Aquesta nit...

Sacsejar fortament els pensaments per marejar-los amb l'esperança que no trobin el viarany per aparèixer davant la feblesa de la meva fortalesa. Debilitat que amago però que inevitablement percebo en cada gest de l'intent d'avançar en un camí que sembla no acabar mai... I m'endinso en bifurcacions de dubtes desconeguts, sense distingir els paranys de la realitat, deixant-me portar encegada per les prohibicions convertides en efímeres per mi mateixa i, segurament, no torno a triar el camí encertat... Sacsejo els pensaments per foragitar-los de la meva ment i de seguida me n'adono de la falsedat d'aquest afer efímer que esdevé perpetu tan bon punt deixo de somiar.
En la placidesa del cel busco la serenitat tan absent en aquests dies. En l'obscuritat de la nit lluito per desfer-me de la inquietud que desemmascara el saber estar de la meva tranquil·litat.
Per què no em sent la calma si tinc la veu esgarrada de tant cridar-la? Per què et deixa entrar la meva ment si ja fa temps que vaig tancar les portes amb el forrellat? Per què remous el passat quan saps que el teu lloc és la reminiscència de l'oblit?
En el deler d'esguardar-me en el meu somni dolç, avui sorprenentment t'hi he trobat... Saps bé que no t'he buscat. Saps del cert que et guardo en el record remot. El record llunyà més a mà que tinc...
Aquesta nit el somni m'ha sacsejat els pensaments. Aquesta nit la realitat ha colpit el meu somni. Aquesta nit anhelo poder-te sentir un altre cop en la realitat de l'abraçada oblidada...

A la barana dels teus dits (II)

Llençols adormits
entre somnis regalats
festejant la meva pell
encara verge de sol.

Anhelo les paraules
les besades aleno
quan em penso versada
en els teus mil i un escrits.

Sobtosa, la calma em foragita
l'enyorança clandestina
de romandre per sempre més
a la barana dels teus dits.

De la tremolor de mirar-me
en els teus ulls,
del desig de besar-me
en els teus llavis,
de l'esperança de retrobar-me
a la barana dels teus dits...

A la barana dels teus dits

Llençols adormits
entre somnis regalats
festejant la meva pell
encara verge de sol.

Anhelo les paraules
i les besades aleno
quan em penso versada
en els teus mil i un escrits.

Sobtosa, la calma em foragita
l'enyorança clandestina
de romandre per sempre més
a la barana dels teus dits.

De la tremolor de mirar-me
en els teus ulls,
del desig de besar-me
en els teus llavis,
de l'esperança de retrobar-me
a la barana dels teus dits...

I'm yours

M'agrada pensar que en algun lloc també hi hagi algú esperant un senyal que li indiqui que les noves estacions li portaran el nom que casi amb el seu...
M'agrada pensar que en algun moment algú pensarà que ja n'hi ha prou d'esperar...
M'agrada pensar que en algun lloc hi ha algú escoltant la mateixa cançó... M'agrada pensar que en algun moment algú la ballarà amb mi...

Temps

El temps passa i s'acosta la data tan temuda. Temps que a cada passa es fa més feixuc. Passa el temps ràpid i contràriament, massa lent... Temps d'espera per a noves esperances. Temps fugisser en el temps que s'acaba... Temps passatger de noves estacions portadores de sensacions, de sentiments, de pors...
I de sobte les hores converteixen l'aire en un ofegament dens, en unes cames cansades incapaces d'arribar als dies anhelats, en una ment emboirada que no troba les clarianes de la concentració... I tens la sensació que el temps s'esgota i ja no queda temps per encarrilar el destí. Un destí tan desitjat per tot aquest temps...

Amor

" L'amor és en aquelles curtes ratlles, l'amor com ella el voldria i com ja no és. O com potser no ha tingut mai. Perquè l'amor no és i no pot ser simple afecte. No és costum o gentilesa. L'amor és bogeria, és el cor que batega a mil per hora, la llum que baixa en el capvespre en plena posta de sol, les ganes de llevar-se al matí només per mirar-se als ulls. L'amor és aquell crit que ara la reclama i li fa entendre que cal canviar. Ell. Recorda moments que han viscut junts, les coses que sempre li ha dit, el seu rostre. Però no sabem parlar. No som l'un el bé de l'altre. Una llàgrima li regalima, càlida, per la galta i li cau a les cames lliures i nues. Potser aquesta noia asseguda al seu escriptori, una nit de final de primavera, quieta davant d'un portàtil que va trobar per casualitat, amb prou feines il·luminada amb una làmpada Ikea, encara no sap què és l'amor. Però ben segur que ara sap què no és."

Federico Moccia, Perdona si et dic amor (2007)

Somnis

Sense saber què dir, sense saber on anar sents fallar l'abrigall que tantes nits t'ha albergat. Nits on naixien les paraules portadores d'il·lusions somiades... Nits que ara sents enfosquir en obscuritats portadores de núvols grisos que t'arrenquen les paraules a cada respir pronunciat...
I sents embogir la pell muda que t'ofega... I sents com es maregen els pensaments en un cap ple de jardins de maigs florits...
Arriba la tempesta al batec dels somnis dolços tot trencant l'harmonia que ara sents finita. I un llampec et fibla la pell encara verge pel sol perquè un dia et vas regalar per sempre més a l'encanteri de la lluna...
Els somnis esdevenen palpables en un món màgic a les nits que s'eclipsen arribada la primera llum del dia a l'obrir els ulls a una realitat no anhelada...
Llavors, mires el cel de fit a fit cercant un dictamen equànime per tan injusta realitat... I és quan poses els peus al terra que et sents engolir per la boca de l'infern...
I danses en un mar de tenebres enfurismades amb passos perduts com papallones festejant els arbres a la primavera. I et retrobes amb l'encís de la lluna davant el teu esguard sospirant l'arribada d'aquell estel que et pugui alliberar del teu desmai...