Ja es veia clarament que la dona no volia fotre un clau, i ha aconseguit el seu objectiu. Un sermó sobre normalització destrempa a qualsevol. Si n'hagués tingut ganes, no s'hagués estat per orgues!
doncs jo si fa falta li poso per escrit....i que li posi el nom que vulgui però....som-hi. I si no hi ha ganes cal espremer el cervellet per ser prou convincents per vendre el peix i fer venir les ganes que facin falta.
"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu" Vicent Andrés Estellés
10 comentaris:
Je, je, je... a vegades val més no parlar tant ... és arriscat.
Ja es veia clarament que la dona no volia fotre un clau, i ha aconseguit el seu objectiu. Un sermó sobre normalització destrempa a qualsevol. Si n'hagués tingut ganes, no s'hagués estat per orgues!
doncs jo si fa falta li poso per escrit....i que li posi el nom que vulgui però....som-hi. I si no hi ha ganes cal espremer el cervellet per ser prou convincents per vendre el peix i fer venir les ganes que facin falta.
Bé, de tant en tant, estar bé utilitzar altres estratègies que el "mal de cap"! ;p
Quin registre més bo per donar carabasses!! Ara..."talla-rollos" també!!
M'hi identifico.
Imprescindible el diccionari a la tauleta de nit. Està clar.
Molt bona! La norma ens acompanya també en la intimitat, i és que costa ben poc dir les coses pel seu nom.
jejeje...molt bo!
Carme: eh que sí? A vegades val més callar i atacar! :)
Xexu: mira que ets viu! ;P
garbi24: d'això se'n diu constància! Així m'agrada, cal vendre bé el peix!
Porquet: veig que tu també ets molt viu! ;P
Olguen: talla-rotllos total! Ara bé, a la propera segur que ja ho diu tot bé...
Jordi: amb ell o amb ella???
Òscar: o tenir-hi el diccionari o estudiar abans de... posar-se al llit! ;P
maijo: jo també crec que costa poc dir les coses amb la nostra propia llengua.
fanaleta: reflecteix diferents realitats com un temple, però fa gràcia, eh?
Publica un comentari a l'entrada