Em sedueixen les paraules
que lentament traces
m'arriben com suaus carícies
festejant la meva pell.
Amb dits tremolosos
acarono il·lusions
com si fos l'últim dia
tal vegada
com si fos l'última nit.
I falsament em trobo entre les teves mans
em penso ama dels teus mots
em sento presa dels teus pensaments
i alhora, tan estranya en la teva abraçada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Per què estranya? Si tota la resta pinta molt bé.
El que és estrany és veure el blog actualitzat! Estrany, però agradable, eh. Què ha passat amb el teu 2012??
Benvinguda, et trobàvem a faltar. Que ... un any sabàtic?
Bona nit Guspira :)
Petonassos guspira!!!
Tornes poètica, que bé!
la por a la felicitat potser la causa de l'extranyesa. On eres? ......;)
Molt benvinguda. Amb aquella força de les paraules despullades...
Xexu: estranya perquè parla sobre l'atracció que podem sentir pel que ens és desconegut. Però que sigui estrany no vol dir que sigui negatiu.
Que què ha passat amb el meu 2012? Quin 2012? ;) Simplement necessitava desconnectar...
Gràcies per ser sempre el primer!
Pere: Moltes gràcies! Doncs sí! m'he agafat un any sabàtic, de fet, ha estat més d'un any, ho necessitava... però que consti que jo també us he trobat a faltar i molt!!! :)
Gràcies per tornar!
Carme: hola guapa! sí, torno amb versos i n'hi haurà molts més!
Gràcies per ser-hi!
Joan: sí, aquest podria ser un bon motiu, però en aquest cas, simplement és estrany perquè és desconegut.
Era offline :)
Gràcies per venir!
Company: Moltes gràcies! Malgrat les pauses, espero no perdre mai les ganes d'escriure ni la força de les paraules.
Gràcies per ser-hi!
Ostres!
:)
Hola fanaleta! :)
Publica un comentari a l'entrada