dimecres, 3 de desembre del 2008

Cada cop més lluny


El desembre duu les nits més gelades. Sentiments contradictoris de pensaments emboirats pel fred que et glaça.

Dies en què s’esperançava la trobada més càlida. Viatges que s’encaminaven plens de vida per poder copsar la tendresa feta realitat, un fred jorn cansat de recórrer llargues estacions.

Viatges de tornada on la tristesa no deixa articular paraula i el plany esdevé evident en la cara de l’ànima.

Memòria cada cop més llunyana d’un desembre ja perdut. Memòria que s’evoca complaent cada cicle en cels estelats entre la neu.

Batecs de temps a cada mirada dedicada, silencis reconeguts per cada cop que has besat.

Camins polsosos sota la xafogor disfressada d’estiu que es converteixen en viaranys fangosos a causa de la inevitable pluja d’hivern.

Passa el temps enfortint a cada cop el tirocini de la nova albada.

Fruits endolcint el sabor a cada mossegada... o potser no, potser era amarga...

9 comentaris:

Striper ha dit...

Es part del cami potser no tant tris a la primavera verda i plena de colors.

Sergi ha dit...

El desembre encara dura. Potser encara tens dies perquè es revifin desembres passats, però potser els cal una petita empenta. Els la podries donar?

òscar ha dit...

jo voto per barallar-nos, enfrontar-nos al calendari perque ens marqui el menys possible l'estat d'ànim. i, si ho ha de fer, que sigui per "obligar-nos" a l'alegria i el ball i no a la tristor o la melangia. obliguem-nos a ser nens per uns dies!!!

Anònim ha dit...

hi ha coses a la vida que es congelen i es van desfent, hi ha dies que passen i tristeses amargues però que hi convius i deixes enrere i ho saps quan mires i coses que mai no oblidaràs. No sé si el comenari s'adequa al què has escrit, són les paraules que m'han sortit...

Joana ha dit...

Les paraules no es congelen mai. Necessiten l'escalfor dels llavis i del cor per seguir bategant, per omplir-nos i sobretot perquè arribin allà on no pots ser-hi.
Una abraçada!

El veí de dalt ha dit...

Tot això duu el desembre? I jo que creia que era un mes fredot!

Per cert, tens un email meu al teu correu. Pots respondre'l plis? Espero ansiós!

horabaixa ha dit...

Hola Guspira,

M'has impresionat.

Una abraçada

El petoner d'espurnes ha dit...

Després del fred torna a arribar el bon temps, però es a la nostra mà el poder fer un hivern més amè. Potser no serà un hivern del tot càlid, però si més suportable.

Abrigat bé.

Guspira ha dit...

Striper: Sí, és part del camí. I encara que sembli fosc, és ple de nova llum, com la primavera.
Per cert, moltes gràcies per pensar en mi i fer-me arribar els teus millors desitjos. Moltes gràcies!

Xexu: Encara és desembre i m'encanta... És el mes de l'any que més m'agrada, perquè cada desembre, com bé dius tu, em sento revifar... Gràcies!

Òscar: Jo voto el mateix que tu!Tot i que l'escrit sembli trist, és ple de grans il·lusions. No et negaré que hi ha un toc de melangia, però en definitiva, és ple d'alegria i agraïment. Gràcies!

Cesc: Gràcies per les teves paraules.Hi ha moments en la vida de cadascú que tenen un cert gust amarg però que inexplicablement, potser alhora, el moment més dolç mai viscut. I aquests moments es recorden sempre. Es van desdibuixant en la memòria però perpetuen en la vida de cadascú.

Joana: Com sempre, les teves paraules no poden ser més encertades. L'escalfor és important per mantenir la identitat de cada paraula dita. Gràcies!

Veí: El desembre és un mes fred però que duu una calidesa especial...

Horabaixa:Espero que per a bé... ;-)

Petoner: Gràcies!