divendres, 10 de juliol del 2009

Aquesta nit...



Sacsejar fortament els pensaments per marejar-los amb l'esperança que no trobin el viarany per aparèixer davant la feblesa de la meva fortalesa. Debilitat que amago però que inevitablement percebo en cada gest de l'intent d'avançar en un camí que sembla no acabar mai... I m'endinso en bifurcacions de dubtes desconeguts, sense distingir els paranys de la realitat, deixant-me portar encegada per les prohibicions convertides en efímeres per mi mateixa i, segurament, no torno a triar el camí encertat... Sacsejo els pensaments per foragitar-los de la meva ment i de seguida me n'adono de la falsedat d'aquest afer efímer que esdevé perpetu tan bon punt deixo de somiar.
En la placidesa del cel busco la serenitat tan absent en aquests dies. En l'obscuritat de la nit lluito per desfer-me de la inquietud que desemmascara el saber estar de la meva tranquil·litat.
Per què no em sent la calma si tinc la veu esgarrada de tant cridar-la? Per què et deixa entrar la meva ment si ja fa temps que vaig tancar les portes amb el forrellat? Per què remous el passat quan saps que el teu lloc és la reminiscència de l'oblit?
En el deler d'esguardar-me en el meu somni dolç, avui sorprenentment t'hi he trobat... Saps bé que no t'he buscat. Saps del cert que et guardo en el record remot. El record llunyà més a mà que tinc...
Aquesta nit el somni m'ha sacsejat els pensaments. Aquesta nit la realitat ha colpit el meu somni. Aquesta nit anhelo poder-te sentir un altre cop en la realitat de l'abraçada oblidada...

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que dius moltes coses en un sol text, que et refereixes a diferents paranys i diferents sentits i a la calma a tot el què afecta als teus punts pot ser dèbils, els forts també tenen debilitat, que la sort t'acompanyi amb més força que mai.

horabaixa ha dit...

Hola Guspira,

Dir que m'ha agradat és poc. No se perquè, m'ha envait un sentiment conegut.

Una abraçada

Unknown ha dit...

Glups!

Amargament maco

mar ha dit...

sacseig... mareig... debilitat... feblesa... dubtes... paranys...
prohibicions... efímer... absència...
obscuritat... inquietud... oblit... remoure... colpidora...

esperança... fortalesa... avançar... realitat... camí... endinsar... pensaments... somniar... placidesa... cel... serenitat... saber estar... tranquil•litat... calma... deler... sorpresa... record... anhels... abraçada...

paraules, estats d’ànim, emocions i sentiments imprescindibles tots ells
per poder gaudir i viure,
per poder plorar i viure,
per poder sentir i viure,
per poder imaginar i viure...
per poder aprendre i desaprendre els múltiples camins que ens ofereix la vida...
no hi ha un camí únic i veritable... només hi ha petits corriols i senders que anem prenent a cada pas que fem i que ens porten a dibuixar el nostre camí ... que ha d’estar ple de tot per poder sentir-lo viu i a la nostra mida...
petonets de cap de setmana!

El Company de Venus ha dit...

EScrit amb la delicadesa i el punt just de mesura que tu saps, que tu tens. Conserva aquest esperit, perquè val molt, molt la pena. La profunditat de les teves paraules és deliciosa.
Gràcies per fer-nos-les compartir.

El petoner d'espurnes ha dit...

L'estiu ja torna a ser aquí...

Ja en fa una mica més d'un any...

Guspira ha dit...

Cesc: Moltes gràcies per les teves paraules i pels teus ànims. És veritat que a vegades en els pensaments trobem la feblesa de la nostra pròpia fortalesa, però he sentit a dir que després de la caiguda tornem a remuntar, oi?

Horabaixa: Gràcies per les teves paraules i la teva sensibilitat.

Marc: Celebro que t'hagi agradat tot i el to amargós que has sabut trobar.

Mar: Sempre tens bones paraules i consells sentits per a mi... Gràcies mil...

Company: La manera com em llegeixes sí que és deliciosa. Els teus comentaris també són molt sentits per mi. Gràcies mil a tu també...

Petoner: Com passa el temps... Gràcies per passar-te per aquí!

mossèn ha dit...

aquesta nit, tampoc he pogut dormir ... salut

Joana ha dit...

Què té la nit que ens porta tan lluny i alhora sentim tan a frec totes les sensacions viscudes i alguns anhels?
Que aquesta nit descansis i els pensaments reposin :)

Guspira ha dit...

Mossèn: per la calor? :) Benvingut!

Joana: La nit és màgica...La nit sap on buscar per trobar...Gràcies per les teves paraules...

El petoner d'espurnes ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
El petoner d'espurnes ha dit...

Per a gràcies les teves... Feia dies que no entrava, vaig una mica atabalat.. pero mira.. ha estat agradable poder llegirte una estona