No crec que tingués raó aquell respectable doctrinari antic, quan deia que no hi havia res tan agradable com contemplar la bellesa sense concupiscència. Això és una idea de vell o d’impotent: de vell o d’impotent que es resigna a ser-ho. Perquè, si en contemplar un cos adorable no sentim la “concupiscència” que ens fa desitjar-lo, ¿no sentirem més aviat la ira de no sentir-la, o l’enveja dels qui la senten? Encara no he arribat a l’edat en què pugui veure’m condemnat per la naturalesa a una inapetència tan paorosa. Però, si un dia hi arribo, em consideraré ben infeliç. La concupiscència - diguin els moralistes el que vulguin- és la vida.
Joan Fuster, Diccionari per a ociosos (1964)
20 comentaris:
m'agrada això que diu en joan fuster...
hi estic totalment d'acord des el punt de vista d'una dona també crec que és el mateix...
encara que tampoc he arribat a l'edat...
la sensualitat és la vida!
un petó de cap de setmana guspira
Les paraules sàbies i plenes d'una cultura sensata són benvingudes i fa bellugar el cap i fa pensar en coses que normalment no pensem... D'ell què en podem dir? doncs el text ja ho diu tot. Per cert, la fotogràfia m'agrada :)
Per mi és molt evident que davant la bellesa, tenir cert desig és la cosa més normal del món. Després potser no farem res per materialitzar aquesta atracció, però que ens en vinguin ganes crec que està en la nostra pròpia naturalesa, i ens ve d'aquells instints animals dels quals encara tenim alguns reflexos. Ara bé, i aquí va la reflexió, què considerem bellesa? Això és una cosa que només cadascú pot descriure per ell mateix.
Senyora conscupicent... espero o no algun sobre a la bústia?
no hi ha millor manera d'explicar-ho. un petit pensament, un raconet del cervell, però sempre el desig deixa algun indici davant la bellessa.
Si no hi ha desig...som morts!
Sàvies paraules ...les d'en Fuster i le steves!
Mar: A mi també em va agradar i també hi estic d'acord. Vaig veure els meus pensaments reflectits en les paraules del mestre Fuster, i vaig pensar en deixar-ne constància. Eeeei, que jo tampoc estic en l'edat! Que quedi constància d'això també, eh?! :) Un petó, guapa!
Cesc: Són paraules d'un dels grans de la nostra cultura, que n'és molt de sensata. I és molt bo que ens faci pensar. Has tingut pensaments concupiscents? :) Si és així no t'espantis, que segons el mestre Fuster això és bo...
La foto és plena de concupiscència... :)
Una abraçada!
Xexu: Estic d'acord amb la teva evidència, tot i que penso que molts cops la "bellesa" ens pot despertar tendresa, deixant de banda el desig. Però pròpiament dita en aquest aspecte, la bellesa normalment enceta en nosaltres aquest sentiment de desig. I pel que fa a la teva reflexió, jo diria que la bellesa rau als ulls d'aquell que mira. Com diria la meva mare: "hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes..."
Veí: jajaja senyora concupiscient diu! Això que vol dir??!! Ai mare ai mare... :) Se suposa que el sobre ja el tens a la bústia...
Òscar: I malamet rai si no ho fa! A vegades, els petits pensaments poden ser els més cobejosos de desig.
Joana: Les teves sí que són sàvies!
Jo crec que el que ens fa humans és precisament aquests tipus de situacions: poder admirar la bellesa d'un altre ésser sense pensar 'concupiscenciar' res de res, només gaudint del que se'ns presenta a la vista... O és que algú, mirant un quadre de Velàzquez -per dir-ne un-, ha pensat mai el bé que li quedaria al menjador de casa? O simplement ens hi aturem davant 5 o 50 minuts i ens limitem a assaborir-lo?
Hola Guspira,
No hi ha res millor que desitjar i que et desitjin. Gaudir. Embogir conjuntament.
Però, encara que sembli fàcil, molta gent no sap de què parlen.
Una abraçada
Ep! Jo miro cada dia la bústia i no veig cap escrit...Hi heu deixat res?
vull despullar-te amb la meva mirada
descobrir tots els teus racons
els teus secrets, els teus plaers...
viatjar per cadascuna de les sinuoses parts que et constitueixen
i assaborir-les
lentament
copsant tot allò que em permeten percebre
totes les sensacions que em desperten des del més profund del meu interior
(tenc desitjos desordenats de plaers deshonestos...vaja, vaja!!)
aniré a l'infern!!!
salut!!
mq... quin infern més dolç...
Joan: És cert que podem admirar sense concupiscenciar, però... em vols fer creure que quan veus un caramelet no concupiscències? (aquesta paraula existeix???) Caaaaaalla que no m'ho crec!!! ;-)
Horabaixa: estic totalment d'acord amb tu. Una de les millors coses que ens poden passar és ser desitjats i desitjar. Ufff! quantes paraules fogoses sortirien d'aquests desitjos...
Veí: Alguna cosa t'ha d'haver arribat... Torna a mirar!
mq: Uff! D'això se'n diu desig amb lletres grans, sí senyor!
Paraules plenes de sensualitat capaces de despertar l'instint més adormit...
Té raó la Mar, quin infern més dolç... On s'ha de pagar? ;-)
Gràcies per la visita!!!
Mar: Vols que fem les maletes o què? ;-)
quan vulguis guspira!
;)
Mar, jo ja tinc la maleta feta!!! Agafa tu l'assecador que a mi no m'hi cap!!! On ens trobem??? Que necessitem passaport??? Aaaaai mareeee quins nervis!!! :)
guspira!!!
en aquest viatge que iniciem les maletes són ja molt plenes... no crec que ens calgui l'assecador...
he repassat la llista mil cops: optimisme, il·lusió, imaginació, fantasia, somnis, projectes, vivències,... tot acompanyat d'unes paraules despullades i alguns bocins de lluna que he arreplegat d'aquí i d'allà...
estem ja ben equipades...
passaports? els somriures...
i el millor punt de trobada... a mig camí...
;)
Mar, m'encanta el teu equipatge!
Ens trobem a mig camí! :)
La vida, cada instant, cada moment, té el seu punt de sensualitat que cal gaudir.
Publica un comentari a l'entrada