Remembrança

Avui t’he vist,
-novament-
ha sigut
tan sols
un instant,
però
el temps suficient
per a,
tornar a la meva memòria
records de tu
que un dia,
foren fets.

Fou tan intens
com fugaç,
com un tifó
que s’enduu
tot allò
que troba al seu pas,
... però
no comptaves
en trobar un mur de ferro,
i a voltes,
em penedeixo
de no haver sigut
de guix, de fang
per mesclar-se
amb el teu corrent
d’aigua.

Tampoc jo sabia
-fins llavors-
el sabor del no res
que et queda,
quan desitjant
-com tu-
ésser portada amb el teu cabdal
decidí
anclar-me al terra,
per por
al naixement d’un nou riu.

Sé,
que el teu corrent
m’espera;
i a la mateixa vegada
desitjo trobar-lo,
aquest brollador
que també avui
neix en mi.

I...
m’he adonat d’això
-avui-
quan t’he vist;
però
sempre quedarà
l’esperança
que, després
d’un gran sol,
algun dia
puguen tornar
a caure, per la meva pell
les teves gotes
de pluja...

Nina Pagà
(Nuesa, 1999)