dijous, 30 d’abril del 2009

Temps




El temps passa i s'acosta la data tan temuda. Temps que a cada passa es fa més feixuc. Passa el temps ràpid i contràriament, massa lent... Temps d'espera per a noves esperances. Temps fugisser en el temps que s'acaba... Temps passatger de noves estacions portadores de sensacions, de sentiments, de pors...
I de sobte les hores converteixen l'aire en un ofegament dens, en unes cames cansades incapaces d'arribar als dies anhelats, en una ment emboirada que no troba les clarianes de la concentració... I tens la sensació que el temps s'esgota i ja no queda temps per encarrilar el destí. Un destí tan desitjat per tot aquest temps...

14 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Espero que l'espera sigui fructífera!
Sempre tenim temps si l'esperem anb gust.

Anònim ha dit...

Em desconcentra una mica, he fet les meves deduccions, per què de vegades el temps per a unes coses passa tant ràpid i per a altres tant lent? per què ens ofeguem i necessitem tant d'aire? les pors, els sentiments, significa alguna cosa forta, faig el meu anàlisi, però és un escrit molt personal del què parles amb total llibertat i seguretat, no em sé explicar, però espero que el desig i l'anhel et porti l'abraçada de la realitat.

Striper ha dit...

El temps de vegades un gran company a vegades un pes feigux

Sergi ha dit...

El cas és que el moment esperat sempre arriba, tant si se'ns fa eterna l'espera com si el temps fuig. Cadascú ho viu a la seva manera. I després, el moment pot decebre o ser el que estàvem esperant. Però la manera d'arribar-hi és diferent per tots.

Unknown ha dit...

Paciència. Tot arriba. Seu una estona fins que aparegui el tren del teu destí.

horabaixa ha dit...

Hola Guspira,

El temps.....
inevitable ens marca la pauta.

Una abraçada

El Company de Venus ha dit...

Com sempre, la profunditat de les teves paraules em fa pensar. No miris enrere. Endavant, sempre endavant, com deia la cançó...

Guspira ha dit...

Veí: Gràcies! Jo també ho espero! Segur que ho serà!

Cesc: El mateix temps pot anar a favor i en contra nostra alhora i suposo que això ens pot arribar a desorientar. Gràcies per les teves paraules. Jo també espero que el temps em dugui a la realitat desitjada...

Striper: Doncs sí, contradictori, oi?

Xexu: És veritat... Només afegiria que un mateix temps pot fer diferents els camins fins al moment esperat. I jo, només espero el moment...

Marc: Gràcies per les teves paraules i benvingut!

Horabaixa: A vegades sí, ens marca la pauta. A vegades, poser seria bo que ho féssim nosaltres...

Company: gràcies per les teves paraules i pels teus bons consells... Ho tinc present!

Deric ha dit...

saps, jo vaig descobrir el valor del temps fent ràdio, quan t'adones que en 10 segons pots dir encara moltes coses o que un silenci d'un segon es fa etern...

res ha dit...

qui el coneix?
temps(+)
temps(-)
lent
rapit
moments de vida
salut estimada!!!

J.M. ha dit...

Tot és qüestió de temps. No t'hi capfiques massa.

Deric ha dit...

què ens passa amb el temps? serà la primavera?

Joana ha dit...

Plató deia : Quan l'eternitat es mou l'hi diuen temps...
Que no se'ns escapi!
Molts records!

Guspira ha dit...

Deric: El temps... els silencis... les paraules dites en el moment just... els somnis... els malsons... l'espera i els retrobaments... Tant de bo poguéssim moure el temps al nostre favor...

Mq: Tu ho dius... moments de vida reflectits en el temps...

Jeroni: Tindré en compte el teu consell. Me'l guardo al calaix de les paraules sàvies...

Joana: Gràcies per les teves paraules... No deixaré que se m'escapi el temps anhelat.
un petó!