Els adéus

Camí d'una altra terra se n'anaren

els passos amorosos, i perdura

la seua aroma, que és la del silenci. 

Isidre Martínez Marzo

Hauria de...

Deixar passar el temps, els pensaments, les projeccions, l'angoixa.
Deixar-ho passar tot mantenint la serenitat.

Tots junts

Hagués volgut poder expressar tot el que sento quan veig aquestes imatges, quan recordo aquell dia, però només us diré que cada cop que miro el vídeo, m'emociono com si fos el primer cop...

Paraules

Paraules, que poden resultar dolces o amargues
Que et poden donar vida o matar-te
Que poden ser-ho tot o no ser res

Paraules, que valen tant i més si són robades
Que poden ser divines o profanes
On van quan no són dites per ningú?

Si et costen tant de pronunciar
No triguis tant, digues-les ja sense pietat
Per què esperar?

Paraules, que si no hi són t'ignoren i et maltracten
T'eleven cap al cel o a l'infern baixen
Et poden tornar un neci o bé un boig

Paraules, que poden ser piadoses o malvades
Sovint tan egoistes quan es callen
On van quan no són dites per ningú?

Si et costen tant de pronunciar
No triguis tant, digues-les ja sense pietat
Per què esperar?

No importa tant el què diràs
Què, qui, com, quant, ja m'és igual
Sols digue'm quan
Per què esperar?

On van les paraules que ningú no ha gosat dir?
Potser es perden en silencis i en moments que queden buits

Paraules, perdudes en racons inconfessables
Guardades en presons mig oblidades
Què em pots donar si vaig al seu rescat?

Paraules, que quan s'aboquen poden ser indomables
Si vols les pots tenir hipotecades
On van quan no són dites per ningú?
Paraules

Llibertat

La sensació de llibertat que vaig respirar un cop aconseguit el cim em va fer oblidar, en part, el patiment, el cansament o el defalliment d'algun moment.

La impressió de sentir-me lliure em va fer pensar en la meva terra, en el desig de la meva gent i en la força del voler i del poder.

Potser patirem, potser en algun moment desmaiarem, però n'estic segura que junts ho aconseguirem. 

Enllaçada a sa lluna i donant la mà a Gemma de Viatge Plural us desitjo una molt bona Diada!

Em demanes

Em demanes que t'escolti

i no te n'adones que tinc

les orelles gastades de sensibilitat.

Em demanes que et comprengui

i no saps que arrossego anys

de toleràncies prescrites.

Em demanes que t'acompanyi

i no veus que tinc

les passes cansades de tant fer camí.

Em demanes que t'acariciï

i no notes les meves mans

mancades de tendresa.

Em demanes que t'estimi

i no sents que el meu cor

fa temps que està eixut d'amor.

Qualsevol nit d'estiu

Arribada l'hora bruixa ens trobem, com ja és tradició, vora el mar, al codolar que ens ha vist créixer, sota la llum tènue de la lluna de qualsevol nit d'estiu i emparant un ventijol que sembla voler barrar-li el pas. Em vénen al cap les paraules d'aquell llibre que em va agradar tant quan sento la cridòria dels menuts mentre corrinyen i les nouvingudes somiquen potser, per reclamar l'abraçada càlida de la mare i, inesperadament, penso que potser, qualsevol altra nit d'un estiu més llunyà, ells també es trobaran en aquest mateix lloc i aquest pensament em provoca un somriure. Però de sobte, em sobrevé un sentiment trist que sento com una fiblada quan penso en tu, quan recordo la cara que has posat i el to amb què has dit que marxaves. La vida ens regala moments impagables, però a vegades, ens sacseja amb cops secs dels que difícilment pensem que ens en podrem sobreposar, però ho fem. I n'estic segura que tu tens la força suficient per tal de no vacil·lar.

Tot pensant-te, m'agradaria que el vent suau que m'eriça la pell esvaís al seu pas les tristors que ara t'habiten. I no voldria que cap esgarrifança et llaurés la tranquil·litat i et fes fugir de tots nosaltres, perquè som el caliu que necessites i voldria que aquest t'arribés com brisa d'estiu i t'embolcallés en una tendra abraçada. Una abraçada que fos capaç d'enderrocar la temor, la solitud, la tristesa, l'angoixa... i que arribi un dia que d'aquest mal temps no en quedin ni vestigis.