Per què si sé que em penses
t'enyoro encara més?
Per què si sé que m'oblides
m'omples els pensaments?
Per què no et vull tenir
i et retinc a la ment?
Per què quan no vull saber de tu
em passo el dia esperant-te?
Per què la música que sona
ara em duu fins a tu?
Per què el somni
es converteix en insomni?
i aquest insomni
en hores perdudes vora el teu coixí?
Per què la calor de l'estiu
em fa tremolar una vegada més?
Per què rostre ignot
ets amor inesperat?
Engrunes de melangia
records del demà
moments de l'ahir
trobats encara avui.
8 comentaris:
La melangia, a petites dosis, també és bona, què carai! Així que gaudeix de les teves pròpies contradiccions!
M'afegeixo a la saviesa del porquet. gaudeix de la melangia, i tant que sí!
Hi ha moments en que és molt difícil gaudir d'aquesta melangia...
Molt bon post, Guspira!
m'agrada......no puc dir més
Molts perquès, i la resposta és que no estem mai contents amb res.
Tots aquests perquès tenen resposta, no és melangia ... simplement és l'amor.
Això de: "si sé que em penses t'enyoro encara més" m'ha agradat molt.
Bona tarda Guspira.
Senzillament per què hi ha amor..., podem gaudir.ne i recordar...o podem convidar a la melangia a un voltet i airejar.nos, no sempre fàcil...
M'agrada com l'has descrit.
Porquet: Clar que és bona, però això sí, com tu dius, a petites dosis. A més, mentre hi ha melangia d'aquesta mena et sents viu, encara que potser, contradictòriament, et sentis morir...
Carme: En aquesta vida em de sentir-ho tot per saber com ens sentim, com ens volem sentir i què sentim. I malament rai si no ho fem gaudint dels moments, encara que de vegades sembli impossible.
Joanfer: És veritat, siho mirem bé, el fet de sentir melangia no va lligat amb el significat de gaudir, tot i que de vegades és possible. I com que jo sóc una persona positiva, intento mirar-ho per aquest cantó.
Gràcies per la visita!
garbi24: gràcies... no cal que diguis res més... :)
Xexu: aquesta pot ser una de les respostes que duu moltes connotacions. Si un vol, la vida és plena de preguntes i és aquí quan arriben a aquesta conclusió que has arribat tu.
Pere: Jo crec que sí, que efectivament és amor... i ja no cal dir res més, oi?
Celebro que t'agradin aquests versos, jo els trobo molt encertats... això sí, parlo per mi i només és la meva opinió...
Audrey: Gràcies per la visita i per les teves paraules! L'amor, ja se sap, ens pot fer sentir molt afortunats i alhora, molt desgraciats... Però de vegades aquesta melangia ens serveix, si més no, per seguir somiant...
Gràcies pels vostres comentaris!
Publica un comentari a l'entrada