Engrunes de melangia

Per què si sé que em penses

t'enyoro encara més?

Per què si sé que m'oblides

m'omples els pensaments?

Per què no et vull tenir

i et retinc a la ment?

Per què quan no vull saber de tu

em passo el dia esperant-te?

Per què la música que sona

ara em duu fins a tu?

Per què el somni

es converteix en insomni?

i aquest insomni

en hores perdudes vora el teu coixí?

Per què la calor de l'estiu

em fa tremolar una vegada més?

Per què rostre ignot

ets amor inesperat?

Engrunes de melangia

records del demà

moments de l'ahir

trobats encara avui.

Dóna'm

Dissabte

temps mancat
insomni
temps fugisser
somnis
sense temps
d'amors, d'alegries, d'il·lusions
de propostes, de superacions...
Arriba el futur
record del passat
Només vull
una abraçada
un poc de sort
la paraula precisa
el temps a favor
una mirada plena de somriures
Recordo el 32
potser també el 43 i 46
prefereixes l'1
o potser el 14 o el 15
o els trentes i 45.
Tant de bo la remor del mar
m'aporti les paraules
Només vull
un poc de sort
Dóna'm
una abraçada
un poc més de sort
un número de l'1 al 71...

Ooooh Jenifer

Després de setmanes i setmanes escoltant els Antònia Font, no m'aventuro a dir que han passat a ser història perquè sé del cert que més d'un dels que correu per aquí em trencaríeu les cames, i la veritat és que no em fa gens de gràcia perquè anem de cara a l'estiu i em ve de gust anar-me'n de vacances, anar a la platja, fer passejades, cervesetes, anar de festa major... Però el fet és que des que he descobert Els catarres que no els puc parar d'escoltar. Tenen cançons maques i divertides. M'han agradat força i he decidit "arxivar" una temporadeta AF, que ja s'ho mereix pobre! perquè deu tenir la gola resseca de tant cantar la 1, la 2, la 5, la 7 i la 13. Les altres també les canta, eh? però no tant com aquestes... la veritat sigui dita!
Així que d'ara endavant, ja em podeu imaginar conduint cap a la feina cada dia a les vuit del matí i cantant a grito pelao "Ooooh Jenifer"!

Jo que sóc més català
que les anxoves de l’Escala
o els galets de Nadal,
jo que tinc una erecció
quan pujo al Pedraforca
o faig trekking per Montserrat,
jo que voto Convergència
i que tinc somnis eròtics
amb en Jordi Pujol,
jo que sóc soci del Barça
i no trago ni en pintura
als Pericos de Sarrià,
jo que penso que en Serrat
sempre ha estat un traïdor,
al meu cotxe només sona Lluïs Llach,
jo que porto els Segadors
com a politò del mòbil,
la senyera al balcó.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d'una "choni" de Castefa.

Ohhh Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Jo que sóc més català,
que el pi de les tres branques
o la guita de la Patum,
jo que sóc un gran entès
de la cobla i la sardana
i el mundillu casteller,
jo que sempre m’he enganxat
als serials de TV3
i als matins d'en Cuní,
jo que sóc més radical
que el partit Mohamed Jordi
en campanya electoral,
jo que sento devoció
pel romesco i els calçots,
i el pa amb tomàquet sagrat,
jo vull veure en Joel Joan
actuant als Pastorets,
dirigit per en Benet i Jornet.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d’una "choni" de Castefa.

Ohhh Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Les ments estretes ens intenten parar els peus,
repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó?,
l’amor és superior a tota por, a tot rencor,
i ens diuen que tenim el cor dividit,
entre l’amor i el país, la pàtria contra el desig.
Però jo no veig les parts, jo només veig el conjunt,
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.

Ohhh Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Despullant-me

Gust de cendra en tardes boiroses

mots fallits amb espurnes de soledat

és tot el que trobo quan, feble,

em despullo davant el mirall.

Imparable recerca de mi mateixa

nuesa lluïda, vellesa irreversible

pedaços de vida emmascaren la nit

quan endevino la clandestina realitat.

Pressura de silencis en mars desconsolats

viaranys planers sota fondalades

secrets esquinçats en un segon

voldria evadir-me, però no trobo d'on...

Avui, que has deixat anar l'hivern

Mentre desfaig el llit, me n'adono de tots els hiverns que han passat i sostinc el cobrellit que m'ha abrigat tantes nits i ho faig amb una delicadesa especial, potser per escalfar la gelor que encara hi resta adormida.

Obro la finestra i deixo esvair l'olor de ranci mentre em perdo entre pensaments i em pregunto on anirà a parar aquest hivern que ara deixo anar.

Pujo al terrat per estendre els llençols acabats de rentar i m'embaladeix el seu moviment provocat per l'aire que s'ha girat. Sembla que aquesta brisa suau vulgui despertar els somnis que hi he perdut. I m'encanto un altre cop pensant en si encara sóc a temps d'atrapar-ne algun, però un cop de vent m'impregna d'olor de primavera que inevitablement em recorda a tu, i somric... Em vénen al cap imatges i paraules, talment com si fos un quadre de costums. Repasso la meva vida en menys de cinc segons. Cinc, em basten per saber que tu en formes part. I torno a somriure mentre corro cap a l'ampit del terrat per si veig la nostra terra llaurada pel pagès, per si oloro la flor dels tarongers, per si sento el plor del menut que ens ha omplert d'alegria, per si escolto la música del mar quan vol abraçar el marjal, per si veig al cel el campanar que porta els comptes de la nostra amistat.

I m'omplo d'enyorança quan penso que m'hagués agradat ser al teu costat, avui, que has deixat anar l'hivern per trobar una altra primavera...

XX

Una rosa groga
fa un ikebana
quan a la nit
s'ha formulat un desig groc
per contrastar amb la vermellor
de la nit insomne.

Tomàs Camacho, Ikebanes d'Aire, 2000.

Que passeu una bona diada de Sant Jordi!

Pepet al Tren de Mitjanit

Divendres a la nit vaig anar de concert. Vaig anar a veure Pepet en solitari. Sempre els havia vist amb tot el grup i la veritat és que Pepet sol també fa molta festa.
El concert es va fer a un cafè-pub i era ple de gom a gom. Quan vaig arribar i vaig veure tota aquella gentada vaig pensar que seria impossible poder entrar. Però em vaig dir: com que em dic Guspi que hi entro! I sí, no només hi vaig entrar sinó que vaig fer cap a primera fila! I un altre cop, vaig poder gaudir d'un directe espectacular, amb un públic entregat, cantant i ballant a ritme de Pepet

Aquesta nit, Pepet i Marieta anirà al programa El Tren de Mitjanit d'Ona de Sants-Montjuïc. El Tren de Mitjanit s'emet els dimarts de 23 a 24h i està dirigit per Germà Bustamante, el qual ens permet repassar el panorama musical català. A més, tenim l'oportunitat de poder escoltar grups i autors en directe. Aquesta nit, Bustamante entrevistarà Josep Bordes, més conegut com Pepet, i a més, podrem escoltar les seves cançons en directe. No us ho podeu perdre perquè n'estic segura que faran molta festa!
Podeu escoltar el programa a l'enllaç que us he posat. El programa paga la pena ja que podeu gaudir de música feta amb la nostra llengua. A més, podeu trucar i fer peticions. I aquesta nit ja ho sabeu, si no teniu plans, ens trobem a El Tren de Mitjanit!