors.
Bufa vent, bufa ben fort per endur-te les inquietuds... Bufa vent, bufa ben fort per dur-me aire nou.
Bufa vent, bufa ben fort per endur-te les inquietuds... Bufa vent, bufa ben fort per dur-me aire nou.
dimarts, 9 de novembre del 2010
Collons quina parauleta!
Us deixo aquest vídeo perquè m'ha fet gràcia i perquè veieu com n'és de curiosa la nostra llengua. Com en pot donar de si aquesta parauleta. Apa! Enriquiu el vostre lexicó!
dimarts, 2 de novembre del 2010
Boulevar
Per fi, dijous passat vaig poder veure el "Maestro" i dic per fi perquè després de tres intents fallits, dijous vaig poder gaudir del seu directe. La veritat és que no les tenia totes perquè amb aquesta gira he tingut mala sort. Tenia l'entrada comprada per a tres concerts i només hi he anat a un. Em pensava la més desgraciada del món... Al primer concert no hi vaig poder anar perquè em vaig quedar enganxada de l'esquena i no podia pegar passa. Vaig haver de vendre l'entrada... Al segon, no hi vaig poder anar perquè aquell dia va caure el diluvi universal i com que el concert el feien a un camp de futbol, doncs el van suspendre i encara no m'han tornat els cèntims... I el tercer, el van ajornar perquè el Maestro va caure mentre desava uns llibres a la prestatgeria a les dues de la matinada, clar que dit així penses: això li pot passar a qualsevol... Però si ho provem de dir en castellà tal i com s'anunciava a la seva web, la cosa canvia: Sabina pospone el concierto de Barcelona tras sufrir una caída mientras colocaba unos libros en su domicilio de Madrid. Dit així, jo em quedaria amb el "verbo colocar" i a partir d'aquí, cadascú és lliure de pensar el que vulgui...
La qüestió és que per fi, dijous, el vaig poder veure! Com he dit, no les tenia totes, no ... perquè a última hora em van posar unes reunions que em van fer pensar que estava presdestinada a no poder-lo veure. Però vaig tenir temps de fer les reunions, vaig torejar la gent amb una habilitat que no sabia que tenia i finalment, vaig agafar el cotxe i em vaig encarrilar a la carretera cap a Barcelona. Ah, i vaig arribar-hi a temps!
El Palau Sant Jordi era ple de gom a gom, la gent estava eufòrica per sentir les seves cançons, hi havia un ambient preciós... Jo era a platea, baix de tot, a tocar de l'escenari i per primer cop, vaig gaudir de El boulevar de los sueños rotos en directe. De tots els concerts que he anat del Sabina, mai l'havia tocada i com que em vaig emocionar tant, he pensat de compartir-la amb vosaltres.
Mireu bé, eh? que surto aquí al davant! :)
La qüestió és que per fi, dijous, el vaig poder veure! Com he dit, no les tenia totes, no ... perquè a última hora em van posar unes reunions que em van fer pensar que estava presdestinada a no poder-lo veure. Però vaig tenir temps de fer les reunions, vaig torejar la gent amb una habilitat que no sabia que tenia i finalment, vaig agafar el cotxe i em vaig encarrilar a la carretera cap a Barcelona. Ah, i vaig arribar-hi a temps!
El Palau Sant Jordi era ple de gom a gom, la gent estava eufòrica per sentir les seves cançons, hi havia un ambient preciós... Jo era a platea, baix de tot, a tocar de l'escenari i per primer cop, vaig gaudir de El boulevar de los sueños rotos en directe. De tots els concerts que he anat del Sabina, mai l'havia tocada i com que em vaig emocionar tant, he pensat de compartir-la amb vosaltres.
Mireu bé, eh? que surto aquí al davant! :)
Etiquetes de comentaris:
Paraules entonades,
paraules íntimes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)