De vegades, els silencis diuen moltes coses. I és per això que podem dir el millor quan no diem res, perquè quan les paraules no poden parlar és el cor qui ho fa per elles...
When you say nothing at all... Fantàstica versió... que també sortia, per cert, a Notting Hill, cantada per un home, en aquest cas. A vegades sense paraules... es diu tot.
Tu no saps el què has fet, aquesta pel·lícula q surt en la cancó que has seleccionat, és una de les meves preferides per tot el context que comporta i el que ve a dir al final :) un t'estimo després de pujades i baixades. Entenc que de vegades és difícil parlar i hem de deixar anar el cor oi guspira? una abraçada :)
cal deixar espai al silenci... i així poder parlar i escoltar d'altres maneres... de vegades les paraules són massa buides... i només el silenci ens omple...
Una veritat com un temple. El silenci s'ha de saber administrar bé, i tot sovint el llenguatge no verbal parla molt alt i clar. Ah, i molt bona la cançó.
Company: Eh que sí? A mi m'encanta... Sí sí, sortia a Notting Hill, pot ser la cantava aquell guapet...el Ronan Keating? Per cert, has anat mai a aquest barri de Londres? Jo sí i m'hi quedaria a viure...Té un encant especial! Jo, com diu la cançó, quan alguna cosa m'agrada molt em quedo sense paraules, no sé mai què dir...
Cesc: Uooooo!!! M'encanta que t'agradi! Jo recordo que aquesta peli la vaig anar a veure al cinema i d'això, ja fa molt de temps... A vegades ens és difícil parlar, per por, per vergonya, per mil coses i d'altres, simplement no ens surten les paraules. Jo penso en un dels moments més feliços de la meva vida i recordo que em vaig quedar sense paraules... A vegades el silenci ho diu tot.
Striper: Gràcies! És veritat. Uns cops poden dir-ho tot i d'altres, poden amagar-ho tot.
Mar: Jo no hagués pogut trobar unes paraules tan encertades... Gràcies! Una altre petonet per a tu!
Xexu:Gràcies! És veritat, a vegades en tenim prou amb una mirada per saber què pensa l'altra persona, a vegades un gest de complicitat val més que mil paraules i a vegades, simplement necessitem escoltar el silenci de la persona que tenim al costat...
"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu" Vicent Andrés Estellés
11 comentaris:
When you say nothing at all... Fantàstica versió... que també sortia, per cert, a Notting Hill, cantada per un home, en aquest cas. A vegades sense paraules... es diu tot.
Tu no saps el què has fet, aquesta pel·lícula q surt en la cancó que has seleccionat, és una de les meves preferides per tot el context que comporta i el que ve a dir al final :) un t'estimo després de pujades i baixades. Entenc que de vegades és difícil parlar i hem de deixar anar el cor oi guspira? una abraçada :)
M'agradat a vegades els silencis parlen en veu alta.
cal deixar espai al silenci...
i així poder parlar i escoltar d'altres maneres...
de vegades les paraules són massa buides...
i només el silenci ens omple...
un petó i bona setmana!
Una veritat com un temple. El silenci s'ha de saber administrar bé, i tot sovint el llenguatge no verbal parla molt alt i clar. Ah, i molt bona la cançó.
Sí, els silencis són importants però quan es fan massa llargs...
Company: Eh que sí? A mi m'encanta... Sí sí, sortia a Notting Hill, pot ser la cantava aquell guapet...el Ronan Keating? Per cert, has anat mai a aquest barri de Londres? Jo sí i m'hi quedaria a viure...Té un encant especial! Jo, com diu la cançó, quan alguna cosa m'agrada molt em quedo sense paraules, no sé mai què dir...
Cesc: Uooooo!!! M'encanta que t'agradi! Jo recordo que aquesta peli la vaig anar a veure al cinema i d'això, ja fa molt de temps... A vegades ens és difícil parlar, per por, per vergonya, per mil coses i d'altres, simplement no ens surten les paraules. Jo penso en un dels moments més feliços de la meva vida i recordo que em vaig quedar sense paraules... A vegades el silenci ho diu tot.
Striper: Gràcies! És veritat. Uns cops poden dir-ho tot i d'altres, poden amagar-ho tot.
Mar: Jo no hagués pogut trobar unes paraules tan encertades... Gràcies!
Una altre petonet per a tu!
Xexu:Gràcies! És veritat, a vegades en tenim prou amb una mirada per saber què pensa l'altra persona, a vegades un gest de complicitat val més que mil paraules i a vegades, simplement necessitem escoltar el silenci de la persona que tenim al costat...
Soci: Ho sé...
Doncs això, quan les coses agraden, fem un silenci... Per tant: silenci. Això ho diu tot.
El millor diàleg és el que hi ha entre dos enamorats quan estan en silenci...
Bon cap de setmana Guspira! amb silenci o amb un doll de paraules...
Company: sents el silenci? escolta'l escolta'l...
Joana: sense cap mena de dubte, a vegades aquests diàlegs en silenci són els que més ens aporten...
" "
Publica un comentari a l'entrada