Més enllà de les paraules hi ha quelcom...
L'eterna recerca d'un mateix.
L'angoixa que envolta el sentiment melangiós.
La descoberta de la bellesa.
La pressura d'un somni.
La mar, l'oblit, el bes, la flor, la fe...
-Tot dins un gran silenci-
Un silenci que només cadascú,
nu amb ell mateix, pot percebre.
L'eterna recerca d'un mateix.
L'angoixa que envolta el sentiment melangiós.
La descoberta de la bellesa.
La pressura d'un somni.
La mar, l'oblit, el bes, la flor, la fe...
-Tot dins un gran silenci-
Un silenci que només cadascú,
nu amb ell mateix, pot percebre.
Guida
(Bocins de Silenci, 1984)
(Bocins de Silenci, 1984)
14 comentaris:
Les paraules només són la manera d'explicar les coses, però la processó va per dins.
Per més que ho llegeixi, per més que en vulgui dir alguna cosa, no en puc dir res... tan sols que és preciós, que les paraules d'aquest petit text sí que duen sentit i missatge... i el silenci expressat en elles està parlant per moltes bandes o parets o cases o mons...
Paraules plenes de silencis.
Silencis plens de sentit.
Sentits plens de desitjos.
Desitjos plens de desig.
Prinsesita Guispira... que la Fiera posi un tango i que comencin a ballar les paraules.
Unes paraules molt boniques!!
Les paraules són la recerca d'un mateix. Un descobriment diari, un repte per assolir el ple coneixement d'un mateix. Gràcies per aquestes paraules sàbies, Guspira.
Guispira no, Guspira... amb GU de GUAPA...
Xexu: Les teves, són paraules encertades. Les paraules ens serveixen per mostrar allò que volem ensenyar, però també serveixen per amagar allò que volen ocultar. Com el silenci, que tot i callar, molts cops parla per si sol...
Per cert, moltes gràcies per la teva puntualitat!
Cesc:Sí Cesc, les paraules d'aquest text tenen sentit i duen un missatge. I com li he dit al Xexu, el silenci, tot i callar, molts cops parla per si sol. Últimament, he fet molts posts sobre el silenci que tant ens parla. Poder perquè darrerament el silenci forma part de mi, no ho sé...
Aquest text arriba després d'unes paraules angoixants i d'uns silencis eterns. Són versos triats des de la melangia i la nuesa d'un mateix. I espero de bon grat, que hagin arribat a la casa corresponent...
Joan: Aquests versos me'ls guardo, ei, i no a un calaix! al cor... Gràcies, gràcies per les teves paraules plenes de silencis. Perquè... jo seria la de les paraules i tu el dels silencis, oi? :)
Per cert, crec que el tango ja està sonant i per tant, les paraules ja estan ballant...
Guapooooooooo!!!
Striper: A mi també m'agraden... Gràcies per tornar!
Company: Estic totalement d'acord amb tu. Tot i que penso que hi ha cops en què les paraules no són suficients per reflectir el que som. Gràcies per la teva proximitat...
Cert, els silencis ens diuen tant! Passa que no ens agrada escoltar-los, a voltes...
Veí: És veritat que a vegades no ens agrada escoltar els silencis, però saps què? Jo crec que és perquè no els sabem escoltar i per tant, no els entenem... Gràcies per tornar!
vivim en un mon de sorolls, beligerant amb un silenci que a molta gent molesta o incomoda. per això l'anomenen silenci tens.
parlar massa, fer soroll, és molts cops la millor forma d'acabar no dient res.
Òscar: És veritat que a vegades parlem per no dir el que volem amagar. I és veritat que a vegades sense parlar, descobrim el que no volem dir.
Podríem dir fins i tot que vivim en un món de sorolls plens de silencis...
Gràcies per la visita!
Hola Guspira,
Endinsar-se en un mateix i escoltar-nos no sempre es fàcil. Que els demés entenguin el que no diem, encara és més complicat.
Que ne's de dificil tot plegat.
Un texte preciós.
Cuidat
Horabaixa: Gràcies per les teves paraules. Quanta raó que tens...
Si a vegades ens és difícil entendre'ns nosaltres mateixos, com ens han d'entendre els demés?
Publica un comentari a l'entrada