Por

Avui torno a tenir la por de pensar més enllà. I encara sento com arrossego la temor si miro al passat. Sóc feta d'il·lusions i actuo per impuls i, per impuls, he fet allò que mai m'hagués cregut capaç de fer. Ara, la conseqüència és aquesta maleïda por.

Durant tot aquest temps m'he jurat no fer-me il·lusions, no deixar-me portar per cap motivació i ara només palpo la feblesa que m'ha apartat de qualsevol propòsit, que m'ha dut a aquest buit incert que no sé si és amic o estrany.

Vaig fer les confidències que hagués estimat no fer, però potser arran d'aquest enlluernament que sovint no em deixa veure-hi clar, les vaig fer. La resposta no va ser decebedora, ans al contrari, va encoratjar encara més aquesta il·lusió. I ara que sento la calma, en recullo els fruits i duc el cistell ple a vessar de temor. I això em fa tremolar dia sí i dia també, mentre nit rere nit m'amago sota els abrigalls perquè no em trobi la tan temuda por. Però em troba i llavors, no em deixa dormir i penso i penso i penso... I sento que avui torno a tenir el neguit d'haver-me fet il·lusions en va i tinc por que aquestes il·lusions em portin a un disgust, potser anunciat...

L'últim dia

Aquest matí, estant encara mig adormida, has aparegut al meu pensament. No sé per què has tornat, però lluny de voler-te espolsar dels meus records he fet memòria de tots aquells moments. T'he buscat entre els llençols i t'he trobat en els plecs del meu cos... Insensata memòria que destorbes la meva calma. Deliri boig que encegues el meu plaer. Tèbia és la penombra que de tant en tant clareja... No sé si m'hi he de resignar o aferrar-me a la imposibilitat de voler-te oblidar.

Aquest matí, mentre m'evadia dels records amb la tassa del cafè amb llet, has aparegut i, aquest cop, no era al meu pensament. Em desitjaves un feliç any, em preguntaves com estic, em convidaves al cafè de sempre, em recriminaves les meves negatives, em demanaves que et vingués a trobar...

Aquest matí no sé si ha estat casualitat o destí, memòria o oblit, desig o avorriment, plaer o entreteniment...

Aquest matí m'hi he tornat a negar, però em pregunto quants cops ho podré fer més. Em pregunto si el "no" és volgut o poruc. Em pregunto si el "no" és fruit de la temor de trobar-me entre els teus braços, de sentir-te dins meu, de la por de patir, de la por de tornar-me a enamorar, de la temor de no saber-te estimar...

Aquest matí és l'últim d'aquest any i voldria passar pàgina i desar el passat al calaix. Voldria deixar de sentir-me presa del teu desig, però me n'adono que sóc esclava dels meus impediments, tant com de la cigarreta que fumo i voldria no tastar...

Aquest matí t'he tornat a dir que no, potser demà, et dic que sí... Potser aquesta sigui la manera d'encetar un any positiu. Potser avui ha estat l'últim dia, potser demà serà la primera nit...

Us desitjo un 2011 ben bo i favorable!

El desig de Nadal

Dibuix de la Carme de Col·lecció de moments

El desig que jo voldria

fer complir aquest Nadal

és senzill i ben simple

sense ostentacions ni vanitats.

El desig que jo voldria

és trobar-vos al meu costat

omplir-me els ulls dels qui hi sou

i el cor dels qui heu marxat.

Mirar-vos a tots i cadascun

entre rialles i complaences

i colpir-me de tendresa

en sentir-me part de la vostra felicitat.

Us desitjo molt Bon Nadal de tot cor.

Indignada

Contra la sentència del Suprem espanyol que posa fi a la immersió lingüística en català a les escoles. Un atac sense precedents moderns a la llengua catalana i al model educatiu català reconegut a nivell europeu.

Avui

Avui, faria la maleta i marxaria ben lluny. Me n'aniria a Venècia... Per perdre'm entre els seus carrers, per ensumar la seva olor, per impregnar-me de memòria els ulls, per trobar la seva imatge als meus pensaments.

Avui és un d'aquells dies...

Me moles

"Me moles" és el títol de la cançó de presentació del nou disc de Pepet i marieta, "Qui no plora no mama". Aquest és el quart treball de la banda on es veu reflectida la seva maduresa musical.
Pepet i Marieta són un grup jove i fresc amb ganes de fer gresca, de gaudir de la música i sobretot, de fer gaudir el públic. I us asseguro que ho aconsegueixen! Els seus espectacles són inusuals, entusiàstics, especials i vibrants.
Són gent senzilla amb ganes de passar-ho bé, i és aquesta senzillesa que els fa tan grans. Arriben a tots els públics i no s'obliden mai ni dels seus ni de les seves arrels. Un reflex d'això, és el vídeo d'aquesta cançó, fet amb la seva gent; gent que els estima i que els segueix.
Pepet i marieta tenen la capacitat de fer una gran cançó a partir d'un petit detall, arran d'una sensació, de qualsevol quotidianitat... És per totes aquestes coses que la seva música la podem sentir tan propera.
Curiosament, la meva mare els va descobrir abans que jo. Sí... Un dia, era a casa la mare i em vaig posar a cantar la cèlebre "L'aigua no està en venda" i lluny de sentir per part de la mare de qui era la cançó, va ella i em sorprèn cantant amb mi. En aquell moment si m'arriben a punxar no em troben sang! La mare ja els coneixia! I si no n'hi hagués prou, havia anat fins i tot a un concert! No m'ho podia creure... Quan vaig saber això em vaig afanyar per mirar on era el proper concert, no me'l podia perdre! I apartir d'aquell moment, he anat a tots els concerts que he pogut. La veritat és que no podria dir a quants perquè en són molts. I a més d'un, hi he anat en família. Amb la mare també, clar... que li agraden molt!
Des de llavors, i com ja he dit altres vegades, un estiu no és estiu sense cap concert de Pepet i marieta.
Així que si no els coneixeu, us animo a fer-ho. A la seva web podeu consultar els propers concerts. De moment, tenim el 15 de desembre a l'Astrolabi de Barcelona i el 16, a la Sala Zero de Tarragona.
Aneu-hi i deixeu-vos portar pel seu nou espectacle Mam mam. Estic segura que xalareu!

Record

Em manca l'aire per respirar. Avui no el trobo... Avui em sobra la tristesa i no la busco... Avui, em sento envellir com aquella poma setmesina de la nevera que veu passar la seva oportunitat cada cop que la porta es torna a tancar. Avui, la ràbia ha guanyat la batalla a l'esperança i la impotència ha abraçat la fúria tot xiuxiuejant-li paraules tranquil·litzadores a cau d'orella...

Observo les arrugues del pas del temps. El vent m'ha festejat; tinc les mans tallades. La tardor m'ha besat, ho noto als llavis. Aquest cop, m'ha deixat un gust amarg.

Penso en la recordança de demà passat i m'acull aquesta olor de codonyat caduc que tal vegada ahir vares mossegar... I ara que hi penso, cavil·lo què en quedarà, si la reminiscència de la vida o la memòria de la mort.

Avui has decidit marxar, barrar el teu pas en aquest camí amarat de sofriment i entrebancs. Fa dies que vas fer la maleta on hi vas posar bocins de cadascun dels que t'hem agafat de la mà. M'he fos en l'abraçada sentida al llegat que has deixat i he sentit trencar-me com el cristall més delicat. El plor m'ha ofegat la veu i no m'he vist amb prou força per encoratjar la seva valentia.

Avui, només tinc llàgrimes per a tu. Avui que has decidit marxar per trobar-te amb el teu menut, et ploro més que mai.

Que tinguis sort en el teu viatge. Que trobis tot el que t'ha mancat aquí.

Et trobaré a faltar. Et trobaré al meu cor...