Les set i quart i m’he adormit al plat,
Volen cafeteres i trossets de pa.
La teva estrella al meu circuit urbà,
Corre, corre, que no queda temps per mai.
Anticiclons en totes direccions,
Sense canvis a la vista ni estacions.
Sóc un calaix massa farcit de trons.
Un telescopi busca l’horitzó...
I no hi és, que no hi és!
Astres, pedres i coralls
I una de passatgers s’ho mira,
Com s’ho mira.
Les antenes a les mans
Rastregen tot l’oxigen,
no hi ha un oxigen.
La flor d’espines més bonica que he trobat
Té 14 pàgines i totes són en blanc.
Sento forquilles que fan truites per sopar,
Una cerveseta, vespres amb olor de mar,
Fa olor de mar...
Astres, pedres i coralls
I una de passatgers s’ho mira,
Com s’ho mira.
Les antenes a les mans
Rastregen tot l’oxigen,
no hi ha un oxigen.
La benzina sobre l’astre blau,
cau del cel, cau del cel.
Un radar camina sobre el mar,
No hi ha vent, no hi vent.
Tres mil punts i núvols de cartró,
Sóc del temps, sóc del temps.
Astres, pedres i coralls
I una de passatgers s’ho mira,
Com s’ho mira.
Les antenes a les mans
Rastregen tot l’oxigen,
no hi ha un oxigen.
Volen cafeteres i trossets de pa.
La teva estrella al meu circuit urbà,
Corre, corre, que no queda temps per mai.
Anticiclons en totes direccions,
Sense canvis a la vista ni estacions.
Sóc un calaix massa farcit de trons.
Un telescopi busca l’horitzó...
I no hi és, que no hi és!
Astres, pedres i coralls
I una de passatgers s’ho mira,
Com s’ho mira.
Les antenes a les mans
Rastregen tot l’oxigen,
no hi ha un oxigen.
La flor d’espines més bonica que he trobat
Té 14 pàgines i totes són en blanc.
Sento forquilles que fan truites per sopar,
Una cerveseta, vespres amb olor de mar,
Fa olor de mar...
Astres, pedres i coralls
I una de passatgers s’ho mira,
Com s’ho mira.
Les antenes a les mans
Rastregen tot l’oxigen,
no hi ha un oxigen.
La benzina sobre l’astre blau,
cau del cel, cau del cel.
Un radar camina sobre el mar,
No hi ha vent, no hi vent.
Tres mil punts i núvols de cartró,
Sóc del temps, sóc del temps.
Astres, pedres i coralls
I una de passatgers s’ho mira,
Com s’ho mira.
Les antenes a les mans
Rastregen tot l’oxigen,
no hi ha un oxigen.
6 comentaris:
Curiós, curiós. Magnífica i alegre 'Bicicletes', que passa molt bé. Què dir de 'Pa amb oli i sal', no hi ha res que s'enganxi més. 'El llimoner', una altra gran perla, i fins i tot la melancòlica 'Islàndia' pot servir en alguns casos. Però a que no saps quina és la meva preferida?
Preciós!!!!!!
M'ha agradat!!!
Xexu: Sí que és curiós, sí... "Bicicletes" i "Pa amb oli i sal" s'enganxen a les orelles d'una manera increïble! La de "El llimoner" psssse... no és que m'agradi especialment. Ara, la que m'agrada molt també és "Esquimals". No t'agrada?
Coincidim força en música, te n'has adonat? ;D
Elfreelang: Molt!!!
Carme: Me n'alegro!
M'agrada molt aquest grup. En sentirem a parlar en els pròxims anys.
Company: A mi també m'agrada! A veure si aquest estiu puc anar-hi a algun concert.
Publica un comentari a l'entrada