Me moles

"Me moles" és el títol de la cançó de presentació del nou disc de Pepet i marieta, "Qui no plora no mama". Aquest és el quart treball de la banda on es veu reflectida la seva maduresa musical.
Pepet i Marieta són un grup jove i fresc amb ganes de fer gresca, de gaudir de la música i sobretot, de fer gaudir el públic. I us asseguro que ho aconsegueixen! Els seus espectacles són inusuals, entusiàstics, especials i vibrants.
Són gent senzilla amb ganes de passar-ho bé, i és aquesta senzillesa que els fa tan grans. Arriben a tots els públics i no s'obliden mai ni dels seus ni de les seves arrels. Un reflex d'això, és el vídeo d'aquesta cançó, fet amb la seva gent; gent que els estima i que els segueix.
Pepet i marieta tenen la capacitat de fer una gran cançó a partir d'un petit detall, arran d'una sensació, de qualsevol quotidianitat... És per totes aquestes coses que la seva música la podem sentir tan propera.
Curiosament, la meva mare els va descobrir abans que jo. Sí... Un dia, era a casa la mare i em vaig posar a cantar la cèlebre "L'aigua no està en venda" i lluny de sentir per part de la mare de qui era la cançó, va ella i em sorprèn cantant amb mi. En aquell moment si m'arriben a punxar no em troben sang! La mare ja els coneixia! I si no n'hi hagués prou, havia anat fins i tot a un concert! No m'ho podia creure... Quan vaig saber això em vaig afanyar per mirar on era el proper concert, no me'l podia perdre! I apartir d'aquell moment, he anat a tots els concerts que he pogut. La veritat és que no podria dir a quants perquè en són molts. I a més d'un, hi he anat en família. Amb la mare també, clar... que li agraden molt!
Des de llavors, i com ja he dit altres vegades, un estiu no és estiu sense cap concert de Pepet i marieta.
Així que si no els coneixeu, us animo a fer-ho. A la seva web podeu consultar els propers concerts. De moment, tenim el 15 de desembre a l'Astrolabi de Barcelona i el 16, a la Sala Zero de Tarragona.
Aneu-hi i deixeu-vos portar pel seu nou espectacle Mam mam. Estic segura que xalareu!

Record

Em manca l'aire per respirar. Avui no el trobo... Avui em sobra la tristesa i no la busco... Avui, em sento envellir com aquella poma setmesina de la nevera que veu passar la seva oportunitat cada cop que la porta es torna a tancar. Avui, la ràbia ha guanyat la batalla a l'esperança i la impotència ha abraçat la fúria tot xiuxiuejant-li paraules tranquil·litzadores a cau d'orella...

Observo les arrugues del pas del temps. El vent m'ha festejat; tinc les mans tallades. La tardor m'ha besat, ho noto als llavis. Aquest cop, m'ha deixat un gust amarg.

Penso en la recordança de demà passat i m'acull aquesta olor de codonyat caduc que tal vegada ahir vares mossegar... I ara que hi penso, cavil·lo què en quedarà, si la reminiscència de la vida o la memòria de la mort.

Avui has decidit marxar, barrar el teu pas en aquest camí amarat de sofriment i entrebancs. Fa dies que vas fer la maleta on hi vas posar bocins de cadascun dels que t'hem agafat de la mà. M'he fos en l'abraçada sentida al llegat que has deixat i he sentit trencar-me com el cristall més delicat. El plor m'ha ofegat la veu i no m'he vist amb prou força per encoratjar la seva valentia.

Avui, només tinc llàgrimes per a tu. Avui que has decidit marxar per trobar-te amb el teu menut, et ploro més que mai.

Que tinguis sort en el teu viatge. Que trobis tot el que t'ha mancat aquí.

Et trobaré a faltar. Et trobaré al meu cor...

Contradiccions

A vegades no saps per què tot és dolç, salat...
Aquests dies tinc aquesta cançó al cap...

L'absent

Ara que ja són més els no records
que allò que havíem compartit, repasso,
faceciós, el que no sé de tu
per confegir un retrat que m'acompanyi.
Que estranys els mecanismes del desig,
les excuses dels anys i aquest misteri
que et fa present quan no et correspondria
per emplenar, potser, una altra absència.
Però la vida sempre té raó
i en aquest compte estricte a fons perdut
de tant en tant hi apareixes, com
una relíquia de mi que ningú més
que jo no pot acceptar ni comprendre.
Quan te'n vagis de nou no em sentiré
ni trist ni desolat, només, tal volta,
una mica ignorat i més sotmès
a una lleu i subtil malenconia.

Miquel Martí i Pol
(Llibre de les Solituds, 1997)

Bufa el vent

Dies de sensacions amb noves il·lusions i vells retrobaments. Pensaments ofegats pel pas del temps, mancats d'aigua, plens d'aire. Somnis d'ahir que avui han trobat el camí o potser segueixen perduts al laberint. El vent continua bufant; l'aire se'n va i els records resten esperant una nova alenada que se'ls pugui emportar.

Els dits ballen el ritme de les sensacions. Els pensaments es barallen per amagar les amargors.
Bufa vent, bufa ben fort per endur-te les inquietuds... Bufa vent, bufa ben fort per dur-me aire nou.

Collons quina parauleta!

Us deixo aquest vídeo perquè m'ha fet gràcia i perquè veieu com n'és de curiosa la nostra llengua. Com en pot donar de si aquesta parauleta. Apa! Enriquiu el vostre lexicó!

Boulevar

Per fi, dijous passat vaig poder veure el "Maestro" i dic per fi perquè després de tres intents fallits, dijous vaig poder gaudir del seu directe. La veritat és que no les tenia totes perquè amb aquesta gira he tingut mala sort. Tenia l'entrada comprada per a tres concerts i només hi he anat a un. Em pensava la més desgraciada del món... Al primer concert no hi vaig poder anar perquè em vaig quedar enganxada de l'esquena i no podia pegar passa. Vaig haver de vendre l'entrada... Al segon, no hi vaig poder anar perquè aquell dia va caure el diluvi universal i com que el concert el feien a un camp de futbol, doncs el van suspendre i encara no m'han tornat els cèntims... I el tercer, el van ajornar perquè el Maestro va caure mentre desava uns llibres a la prestatgeria a les dues de la matinada, clar que dit així penses: això li pot passar a qualsevol... Però si ho provem de dir en castellà tal i com s'anunciava a la seva web, la cosa canvia: Sabina pospone el concierto de Barcelona tras sufrir una caída mientras colocaba unos libros en su domicilio de Madrid. Dit així, jo em quedaria amb el "verbo colocar" i a partir d'aquí, cadascú és lliure de pensar el que vulgui...
La qüestió és que per fi, dijous, el vaig poder veure! Com he dit, no les tenia totes, no ... perquè a última hora em van posar unes reunions que em van fer pensar que estava presdestinada a no poder-lo veure. Però vaig tenir temps de fer les reunions, vaig torejar la gent amb una habilitat que no sabia que tenia i finalment, vaig agafar el cotxe i em vaig encarrilar a la carretera cap a Barcelona. Ah, i vaig arribar-hi a temps!
El Palau Sant Jordi era ple de gom a gom, la gent estava eufòrica per sentir les seves cançons, hi havia un ambient preciós... Jo era a platea, baix de tot, a tocar de l'escenari i per primer cop, vaig gaudir de El boulevar de los sueños rotos en directe. De tots els concerts que he anat del Sabina, mai l'havia tocada i com que em vaig emocionar tant, he pensat de compartir-la amb vosaltres.
Mireu bé, eh? que surto aquí al davant! :)