divendres, 29 de juliol de 2011

Desmesuradament, m'enfilo al tren

Vaig al vagó i miro absorta el paisatge que passa pel meu davant; pobles desconeguts que potser algun dia seran punt de trobada d'una ocasió per recordar i un mar de fons, d'un blau intens en el que penso que m'hi capbussaria per perdre'm uns moments.

De sobte, descobreixo al fons del tren un rostre ignot que em sacseja la tranquil·litat amb només una mirada. Té un posat sensual i misteriós que em captiva de seguida. Em mira i s'humiteja els llavis molsuts i sento com el cos se m'estremeix. Em poso nerviosa i aparto la mirada per cercar la passimònia del mar. Intento dissimular el neguit i passats uns minuts, torno a mirar l'home misteriós el qual em torna la mirada acompanyada d'un somriure. Em poso encara més neguitosa i miro al meu voltant per assegurar-me que aquell gest anava dirigit a mi. El torno a mirar i aquest cop pronuncia el seu somriure. I sense tenir temps a reaccions immediates, veig com comença el seu camí d'empényer la gent per donar-se pas fins arribar on sóc jo. Giro un altre cop la mirada cap a la finestra cercant un mar que ara mateix no sé si voldria que m'engolís o m'empenyés cap a aquest home. Llavors, sento com acosta el seu cos per ensumar-me amb la maduresa d'un amant expert. Tanco els ulls com si volgués desaparèixer i torno a sentir la seva respiració molt a prop. El tren fa una sacsejada i l'home m'agafa per la cintura mentre sento el seu cos contra el meu. M'acosta el cap a l'espatlla i sento com desgrana el meu cos amb la seva proximitat. No m'ho puc creure, em sembla una situació escandalosament sexual. Sense pensar-ho, giro lentament el cap i beso el seu alè amb els meus llavis. Allarga la mà pausadament i m'acarona la panxa amb un tacte ferm i seductor. Em quedo quieta, sense fer ni un sol gest, absorta per aquella carícia i és llavors quan me l'imagino a sobre meu arquejant el cos i assaborint els meus esplendorosos pits. I tanmateix com si m'estés llegint el pensament, la seva mà acaricia un dels meus mugrons amb el darrer sotrac del tren. M'agrada. M'excito. Tinc els pits trempats i una escalfor delirosa recorre tot el meu cos. El fregadís final el sento just quan el tren comença a frenar. Té la polla dura i noto com l'empeny al meu cul. M'excito encara més, noto l'humitat del meu sexe i el desig inexplicable de ser presa d'aquell desconegut. Final del trajecte.

La gent comença a desfilar cap a la porta. Quan em giro ell ja no hi és. Baixo del tren i em dirigeixo cap a la sortida de l'estació. Busco entre la gent aquell home que m'excita amb desmesura. No el trobo i m'envaeix un sensació estranya, una barreja de ràbia i tristesa. Sospiro i intento calmar la meva excitació pensant que tot plegat és una bogeria. Abaixo la mirada i accelero el pas per escapar d'aquest desig que em trasvalsa.

De sobte, sento com una mà m'agafa i m'estira cap a un racó amagat que hi ha al tombar el passadís i sense veure amb claredat qui és, sento com unes mans em comencen a grapejar els pits i una llengua busca la meva. Respiracions accelerades d'un desig incontenible. Reconec la seva olor; és ell. M'agafa el cul amb força i em duu fins a ell. Noto la seva polla encara més dura i m'excito acceleradament. Em deixo portar sense importar-me si algú ens pot veure. El beso com si mai més pogués tornar-ho a fer. Em treu els pits fora de la roba i me'ls llepa, em xucla els mugrons, me'ls menja... m'excita. I amb un rampell d'excitació, m'arromanga la faldilla i em mossega el sexe. M'aparta el tanga amb la boca i em succiona el clítoris, un i altre cop, amb aquell afany propi de l'excitació excessiva. Començo a sentir una densa boira a mesura que enfonya els seus dits al meu amagatall i em masturba mentre segueix xuclant la meva excitació. Tremolo tota, doblego l'esquena per oferir-li més i millor la meva escletxa i el prenc amb les mans cap a mi perquè aquest cop no s'escapi. Entre aquest vaivé d'excitació inesperada, sento com si un llamp em traspassés tot el cos i anés a morir al meu entrecuix.

L'home desconegut percep el meu desmai i es posa dret. M'agafa fort del cul i projecta el seu desig al meu interior amb un moviment delicat, dolç i assaborint la seva excitació, sento com el ritme es va accelerant. I enmig de rostres que no se n'adonen d'aquest moment ens desfem l'un dintre l'altre mentre empresona els meus llavis amb un bes intens. Després, l'home desapareix entre la gent i només em queda el record d'un misteriós rostre que m'excita desmesuradament cada cop que enfilo les escales del tren.


13 comentaris:

gatot ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
Carme ha dit...

Ostres, guspira! Ara m'has ben agafat desprevinguda! Quin relat més intens, es llegeix sense respirar... no, no, no m'he ofegat, per això... no pateixis! :)

XeXu ha dit...

Aquest blog torna als orígens, ja veig. Aquestes coses a mi no em passen als trens, encara que amb imaginació pots portar qualsevol situació al límit, i inventar el que sigui.

Elfreelang ha dit...

Però on passen aquests trens?

Jordi Dorca ha dit...

Quin trenc!

rits ha dit...

Havia sentit el gran mite que a l'AVE es lliga molt, xò com aquesta encara no l'havia escoltada (o llegida)

Pere ha dit...

Valgui 'm déu! Aquí davant del mar he llegit a l'hora de la migdiada dos capítols de "Somiant amb Aleixa" de la Mercè i en Francesc.
Això ja m'ha fet pujar la temperatura tot i que el garbi és fresc, però després de llegir el teu magnífic relat, estava mig endormiscat i m'he despertat ... del tot.

Bona tarda Guspira:)

garbi24 ha dit...

per fi!!!! comença a despuntar la calor de l'estiu, es que aquest mal temps ens estava passant facura. Gràcies!!!i pots tornar quan vuiguis

Laia ha dit...

Deu.... n'hi... do! I ara com me n'aniré a dormir, jo? Em sembla que els possibles somnis que en poden sortir després del teu relat poden ser de traca i mocador! Quina manera tan intensa que tens de descriure... i que real!

El porquet ha dit...

A veure, però això passa als Rodalies o has de tenir més classe i anar amb l'AVE????

Saps què, ho provaré en el cremallera de Núria! ;p

El Company de Venus ha dit...

No entrarem ara a preguntar quin trajecte era, si era rodalies, mitja o llarga distància, si aquí o a l'estranger... Tampoc no preguntaré si hi ha alguna base real (ai las). Sigui com sigui, un relat de categoria, que diuen pel sud... i un relat, no sé per què, ben estiuenc. Ja trobava a faltar jo les paraules fogoses...

mq ha dit...

desapareix misteriosament
sacsejat per l'excitació del tren
desmesuradament
salut estimada!

Guspira ha dit...

Carme: les paraules és el que tenen... que si un vol, poden ser molt intenses!

Xexu: és clar que sí! aquest blog es caracteritza per tenir un calaix ple de paraules fogoses, tot i que a vegades tardin en sortir... I pel que fa a la imaginació, què t'he de dir? és la clau de tot plegat!

Elfree: per la via!!! ;D

Jordi: ja veus...

rits: sempre hi ha un primer cop... per cert, no sabia que existia aquest mite!

Pere: gràcies! Sort que ja ha arribat la fresqueta i fa més portadora aquesta calor... :D

garbi24: gràcies per les teves paraules! però ja veus que torna a fer bo...

Laia: Vas dormir bé? jeje Gràcies per les teves paraules!

Porquet: això al de rodalies! Bé, i al de llarga distància... :D

Company: llavors si no entres a preguntar a quin tren va passar ni si va passar aquí o a l'estranger, vol dir que no t'ho he de contestar, no? :)
Sigui com sigui, gràcies per les teves paraules!

mq: agraïda, desmesuradament, per la teva visita. Salut estimat!

Gràcies pels vostres comentaris agradables i de bon gust. Gràcies per entendre el meu racó de paraules fogoses com el que és, un racó per fer volar la imaginació d'una manera diferent, però sempre des del respecte, la maduresa de les persones i el punt de vista literari. Un cop més, gràcies!