M'excita

Besar-nos amb les llengües enceses i sentir les teves mans magrejant-me el cul mentre m'arrambes a tu perquè noti com se t'endureix la polla, m'excita. Com m'excita saber-me damunt teu i sentir com em penetres i em fas anar amunt i avall mentre et porto els pits a la boca perquè me'n facis petites mossegades alternades amb goludes xuclades.

Camp d'oliveres

Allà al camp d'oliveres vaig besar-te
i de sobte el temps semblà aturar-se
m'aparegué entre els dubtes la certesa
que mai oblidaria aquell somriure tímid i sincer.
I és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
perquè els avions no esperen els capritxos dels amants
així com tu, així com jo.

La nit se'ns havia quedat tan curta
com ofegada en copes de ginebra
al veure't a la llum d’aquella albada
vaig saber que sempre més recordaria amb enyorança aquell moment.
I és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
perquè els avions no esperen els capritxos dels amants
així com tu, així com jo.

I és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
li demano al cel que em regali un minut més
per passar amb tu, i tu amb jo.
Tan exigent, tan impacient
el dia ens desperta del somni més bell
ens queda el gest del nostre adéu
regust agredolç que ens farà recordar...

Que és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
perquè els avions no esperen els capritxos dels amants
així com tu, així com jo.
I és tan bonic que surti el sol
però aquest matí ens porta el dol
li demano al cel que em regali un minut més
per passar amb tu, i tu amb jo.

Perquè m'atraus

Et veig enmig d'aquella munió de gent i sense saber com, sóc capaç d'ofegar la música que sona fins convertir-la en silenci absolut, tan capaç com de discernir amb la raó la idea de seduir-te. És llavors quan em mires i un cop més, un desig sobtat m'assalta i em fa tremolar fortament i de manera inesperada avanço cap a tu com si caminés els passos d'altri, amb la mirada fixada al teu esguard fins que m'aturo al teu davant, a cinc centímetres dels teus llavis. La curta distància que ens separa em resulta un atreviment inconcebible i contradictòriament, infinitament llarga.

Sense embuts et pregunto per què em mires i em respons amb la mateixa pregunta. Et contesto amb autoritat: - perquè m'atraus. Em demanes el motiu i et dic que cada cop que em mires m'escomet un desig urgent.

Dibuixes un mig somriure als llavis que educadament et corresponc i tot seguit et xiuxiuejo: - em moro de ganes de besar-te, de jugar amb la teva llengua, de mossegar-te delicadament els llavis, de mirar-te i sentir la follia que em provoca la teva mirada i tornar-te a besar amb deliri mentre premo els pits contra tu perquè sentis com se m'han endurit els mugrons. Em moro de ganes que m'agafis el cul i em portis cap a tu perquè noti la teva excitació.

Inspiro profundament perquè l'excitació que sento s'accelera a cada paraula que pronuncio. El meu alè et fa estremir i els mots t'estimulen el desig sexual, no m'ho pots negar, els teus ulls em demanen que continuï. I reprenc allò que et deia a cau d'orella: - vull que m'agafis d'una embranzida i em magregis els pits mentre em beses i els teus llavis es perden pel camí entre la meva pitrera i la boca i m'aferris cap a tu per fer-me sentir un cop més la teva excitació. Vull descobrir el teu sexe i tastar-lo erecte, febrós i posar-me'l a la boca. Em moro de ganes d'aconseguir la teva polla dura i fer-te una mamada fins arribar al moment just en què una altra xuclada et faria ejacular. Em moro de ganes que posis la mà dintre de les meves calcetes i escolis els teus dits per la meva escletxa i que no deixis de mirar-me mentre em masturbes. Desitjo que et capbussis al meu entrecuix i m'avivis l'excitació amb la teva llengua, amb cada llepada que m'entaforis els dits i em facis embogir de plaer. Vull excitar-te i encendre't les ganes de follar-me atàvic, que m'agafis fort i em penetris primitiu, salvatge. Que la teva avidesa quedi reflectida en les teves embranzides fogoses, que esdevinguin animals i t'atabuixis amb la meva respiració cada cop més accelerada fins aconseguir l'orgasme.

Deixo anar un sospir càlid al teu coll i després t'observo tot salvant la distància de cinc centímetres. Em mires, m'agafes per la cintura i amb un to imperatiu em dius: - Anem.

Espanya, carinyo, lo nostre no funciona

Els Mali Vanili són un duet de músics catalans amb un estil pop amb aires folk. Han estrenat el videoclip "Espanya, carinyo, lo nostre no funciona" amb un to desvergonyit, tot atrevint-se a vestir-se de toreros i entonar una lletra plena d'ironia que plasma la ruptura de Catalunya amb Espanya.

És encomanadissa, oi?

 

Arran de res

Matí. Em desperto i obro el finestró mentre vacil·lo si deixo entrar un raig de sol -amb cent vuitanta-tres partícules de pols que fan l'amor-. Inspiro i sento com m'emmantella un ventijol primaveral que tot d'una em fa estremir. Em miro el llit i inesperadament, m'afanyo a arreplegar els somnis que han quedat escampats pels plecs dels llençols. Uns llençols que resten tebis per l'escalfor del meu cos. M'adono del meu afany per guardar-me'ls quan, de manera inconscient, els premo fort. I basta un breu moment per saber que els he d'amollar si vull que es facin realitat. Recolzada a l'ampit de la finestra fito el paisatge; la mar avui sembla d'un blau lapislàtzuli. Em vénen al cap els somnis mentre espolso els llençols i de sobte, em sembla veure com s'allunyen. Volen, volen i volen lluny... Potser fins arribar a l'altre cantó de la mar.

Obre el teu finestró i deixa entrar l'aire per si de cas et duu qualsevol dels meus somnis. 

 

Avui, una cançó

Les set i quart i m’he adormit al plat,
Volen cafeteres i trossets de pa.
La teva estrella al meu circuit urbà,
Corre, corre, que no queda temps per mai.
Anticiclons en totes direccions,
Sense canvis a la vista ni estacions.
Sóc un calaix massa farcit de trons.
Un telescopi busca l’horitzó...
I no hi és, que no hi és!
Astres, pedres i coralls
I una de passatgers s’ho mira,
Com s’ho mira.
Les antenes a les mans
Rastregen tot l’oxigen,
no hi ha un oxigen.
La flor d’espines més bonica que he trobat
Té 14 pàgines i totes són en blanc.
Sento forquilles que fan truites per sopar,
Una cerveseta, vespres amb olor de mar,
Fa olor de mar...
Astres, pedres i coralls
I una de passatgers s’ho mira,
Com s’ho mira.
Les antenes a les mans
Rastregen tot l’oxigen,
no hi ha un oxigen.
La benzina sobre l’astre blau,
cau del cel, cau del cel.
Un radar camina sobre el mar,
No hi ha vent, no hi vent.
Tres mil punts i núvols de cartró,
Sóc del temps, sóc del temps.
Astres, pedres i coralls
I una de passatgers s’ho mira,
Com s’ho mira.
Les antenes a les mans
Rastregen tot l’oxigen,
no hi ha un oxigen.

Aquesta primavera

Sí, deu ser aquesta primavera, que com deia el poeta, em pren aquell vent o l'amor i m'imagino rodolant per terra entre abraços i besos. I com seguia dient; potser és l'amor que es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny... I sí, deu ser aquesta primavera que em trasbalsa i em vénen al cap aquests versos que em fan pensar en un amor brusc i salvatge. I tombada al terra de qualsevol manera, recorro versos dibuixats als plecs del meu cos fins que enforato els dits dintre meu sense compliment ni teles. Els amago un cop i un altre i, delirosa, ofereixo les meves carícies al neguit dels meus llavis. M'obro la brusa, em despullo els pits i me'ls acarono amb les mans tremoloses, segurament portadores d'un desig irracional. Penso en tu i m'assalta una impaciència sufocadora que fa que t'imagini llepant-me els mugrons una vegada darrere l'altra i m'aviva encara més aquesta excitació. M'endinso dintre meu amb una intensitat benèvola que ara mateix em sembla insuficient. Tanco els ulls i em sembla sentir la teva llengua enfonyant-se en el meu fruit tot deixondint la meva quietud. Et desitjo en l'enyorança amarga de la calor que m'assalta i em penetro per encalçar la dolça mort. I en marxa el tocadiscos, cedeixo al desmai i penso en tu, i tot això i allò...