Per tal de celebrar el Dia Mundial de la Poesia us deixo uns versos del meu favorit: l'Estellés. Uns versos que em captiven, encara més, si és que es pot.
Aquest
amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l’ha habitat i poblat.
No puc ja més, repetiria encara;
però l’amor no em deixa mai, cruel,
i em trobe a gust dessota el seu domini,
sabent, com sé, que ha de matar-me un dia,
molt lentament, corcant-me a poc a poc.
La meua mort, mai espectacular,
m’ha d’arribar d’una lenta creixença:
va madurant a les meues entranyes,
exactament com madura l’amor.
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l’ha habitat i poblat.
No puc ja més, repetiria encara;
però l’amor no em deixa mai, cruel,
i em trobe a gust dessota el seu domini,
sabent, com sé, que ha de matar-me un dia,
molt lentament, corcant-me a poc a poc.
La meua mort, mai espectacular,
m’ha d’arribar d’una lenta creixença:
va madurant a les meues entranyes,
exactament com madura l’amor.
Vicent
Andrés Estellés
(Burjassot,
1924 - València, 1993)
5 comentaris:
una molt bona tria!
Pere, per tu he tornat al carrer dels balcons,
ben dematí, per veure si et trobava
per tu he tornat moltes nits al carrer Arquimedes
ple de balcons i de fulles llarguíssimes
no anava jo: era l'amor qui em duia ...
Bon dia Guspira:)
Elfree: Gràcies!
Pere: Per tu... que bonic! Gràcies... per tu me'n vaig de cap al carrer Arquímedes! ;)
Hola soc l’Edithme. Em vas deixar un comentari al bloc. Tens tota la raó. Les meves mes sinceres disculpes. Espero no haver-te molestat gaire. El que passa es que vaig trobar els teus versos i em van semblar tan bells que no em vaig resistir a posar-los al bloc. Pel que fa al nom ja esta canviat i com veig que no t’agrada que utilitzi els teus versos, molt a pesar meu perquè els trobo magnífics , a partir d’ara m’abstindré de fer-ho. Una abraçada
Hola Edithme, no t'has de disculpar per res, i ara! Potser el meu comentari va ser massa sec i per tant, la que m'hauria de disculpar sóc jo. No em molesta en absolut que agafis versos del meu blog, ja ho pots fer sense cap problema. Només et demanava que canviessis el nom i ja està...
Moltes gràcies per haver passat. Pots tornar quan vulguis; ets benvinguda, ja ho saps! ;)
Publica un comentari a l'entrada