Em demanes

Em demanes que t'escolti

i no te n'adones que tinc

les orelles gastades de sensibilitat.

Em demanes que et comprengui

i no saps que arrossego anys

de toleràncies prescrites.

Em demanes que t'acompanyi

i no veus que tinc

les passes cansades de tant fer camí.

Em demanes que t'acariciï

i no notes les meves mans

mancades de tendresa.

Em demanes que t'estimi

i no sents que el meu cor

fa temps que està eixut d'amor.

Qualsevol nit d'estiu

Arribada l'hora bruixa ens trobem, com ja és tradició, vora el mar, al codolar que ens ha vist créixer, sota la llum tènue de la lluna de qualsevol nit d'estiu i emparant un ventijol que sembla voler barrar-li el pas. Em vénen al cap les paraules d'aquell llibre que em va agradar tant quan sento la cridòria dels menuts mentre corrinyen i les nouvingudes somiquen potser, per reclamar l'abraçada càlida de la mare i, inesperadament, penso que potser, qualsevol altra nit d'un estiu més llunyà, ells també es trobaran en aquest mateix lloc i aquest pensament em provoca un somriure. Però de sobte, em sobrevé un sentiment trist que sento com una fiblada quan penso en tu, quan recordo la cara que has posat i el to amb què has dit que marxaves. La vida ens regala moments impagables, però a vegades, ens sacseja amb cops secs dels que difícilment pensem que ens en podrem sobreposar, però ho fem. I n'estic segura que tu tens la força suficient per tal de no vacil·lar.

Tot pensant-te, m'agradaria que el vent suau que m'eriça la pell esvaís al seu pas les tristors que ara t'habiten. I no voldria que cap esgarrifança et llaurés la tranquil·litat i et fes fugir de tots nosaltres, perquè som el caliu que necessites i voldria que aquest t'arribés com brisa d'estiu i t'embolcallés en una tendra abraçada. Una abraçada que fos capaç d'enderrocar la temor, la solitud, la tristesa, l'angoixa... i que arribi un dia que d'aquest mal temps no en quedin ni vestigis.

T'excita

Que te l'agafi i la passegi pels meus mugrons endurits i finalment l'acabi posant entre els pits perquè s'hi enfosi, t'excita. Com t'excita que en el vaivé de la teva polla quan s'apropa a la meva boca hi faci una xuclada encesa. 

 

M'excita

Besar-nos amb les llengües enceses i sentir les teves mans magrejant-me el cul mentre m'arrambes a tu perquè noti com se t'endureix la polla, m'excita. Com m'excita saber-me damunt teu i sentir com em penetres i em fas anar amunt i avall mentre et porto els pits a la boca perquè me'n facis petites mossegades alternades amb goludes xuclades.

Camp d'oliveres

Allà al camp d'oliveres vaig besar-te
i de sobte el temps semblà aturar-se
m'aparegué entre els dubtes la certesa
que mai oblidaria aquell somriure tímid i sincer.
I és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
perquè els avions no esperen els capritxos dels amants
així com tu, així com jo.

La nit se'ns havia quedat tan curta
com ofegada en copes de ginebra
al veure't a la llum d’aquella albada
vaig saber que sempre més recordaria amb enyorança aquell moment.
I és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
perquè els avions no esperen els capritxos dels amants
així com tu, així com jo.

I és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
li demano al cel que em regali un minut més
per passar amb tu, i tu amb jo.
Tan exigent, tan impacient
el dia ens desperta del somni més bell
ens queda el gest del nostre adéu
regust agredolç que ens farà recordar...

Que és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
perquè els avions no esperen els capritxos dels amants
així com tu, així com jo.
I és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
li demano al cel que em regali un minut més
per passar amb tu, i tu amb jo.

Perquè m'atraus

Et veig enmig d'aquella munió de gent i sense saber com, sóc capaç d'ofegar la música que sona fins convertir-la en silenci absolut, tan capaç com de discernir amb la raó la idea de seduir-te. És llavors quan em mires i un cop més, un desig sobtat m'assalta i em fa tremolar fortament i de manera inesperada avanço cap a tu com si caminés els passos d'altri, amb la mirada fixada al teu esguard fins que m'aturo al teu davant, a cinc centímetres dels teus llavis. La curta distància que ens separa em resulta un atreviment inconcebible i contradictòriament, infinitament llarga.

Sense embuts et pregunto per què em mires i em respons amb la mateixa pregunta. Et contesto amb autoritat: - perquè m'atraus. Em demanes el motiu i et dic que cada cop que em mires m'escomet un desig urgent.

Dibuixes un mig somriure als llavis que educadament et corresponc i tot seguit et xiuxiuejo: - em moro de ganes de besar-te, de jugar amb la teva llengua, de mossegar-te delicadament els llavis, de mirar-te i sentir la follia que em provoca la teva mirada i tornar-te a besar amb deliri mentre premo els pits contra tu perquè sentis com se m'han endurit els mugrons. Em moro de ganes que m'agafis el cul i em portis cap a tu perquè noti la teva excitació.

Inspiro profundament perquè l'excitació que sento s'accelera a cada paraula que pronuncio. El meu alè et fa estremir i els mots t'estimulen el desig sexual, no m'ho pots negar, els teus ulls em demanen que continuï. I reprenc allò que et deia a cau d'orella: - vull que m'agafis d'una embranzida i em magregis els pits mentre em beses i els teus llavis es perden pel camí entre la meva pitrera i la boca i m'aferris cap a tu per fer-me sentir un cop més la teva excitació. Vull descobrir el teu sexe i tastar-lo erecte, febrós i posar-me'l a la boca. Em moro de ganes d'aconseguir la teva polla dura i fer-te una mamada fins arribar al moment just en què una altra xuclada et faria ejacular. Em moro de ganes que posis la mà dintre de les meves calcetes i escolis els teus dits per la meva escletxa i que no deixis de mirar-me mentre em masturbes. Desitjo que et capbussis al meu entrecuix i m'avivis l'excitació amb la teva llengua, amb cada llepada que m'entaforis els dits i em facis embogir de plaer. Vull excitar-te i encendre't les ganes de follar-me atàvic, que m'agafis fort i em penetris primitiu, salvatge. Que la teva avidesa quedi reflectida en les teves embranzides fogoses, que esdevinguin animals i t'atabuixis amb la meva respiració cada cop més accelerada fins aconseguir l'orgasme.

Deixo anar un sospir càlid al teu coll i després t'observo tot salvant la distància de cinc centímetres. Em mires, m'agafes per la cintura i amb un to imperatiu em dius: - Anem.

Espanya, carinyo, lo nostre no funciona

Els Mali Vanili són un duet de músics catalans amb un estil pop amb aires folk. Han estrenat el videoclip "Espanya, carinyo, lo nostre no funciona" amb un to desvergonyit, tot atrevint-se a vestir-se de toreros i entonar una lletra plena d'ironia que plasma la ruptura de Catalunya amb Espanya.

És encomanadissa, oi?