diumenge, 6 de novembre del 2011

Es far de Ses Salines

Com més l'escolto, més m'agrada...




Encara té sa clau des far on treballava,
encara tė sa clau d'ençà que el jubilaren,
agafa sa bicicleta d'un fill seu, una mountain bike,
i fa un poc de voltera per no passar davant sa tercera edat
i enfila sa carretera des far de Ses Salines;
i enfila sa carretera i du es canet darrere darrere,
hi ha trull de contrabando, un truller.

Ja s'ha tancat sa nit i puja a dalt de tot,
se corda s'anorac i obre un finestró.
Per falta de lluna, Venus se reflexa a la mar,
es ulls té ple d'estrelles de tant de cavil·lar,
i pensa que només és a damunt una de tantes,
es ulls té ple d'estrelles de tant de mirar-les,
''oh, mirau, mirau si n'hi ha... Quantes''.

dijous, 3 de novembre del 2011

Imaginant-te


Vaig arribar d'hora al local d'assaig i encara no hi havia ningú tret del Ferran, un amic del poble que feia estona que s'entretenia tocant quatre acords amb la guitarra. Em vaig asseure al sofà, vaig treure el paquet de cigarretes de la bossa de mà i me'n vaig encendre una. En Ferran va continuar tocant els acords de la cançó Wonderwall dels Oasis i jo em vaig quedar embadalida tot escoltant-lo mentre anava consumint aquell bocí de vida. Intentava recordar la lletra de la cançó, però feia temps que no l'escoltava i hi havia versos que se m'escapaven. I entre tots aquells pensaments em va assaltar un desig sobtat. Em van venir ganes de jeure al sofà amb en Ferran i sentir els seus dits recórrer la meva panxa amb la mateixa delicadesa que rascava les cordes de la guitarra. Em van venir ganes de besar aquells llavis que xiuxiuejaven mots en anglès, ganes de passejar pel seu coll amb la meva llengua, de mossegar-li el lòbul de l'orella i finar a la seva boca amb una morrejada intensa. I gairebé com si pogués olorar el perfum de la passió, el desig resseguia les vores del meu cos fins a fer-se amo i senyor del meu entrecuix. I em van venir ganes d'oferir-li els meus pits perquè me'ls xuclés, perquè m'excités encara més, perquè desitjava encendre'l i volia sentir-lo a sobre meu i rebre les seves embranzides fogoses. I llavors, vaig pensar en el seu sexe erecte i em van venir ganes de posar-me'l a la boca.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Més de 100 paraules


somriu, vola, embriaga't, viatja, acluca, brama, gaudeix, gita't, interpreta, saluda, anticipa't, tafaneja, adreça't, escolta, col·labora, estudia, barrina, endolceix, tria, solidaritza't, acull, xerra, etiqueta, connecta't, opina, enraona, xiuxiueja, pensa, comparteix, xiula, evoluciona, apassiona't, vacil·la, xala, frisa, prefereix, madura, demana, creix, imagina, acaricia, canta, cerca, abraça, xiscla, somia, xateja, recita, llegeix, construeix, estima, escriu, descobreix, plora, compon, practica, menja, emmara't, guaita, integra, contrasta, crida, brinda, regateja, manifesta't, al·lucina, treballa, rumia, respira, rondina, recicla, independitza't, lluita, ensopega, pentina't, besa, engoleix, enamora't, desitja, enyora, sent, oblida, converteix, troba, evadeix-te, abriga't, descalça't, escalfa, gira't, embaladeix-te, provoca, repassa, xucla, desperta't, atrapa, compta, omple't, torna, vessa, regala, amara't, recorda, escull, motiva't, enlluerna't, tremola, il·lusiona't, encoratja't, dorm, apareix, convida, adona-te'n, enceta, marxa, reconeix, impregna't, coneix, entusiasma't, afanya't, tranquil·litza, mossega, cavil·la, bufa, ofega, emporta't, segueix, inquieta't, parla, despulla't, viu...


Volia fer un escrit diferent, volia expressar el que he sentit tot aquest temps, volia trobar les paraules adequades per aquesta ocasió especial; aquest és el post 100, però per més que vulgui fer filigranes, només em vénen al cap paraules que etiqueten moments i sensacions que he viscut en aquest raconet. I pensant-ho millor, ja m'està bé perquè al cap i a la fi les paraules, com ja sabeu, em despullen.

Fa poc s'ha celebrat el Dia Europeu de les Llengües i s'han fet diferents activitats; una ha estat la de La paraula en català que més m'estimo. I ara tinc curiositat per saber quina és la paraula en català que més us estimeu. Me la dieu?

dijous, 22 de setembre del 2011

Sense paraules...




Aquesta és una petita mostra del que anit vam viure als carrers de la part alta de la ciutat. Tothom entonant l'Amparito Roca i ballant al ritme de la baixada de l'Àliga i la Mulassa. Aquest és un dels moments inesborrables en què es respira un ambient festiu que per molt que el visqui, em segueix deixant sense paraules...

Un altre dels moments indelebles de la Tecla d'enguany va ser el multitudinari concert familiar dels Antònia Font. Us en deixo un bocí perquè en pugueu fer un tastet de la nostra festa.





Espero que n'hagueu gaudit tant com jo!

diumenge, 11 de setembre del 2011

La flama de tot un poble en moviment

Familieta, us desitjo una molt BONA DIADA!




diumenge, 4 de setembre del 2011

Som i serem

Jo tampoc acato la sentència contra el català.

La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem estarem firmant la sentència de mort de més de 1.000 anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!

divendres, 29 de juliol del 2011

Desmesuradament, m'enfilo al tren

Vaig al vagó i miro absorta el paisatge que passa pel meu davant; pobles desconeguts que potser algun dia seran punt de trobada d'una ocasió per recordar i un mar de fons, d'un blau intens en el que penso que m'hi capbussaria per perdre'm uns moments.

De sobte, descobreixo al fons del tren un rostre ignot que em sacseja la tranquil·litat amb només una mirada. Té un posat sensual i misteriós que em captiva de seguida. Em mira i s'humiteja els llavis molsuts i sento com el cos se m'estremeix. Em poso nerviosa i aparto la mirada per cercar la passimònia del mar. Intento dissimular el neguit i passats uns minuts, torno a mirar l'home misteriós el qual em torna la mirada acompanyada d'un somriure. Em poso encara més neguitosa i miro al meu voltant per assegurar-me que aquell gest anava dirigit a mi. El torno a mirar i aquest cop pronuncia el seu somriure. I sense tenir temps a reaccions immediates, veig com comença el seu camí d'empényer la gent per donar-se pas fins arribar on sóc jo. Giro un altre cop la mirada cap a la finestra cercant un mar que ara mateix no sé si voldria que m'engolís o m'empenyés cap a aquest home. Llavors, sento com acosta el seu cos per ensumar-me amb la maduresa d'un amant expert. Tanco els ulls com si volgués desaparèixer i torno a sentir la seva respiració molt a prop. El tren fa una sacsejada i l'home m'agafa per la cintura mentre sento el seu cos contra el meu. M'acosta el cap a l'espatlla i sento com desgrana el meu cos amb la seva proximitat. No m'ho puc creure, em sembla una situació escandalosament sexual. Sense pensar-ho, giro lentament el cap i beso el seu alè amb els meus llavis. Allarga la mà pausadament i m'acarona la panxa amb un tacte ferm i seductor. Em quedo quieta, sense fer ni un sol gest, absorta per aquella carícia i és llavors quan me l'imagino a sobre meu arquejant el cos i assaborint els meus esplendorosos pits. I tanmateix com si m'estés llegint el pensament, la seva mà acaricia un dels meus mugrons amb el darrer sotrac del tren. M'agrada. M'excito. Tinc els pits trempats i una escalfor delirosa recorre tot el meu cos. El fregadís final el sento just quan el tren comença a frenar. Té la polla dura i noto com l'empeny al meu cul. M'excito encara més, noto l'humitat del meu sexe i el desig inexplicable de ser presa d'aquell desconegut. Final del trajecte.

La gent comença a desfilar cap a la porta. Quan em giro ell ja no hi és. Baixo del tren i em dirigeixo cap a la sortida de l'estació. Busco entre la gent aquell home que m'excita amb desmesura. No el trobo i m'envaeix un sensació estranya, una barreja de ràbia i tristesa. Sospiro i intento calmar la meva excitació pensant que tot plegat és una bogeria. Abaixo la mirada i accelero el pas per escapar d'aquest desig que em trasvalsa.

De sobte, sento com una mà m'agafa i m'estira cap a un racó amagat que hi ha al tombar el passadís i sense veure amb claredat qui és, sento com unes mans em comencen a grapejar els pits i una llengua busca la meva. Respiracions accelerades d'un desig incontenible. Reconec la seva olor; és ell. M'agafa el cul amb força i em duu fins a ell. Noto la seva polla encara més dura i m'excito acceleradament. Em deixo portar sense importar-me si algú ens pot veure. El beso com si mai més pogués tornar-ho a fer. Em treu els pits fora de la roba i me'ls llepa, em xucla els mugrons, me'ls menja... m'excita. I amb un rampell d'excitació, m'arromanga la faldilla i em mossega el sexe. M'aparta el tanga amb la boca i em succiona el clítoris, un i altre cop, amb aquell afany propi de l'excitació excessiva. Començo a sentir una densa boira a mesura que enfonya els seus dits al meu amagatall i em masturba mentre segueix xuclant la meva excitació. Tremolo tota, doblego l'esquena per oferir-li més i millor la meva escletxa i el prenc amb les mans cap a mi perquè aquest cop no s'escapi. Entre aquest vaivé d'excitació inesperada, sento com si un llamp em traspassés tot el cos i anés a morir al meu entrecuix.

L'home desconegut percep el meu desmai i es posa dret. M'agafa fort del cul i projecta el seu desig al meu interior amb un moviment delicat, dolç i assaborint la seva excitació, sento com el ritme es va accelerant. I enmig de rostres que no se n'adonen d'aquest moment ens desfem l'un dintre l'altre mentre empresona els meus llavis amb un bes intens. Després, l'home desapareix entre la gent i només em queda el record d'un misteriós rostre que m'excita desmesuradament cada cop que enfilo les escales del tren.


dilluns, 11 de juliol del 2011

relax

Arribo a casa; fa calor. Puc sentir com el sol encara m'acaricia la pell. Sento la seva escalfor a tot el cos. Em trec la roba i engego el ventilador. M'estiro al sofà i miro el sostre mentre escolto el frec de l'aire. Deixo la ment en blanc en el pas de perdre la raó. Tanco els ulls i somio 40 minuts. Sense pausa. Obro els ulls. Relax parcial. Fa fred. Activo la ment: penso en el somni, busco en el pensament i em trobo en les meves carícies; nua, viatjant pel meu cos, endinsant-me en indrets inexplorats pel sol que cau. Cerco la humitat on relaxar-me plàcidament mentre l'aire del ventilador em frega els pits. Em mullo els llavis, tanco els ulls, arquejo el cos, em ve un calfred. Penso en tu i trenco la cadena de gemecs amb un sospir. Fa calor. Fumo un cigar. Tanco els ulls. Relax total.

dissabte, 2 de juliol del 2011

dissabte, 25 de juny del 2011

Et voldria dir

M'agradaria que sentissis
dintre teu
com silenciosament et penso,
ben endins,
més enllà de la fragilitat dels teus versos
on acaba el meu lent sospir
que humilment et cerca en l'aire.
Tu i jo
dansant sobre el verd intens de l'herba
respirant glops de vida enmig del mar
bellesa inconfusible d'aquesta tarda
que per a nosaltres pot ser immortal...
Però t'amagues,
t'amagues dels meus ulls,
de la dolça i densa mel,
de la simple carícia,
de la bellesa inexplorada,
del saber de cada cosa...
Guaita la pluja de la tarda
que sorollosa arriba, segurament,
per callar les paraules que et voldria dir...

dimarts, 21 de juny del 2011

Engrunes de melangia

Per què si sé que em penses

t'enyoro encara més?

Per què si sé que m'oblides

m'omples els pensaments?

Per què no et vull tenir

i et retinc a la ment?

Per què quan no vull saber de tu

em passo el dia esperant-te?

Per què la música que sona

ara em duu fins a tu?

Per què el somni

es converteix en insomni?

i aquest insomni

en hores perdudes vora el teu coixí?

Per què la calor de l'estiu

em fa tremolar una vegada més?

Per què rostre ignot

ets amor inesperat?

Engrunes de melangia

records del demà

moments de l'ahir

trobats encara avui.

dilluns, 13 de juny del 2011

Dóna'm

Dissabte
temps mancat
insomni
temps fugisser
somnis
sense temps
d'amors, d'alegries, d'il·lusions
de propostes, de superacions...
Arriba el futur
record del passat
Només vull
una abraçada
un poc de sort
la paraula precisa
el temps a favor
una mirada plena de somriures
Recordo el 32
potser també el 43 i 46
prefereixes l'1

o potser el 14 o el 15
o els trentes i 45.
Tant de bo la remor del mar
m'aporti les paraules
Només vull
un poc de sort
Dóna'm
una abraçada
un poc més de sort
un número de l'1 al 71...

divendres, 10 de juny del 2011

Ooooh Jenifer

Després de setmanes i setmanes escoltant els Antònia Font, no m'aventuro a dir que han passat a ser història perquè sé del cert que més d'un dels que correu per aquí em trencaríeu les cames, i la veritat és que no em fa gens de gràcia perquè anem de cara a l'estiu i em ve de gust anar-me'n de vacances, anar a la platja, fer passejades, cervesetes, anar de festa major... Però el fet és que des que he descobert Els catarres que no els puc parar d'escoltar. Tenen cançons maques i divertides. M'han agradat força i he decidit "arxivar" una temporadeta AF, que ja s'ho mereix pobre! perquè deu tenir la gola resseca de tant cantar la 1, la 2, la 5, la 7 i la 13. Les altres també les canta, eh? però no tant com aquestes... la veritat sigui dita!
Així que d'ara endavant, ja em podeu imaginar conduint cap a la feina cada dia a les vuit del matí i cantant a grito pelao "Ooooh Jenifer"!





Jo que sóc més català
que les anxoves de l’Escala
o els galets de Nadal,
jo que tinc una erecció
quan pujo al Pedraforca
o faig trekking per Montserrat,
jo que voto Convergència
i que tinc somnis eròtics
amb en Jordi Pujol,
jo que sóc soci del Barça
i no trago ni en pintura
als Pericos de Sarrià,
jo que penso que en Serrat
sempre ha estat un traïdor,
al meu cotxe només sona Lluïs Llach,
jo que porto els Segadors
com a politò del mòbil,
la senyera al balcó.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d'una "choni" de Castefa.

Ohhh Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Jo que sóc més català,
que el pi de les tres branques
o la guita de la Patum,
jo que sóc un gran entès
de la cobla i la sardana
i el mundillu casteller,
jo que sempre m’he enganxat
als serials de TV3
i als matins d'en Cuní,
jo que sóc més radical
que el partit Mohamed Jordi
en campanya electoral,
jo que sento devoció
pel romesco i els calçots,
i el pa amb tomàquet sagrat,
jo vull veure en Joel Joan
actuant als Pastorets,
dirigit per en Benet i Jornet.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d’una "choni" de Castefa.

Ohhh Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Les ments estretes ens intenten parar els peus,
repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó?,
l’amor és superior a tota por, a tot rencor,
i ens diuen que tenim el cor dividit,
entre l’amor i el país, la pàtria contra el desig.
Però jo no veig les parts, jo només veig el conjunt,
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.

Ohhh Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

dijous, 19 de maig del 2011

Despullant-me

Gust de cendra en tardes boiroses

mots fallits amb espurnes de soledat

és tot el que trobo quan, feble,

em despullo davant el mirall.

Imparable recerca de mi mateixa

nuesa lluïda, vellesa irreversible

pedaços de vida emmascaren la nit

quan endevino la clandestina realitat.

Pressura de silencis en mars desconsolats

viaranys planers sota fondalades

secrets esquinçats en un segon

voldria evadir-me, però no trobo d'on...


dijous, 5 de maig del 2011

Avui, que has deixat anar l'hivern

Mentre desfaig el llit, me n'adono de tots els hiverns que han passat i sostinc el cobrellit que m'ha abrigat tantes nits i ho faig amb una delicadesa especial, potser per escalfar la gelor que encara hi resta adormida.

Obro la finestra i deixo esvair l'olor de ranci mentre em perdo entre pensaments i em pregunto on anirà a parar aquest hivern que ara deixo anar.

Pujo al terrat per estendre els llençols acabats de rentar i m'embaladeix el seu moviment provocat per l'aire que s'ha girat. Sembla que aquesta brisa suau vulgui despertar els somnis que hi he perdut. I m'encanto un altre cop pensant en si encara sóc a temps d'atrapar-ne algun, però un cop de vent m'impregna d'olor de primavera que inevitablement em recorda a tu, i somric... Em vénen al cap imatges i paraules, talment com si fos un quadre de costums. Repasso la meva vida en menys de cinc segons. Cinc, em basten per saber que tu en formes part. I torno a somriure mentre corro cap a l'ampit del terrat per si veig la nostra terra llaurada pel pagès, per si oloro la flor dels tarongers, per si sento el plor del menut que ens ha omplert d'alegria, per si escolto la música del mar quan vol abraçar el marjal, per si veig al cel el campanar que porta els comptes de la nostra amistat.

I m'omplo d'enyorança quan penso que m'hagués agradat ser al teu costat, avui, que has deixat anar l'hivern per trobar una altra primavera...

dissabte, 23 d’abril del 2011

XX

Una rosa groga
fa un ikebana
quan a la nit
s'ha formulat un desig groc
per contrastar amb la vermellor
de la nit insomne.

Tomàs Camacho, Ikebanes d'Aire, 2000.


Que passeu una bona diada de Sant Jordi!

dimarts, 12 d’abril del 2011

Pepet al Tren de Mitjanit

Divendres a la nit vaig anar de concert. Vaig anar a veure Pepet en solitari. Sempre els havia vist amb tot el grup i la veritat és que Pepet sol també fa molta festa.
El concert es va fer a un cafè-pub i era ple de gom a gom. Quan vaig arribar i vaig veure tota aquella gentada vaig pensar que seria impossible poder entrar. Però em vaig dir: com que em dic Guspi que hi entro! I sí, no només hi vaig entrar sinó que vaig fer cap a primera fila! I un altre cop, vaig poder gaudir d'un directe espectacular, amb un públic entregat, cantant i ballant a ritme de Pepet

Aquesta nit, Pepet i Marieta anirà al programa El Tren de Mitjanit d'Ona de Sants-Montjuïc. El Tren de Mitjanit s'emet els dimarts de 23 a 24h i està dirigit per Germà Bustamante, el qual ens permet repassar el panorama musical català. A més, tenim l'oportunitat de poder escoltar grups i autors en directe. Aquesta nit, Bustamante entrevistarà Josep Bordes, més conegut com Pepet, i a més, podrem escoltar les seves cançons en directe. No us ho podeu perdre perquè n'estic segura que faran molta festa!
Podeu escoltar el programa a l'enllaç que us he posat. El programa paga la pena ja que podeu gaudir de música feta amb la nostra llengua. A més, podeu trucar i fer peticions. I aquesta nit ja ho sabeu, si no teniu plans, ens trobem a El Tren de Mitjanit!



dilluns, 14 de març del 2011

Un altre març


Ara que sento el frec d'aquest aire fred als meus llavis com aquella besada suau i inesperada, me n'adono que la seva tendresa és gelada, com les carícies que tracen les meves mans.

Amb rostre desdibuixat m'esquerda la pell com a la fusta vella ho fa el pas del temps. I penso que m'agradaria omplir-me les mans de dolcesa esdevinguda, però em trobo enmig de tolls d'aigua que glacen el meu camí. Un cop més, m'omplo d'aquest buit quan, amatent ,escolto el silenci que m'envolta per si, tal vegada, sóc capaç de sentir-te. Però només torna la pluja, potser per recordar les llàgrimes que he vessat, potser per tornar-me a impregnar d'aquesta tristesa que em regala un altre març...


dijous, 10 de març del 2011

Pensaments ancorats

Hores lentes, dies a l'esquena,

pensaments ancorats en instants perduts.

Carícies a la vora de l'aire

paraules que regalimen tendresa

ulls closos d'amors esdevinguts.

Imatges d'ahir palpables encara avui,

no basta la llunyania

per deixar de tenir-te a prop.

Les paraules mudes

atabalen el meu propòsit

que ferotge barra el pas

al camí de l'oblit.

I ara em perdo en la foscor

mentre m'omplo d'aquest buit

amb cert regust d'amargor.



diumenge, 6 de març del 2011

diumenge, 27 de febrer del 2011

3 al calaix!




Per casualitat me n'he adonat que estic de celebració. Sí! (Ja ho sé. Sóc una desastreta...)
L'altre dia el "Paraules despullades" va fer 3 anyets. La veritat és que cada any m'ha passat de llarg, però aquest any, per fi, ho celebro!
En aquests 3 anys he escrit moltes coses sobre mi en escrits que potser, a vegades, no s'entenen gaire, però que sens dubte formen part de mi.
Vaig començar el blog escrivint "paraules fogoses", però aviat m'en vaig adonar que no només podia escriure aquest tipus de relats. Jo sóc moltes més coses a part d'aquestes paraules i així ho he anat reflectint al blog durant aquests anys. De manera que m'he anat despullant durant tot aquest temps, d'una manera més o menys entenedora, però ho he fet i a més, m'agrada fer-ho. M'agrada ensenyar-vos la meva música, escriure sobre coses que em fan pensar, sobre coses que em passen, persones que m'estimo, sensacions...
I ja que m'he posat a fer memòria de tot el que hi ha a les meves Paraules, no puc deixar de fer esment a les vostres perquè també formen part del meu blog. Així que us dono mil gràcies per estar aquí, per fer-me companyia i dir la vostra. I als que hi sou des del principi, mil gràcies un altre cop per voler veure créixer el meu blog.
Per acabar, us deixo un dels relats que vaig fer per estrenar el blog, però aquest cop us el deixo en àudio. El Veí de dalt me'l va demanar per passar-lo al programa "Calents i contents" d'ona fm i aquest n'és el resultat.





diumenge, 20 de febrer del 2011

Ara tinc un mono...

Ja no tinc gos, no... Ara tinc mono!

Sí, heu llegit bé, ja no tinc el gosset... El fet és que com ja us vaig explicar, me'l van mig endossar o encolomar del tot, vaja! Era moníssim... és vaja, encara ho és! No us espanteu que no me l'he carregat!

La qüestió és que aquella bestiola tan petita i tan bufona era un "bitxo"! Sí sí... me n'anava a treballar i quan tornava no us podeu imaginar com em trobava la casa... Com pot ser que un animaló tan petit pugui fer desastres tan grans? No ho entenc, però us asseguro que els feia...

Pobret es passava moltes hores sol a casa i es posava nerviós, per això em feia aquests desastres... I vaig pensar que no podia ser, que en aquestes condicions no volia tenir l'animalet. Penso que si tens un animal a casa és perquè el vols tenir i per tant, has de ser responsable i cuidar-lo bé. Jo ja no complia cap d'aquestes condicions perquè mai em vaig plantejar tenir una bestioleta ni tampoc havia pensat què suposava tenir-lo. El fet és que vaig veure clar que no el podia tenir. El gosset no es podia quedar tot el dia sol a casa i jo no me'n podia fer càrrec com m'hagués agradat. Així que vaig trucar al meu amic i sí... li vaig tornar el gosset. Ho va comprendre perfectament, fins i tot penso que ja s'ho esperava. Sap perfectament que me la va jugar quan es va presentar a casa meva amb l'animaló.

Em va fer molta pena haver-lo de tornar, era molt carinyoset... És, és! He estat uns dies amb remordiments i sentint-me culpable, però ara que ja han passat uns quants dies més, penso que el que he fet és el més encertat. Jo no vull tenir un animalet perquè sí si no me'n puc fer càrrec d'una manera responsable.

Fa unes quantes setmanes que vaig atabalada, entre la feina i tot plegat no puc ni escriure al blog ni visitar el vostres. I entre papers i papers vaig poder gaudir de l'últim concert de Els Amics de les Arts al Palau de la Música. Va ser espectacular!

I ara que estic atabalada per la feina i enyoro el gosset, sento que tinc mono de concert. Sento que m'aniria bé per oblidar aquestes setmanes de mè! Però m'hauré d'esperar... Però mentrestant, us deixo un bocinet del concert que vaig anar. Surto al vídeo jeje, però no sóc aquesta que està tota l'estona amb el braç aixecat, eh?! El vídeo no és de bona qualitat, però reflecteix molt bé l'ambient del concert.


divendres, 11 de febrer del 2011

Roda el món i torna al blog









Aquesta setmana s'ha començat a publicar a aquest nou blog, Roda el món i torna al bloc dedicat exclusivament a la trobada virtual blocaire del gener del 2015.


Si voleu estar al corrent de tot, poseu-vos l'enllaç i sabreu totes les xafarderies dels que volen ser-hi, dels que marxen, dels que pleguen, dels que tornen... totes les que nosaltres sabrem es clar!


Per tant, si teniu alguna notícia de gent que plega i ens la feu arribar, també la inclourem al blog i ens posarem en contacte amb ells per si volen venir a la trobada.


Esperem que us hi afegiu i que col·laboreu, donant idees per millorar la trobada i amb qualsevol cosa que se us acudeixi que pot ser útil. Moltíssimes gràcies a tots!


(Imatge i text de la Carme de Col·lecció de Moments)

dimecres, 19 de gener del 2011

Enamorada



Mireu quina coseta... Feia dies que em preguntaven si el volia i jo deia que no. I avui me l'han portat a casa, amb tota la mala intenció, perquè sabien que si el veia no m'hi podria negar. De fet, quan l'he vist, me n'he enamorat...
Té dos mesets i pesa 2.5 kg. Ho sé perquè l'he pesat! I és molt carinyós! Però encara no té nom...
M'ajudeu a trobar-n'hi un?

divendres, 14 de gener del 2011

Trobada virtual de blocaires perduts


Primer va començar en Ferran, cansant-se dels blogs, després l'onatge, després els dubtes de la rits i finalment, el Xexu en va parlar i el seu post em va fer pensar en tota la gent que hi ha darrere els blogs que seguim i, me'n vaig adonar que són “coneguts anònims” o desconeguts que ens agrada descobrir. El fet és que veient que hi havia gent amb la voluntat de deixar els seus blogs, vaig pensar en si, passat el temps, ens en recordaríem d'aquesta gent. I llavors vaig dir: “I saps què he pensat més? Que estaria bé fixar una data futura de retrobament en el supòsit que anéssim deixant els blogs. Faria gràcia veure què expliquem passat el temps... :)” Però aquestes paraules no anaven més enllà d'un simple pensament en veu alta.

El fet és que la Carme, que també n'havia parlat del tema al seu blog, de seguida s'hi va animar i va dir: M'apunto a la idea de la Guspira. Crear un indret i una data per retrobar-nos, els que vulguin apuntar-s'hi... per si ens hem perdut.” I a més va preguntar: Qui més s'hi anima?” I la qüestió és que hi va haver gent que s'hi va animar.

Per això, hem decidit proposar-vos una trobada a tots i totes els que encara ens llegiu, tant si teniu el blog en funcionament, encara, com si ja no.

La Carme i jo hem decidit donar un espai virtual i una data concreta de trobada. Hem pensat que la trobada podria començar el dia 6 de gener del 2015 i durar els dies que faci falta per tal de donar temps a tothom qui vulgui que s'hi pugui anar acostant. La idea és que tots els qui decideixin plegar dels blogs puguin passar un moment per dir-nos com estan i com els hi va la vida. I com diu la Carme, que ens expliquin si s'han enganxat a la última xarxa social que, en aquell moment, estigui de moda o si s'han desintoxicat del tot d'ordinadors i xarxes.

Però clar, abans de muntar-ho, ens cal tenir una mica de quòrum. Per tant, aquest post està adreçat, sobretot, als que festegen de tant en tant amb la idea de tancar el blog i dubten entre deixar-lo o no tancar-lo. I també als que l'heu tancat i encara ens llegiu de tant en tant... Us apuntaríeu a donar senyals de vida ni que fos una sola vegada? Val la pena que muntem una trobada virtual de blocaires perduts? Les respostes aquí mateix als comentaris o a la Col·lecció de moments de la Carme.

I els que encara continuareu al peu del canó, vindríeu a treure el cap en aquest espai?



diumenge, 9 de gener del 2011

Empremta




Escolliré per sempre més la teva

absència, donzella,
perquè el que de veritat estim
no és el teu cos,
ni el record del teu cos
tan bell sota la lluna;
el que de veritat estim
és l'empremta que has deixat
sobre l'arena.

Fragment mai no escrit de SAFO.

dimarts, 4 de gener del 2011

Por



Avui torno a tenir la por de pensar més enllà. I encara sento com arrossego la temor si miro al passat. Sóc feta d'il·lusions i actuo per impuls i, per impuls, he fet allò que mai m'hagués cregut capaç de fer. Ara, la conseqüència és aquesta maleïda por.

Durant tot aquest temps m'he jurat no fer-me il·lusions, no deixar-me portar per cap motivació i ara només palpo la feblesa que m'ha apartat de qualsevol propòsit, que m'ha dut a aquest buit incert que no sé si és amic o estrany.

Vaig fer les confidències que hagués estimat no fer, però potser arran d'aquest enlluernament que sovint no em deixa veure-hi clar, les vaig fer. La resposta no va ser decebedora, ans al contrari, va encoratjar encara més aquesta il·lusió. I ara que sento la calma, en recullo els fruits i duc el cistell ple a vessar de temor. I això em fa tremolar dia sí i dia també, mentre nit rere nit m'amago sota els abrigalls perquè no em trobi la tan temuda por. Però em troba i llavors, no em deixa dormir i penso i penso i penso... I sento que avui torno a tenir el neguit d'haver-me fet il·lusions en va i tinc por que aquestes il·lusions em portin a un disgust, potser anunciat...