M’agrada el mar a l’hivern, passejar descalça per on les ones perden la seva fúria.
La cridòria dels nens al parc mentre juguen. Creuar-me amb uns ulls desconeguts que em miren misteriosos i uns llavis que em somriuen.
M’agraden els dies de pluja mentre m’estic al sofà tot mirant-la com cau. I perdre’m en les paraules d’un llibre que m’empresona, i somiar, somiar i somiar...
M’agraden les capsetes petites i les grans, i els baguls per guardar-hi els meus tresors. Tresors de tots colors i mides que m’agrada combinar.
M’agrada escoltar el silenci i mirar al cel i posar-me a pensar, a recordar, a delirar...
M’agrada sentir els dits fregant la meva pell i eriçar-me per les pessigolles que
M’agraden les bufandes a l’hivern i les faldilles a l’estiu. Les llibretes petites on poder-hi escriure els meus secrets. La fruita de colors i la xocolata desfeta, les flors seques i la llimona a la coca-cola.
M’agraden les abraçades tendres i els petons dolços, les mirades còmplices d’ulls ametllats.
M’agrada esperar una trucada mentre escolto aquella cançó. Enfilar els dits i començar a tocar la melodia i després, tornar a escoltar el silenci i inspirar profundament...
M’agrada seure a la vora de la llar de foc i sentir el caliu de la gent que m’estima...
11 comentaris:
Veic que t'agraden les petites coses que fan somriure. Bon Dia.
Bon dia sòcia... sí, m'agrada! ;)
Hi ha poques coses de les que has dit que no m'agradin. Un plaer poder-les compartir amb tu.
Gràcies.
M'agrada el que t'agrada, trobo que la llar de foc dels qui t'estimen dóna el caliu exacte...
M'agrada llegir l'espera de la trucada amb la cançó que provoca sensacions, les cançons sempre porten sensacions diferents... a veure si cau una tempesta i la pluja pot escoltar el teu silenci :)
ei!
gairebé el podria haver escrit jo!
les capsetes petites per guardar-hi tresors de colors, llibretetes per escriure secrets, escoltar el silenci, el tacte d'uns dits passejant-se per la meva pell, sentir l'escalfor del sol, de la llar, de l'amistat, bufandes i mocadors, faldilles i vestits,les mirades captivadores i els somriures desconeguts,el mar, l'aigua, la pluja,... aix que no pararia...
petons dolcets ...
Ja veig que, efectivament, en aquesta casa no tot són paraules fogoses. Ara que t'he retrobat, ja aniré passant. Molt maco l'escrit, inspira calma.
Ei.. guspireta.. veig que estàs tendra últimament...
T'agraden els contrastos...
Salut
Striper: m'agrada tot el que fa somriure perquè m'encanta somriure!
Estripanits: M'agrada que t'agradi!
Company: Suposo que aquestes petites coses que sovint ens passen desapercebudes són les que ens fan ser com som. I, al cap i a la fi, no som tan diferents uns dels altres...
Cesc:M'agrada que a tu també t'agradi i un cop més, m'agraden les teves paraules..." a veure si cau una tempesta i la pluja pot escoltar el nostre silenci" que també t'anirà bé...
Mar: com li deia abans al nostre company, és que al cap i a la fi no som tan diferents... I quin valor tenen les coses petites... i quant triguem en adonar-nos-en...
Xexu: ufff,maremeva que el Xexu m'ha comentat! I ara què li dic???
L'escrit inspira calma i tu em poses nerviosa! ;-)
Gràcies per venir i comentar! Espero que tornis ben aviat!
Petoner: últimament estic més tendra del normal i tot m'afecta massa... Gràcies!
Una abraçada ben tendra per a tots i totes, d'aquelles que tant m'agraden...
Hola Guspira,
M'agrada m'agrada
Horabaixa: gràcies per la visita i gràcies, gràcies!
Publica un comentari a l'entrada