Avui, com
tants dies últimament,
tanco
els ulls i et penso
i em provoca un somriure,
i em provoca un somriure,
un
altre dels molts més que guardo.
Avui, que
revisc aquell moment
en què escrivies el meu nom
i dibuixaves la meva silueta entre pensaments,
et trobo, com tantes vegades,
i et repasso, un cop més,
en què escrivies el meu nom
i dibuixaves la meva silueta entre pensaments,
et trobo, com tantes vegades,
i et repasso, un cop més,
per
omplir-me dels teus records.
Perseverant
em creix el sentiment
que
avui fa més de mil nits em vas despertar
capaç
de trasbalsar el meu món
i
de fer desaparèixer la resta
quan
ets al meu davant.
Passen
les hores i es gasta el temps
els
records em nodreixen el present
tinc
ànsia de demà
d'un
dijous qualsevol al teu costat
de
sentir aquella tremolor
d'estar-me
al llindar dels teus ulls
de
bressar-te els somnis cada nit
de
resseguir els plecs del teu llit.
11 comentaris:
Un dia bonic, com ho poden ser tants d'altres!
Una abraçada i bentornada!
Quants records i quantes sensacions. Esperem que es puguin fer realitat, que no quedin només en el passat.
Hem d'evitar de totes totes que es malgasti el temps. El necessitem productiu per el nostre ser.
aparentment
somrius dolçament
constantment
guardo siluetes dibuixades en la ment
possiblement
esperant un dijous qualsevol
asseguts somrient
definitivament
a vegades
tenc la sensació
que el teclat esta enfora
els braços no es mouen
la ment queda totalment
aturada
potser
a vegades
no tenc res a dir
tristament
a vegades
en costa espitjar el polsador de la càmera
i silenciosament
en vaig arrufant a la vorera
plorant
(tal vegada només d’un ull)
Aquests records tan vius poden resultar d'una intensitat sublim i reviure'ls de nou, lentament, escrivint aquests mots tan plens de desig :)
una abraçada Guspira
fanal blau: moltes gràcies, guapa! Un petonet!
Xexu: Els records com aquests potser és millor que es quedin en records per tal de no perdre aquest encant tan especial... no trobes?
Ara que si arriba el demà... benvingut sigui!
Joan: estic totalment d'acord amb tu! I crec que com més grans ens fem, més important és el temps!
mq:com sempre has escrit uns versos preciosos, tristos i silenciosos alhora.
Joana: aquests records són ben vius en les paraules... Una altra abraçadda per a tu, guapa!
Ara els he vist, no hi havia passat, encara... Deliciosos... Els records així sempre són intensos...
Company: delicioses ho són les teves paraules... :)
Molt agraïda!
Edith: gràcies!
Publica un comentari a l'entrada