Premis

El meu company de relats, l’Estripanits, m’ha atorgat dos premis. Un ja fa temps, el premi Trempamulla i, l’altre no fa tants dies, el premi Paracelso.

En aquest post li vull agrair la seva confiança en mi i en el meu blog i sobretot, donar-li les gràcies per pensar en mi cada cop que rep un premi. Així que, en part, aquest post és per a tu, soci.

El primer que em va concedir, el Trempamulla, és un premi creat per Humor i Sexe santboià, i té per finalitat i com bé diuen ells mateixos, concedir el premi a aquells blogs de contingut eròtic escrits principalment en llengua catalana, la lectura dels quals provoqui més trempera o mullena, segons si sou mascle o femella, amb independència de la vostra orientació sexual.

L’Estripanits em va concedir el premi per les meves paraules fogoses, que com ja sabeu els que heu passat per aquí, són relats de caire eròtic. Ara bé, si provoquen trempera o mullena, això ja no ho sé...

L’altre premi, el Paracelso, va ser creat per Gerardo Omaña i com diu ell, Paracelso li atorga a la paraula un sentit màgic. L’autor vol reflectir amb aquest premi el poder que tenen les paraules, les seves connotacions i denotacions. En fi, tot allò que ens poden aportar les lletres que cada dia llegim en els blogs que visitem.

I l’Estripanits va pensar en les meves paraules a l’hora de concedir el premi. Gràcies un altre cop...

I ara, he de ser jo qui concedeix aquests premis a uns altres blogs i després de molt rumiar, la meva decisió és aquesta:

Concedeixo el premi Trempamulla a:

• El Racó de Venus, pels seus escrits plens de sensualitat, encanteri i desig. Per la seva màgia carnal, els seus desitjos delirosos, els seus assalts inesperats. Per les seves confessions calentes i per desvetllar-nos els seus petits secrets. Per les seves paraules repletes de fogositat poètica. Per tot això, el premi és per a tu, Company.
  
• Estriparaules, i ja em perdonareu! Ja sé que en formo part i ja sé que fa lleig! Però volia d’alguna manera reconèixer al meu soci de relats pels premis que m’ha atorgat i perquè penso que les seves paraules eròtiques són molt bones. Per tot això, el premi va per a l’Estripanits en el seu blog Estriparaules.

I concedeixo el premi Paracelso a:

• Sense fer soroll i Escrits perduts del Cesc, per les seves paraules plenes de màgia, per la força que tenen, pel seu encanteri, per aquelles paraules precioses que deixen petjada en la nostra memòria i en el nostre cor. Per totes aquelles paraules que no diu, però que sentim i que són plenes d’esperança. Per aquelles paraules seves que ens les fem tan nostres i que són capaces de transformar-nos i de fer-nos trobar la llum en els somnis foscos de les nostres nits. Perquè com diu Omaña, “hi ha paraules que són un somni” i les teves Cesc, ho són. Per tot això i molt més, aquest premi és per a tu.