dissabte, 25 de juny del 2011

Et voldria dir

M'agradaria que sentissis
dintre teu
com silenciosament et penso,
ben endins,
més enllà de la fragilitat dels teus versos
on acaba el meu lent sospir
que humilment et cerca en l'aire.
Tu i jo
dansant sobre el verd intens de l'herba
respirant glops de vida enmig del mar
bellesa inconfusible d'aquesta tarda
que per a nosaltres pot ser immortal...
Però t'amagues,
t'amagues dels meus ulls,
de la dolça i densa mel,
de la simple carícia,
de la bellesa inexplorada,
del saber de cada cosa...
Guaita la pluja de la tarda
que sorollosa arriba, segurament,
per callar les paraules que et voldria dir...

dimarts, 21 de juny del 2011

Engrunes de melangia

Per què si sé que em penses

t'enyoro encara més?

Per què si sé que m'oblides

m'omples els pensaments?

Per què no et vull tenir

i et retinc a la ment?

Per què quan no vull saber de tu

em passo el dia esperant-te?

Per què la música que sona

ara em duu fins a tu?

Per què el somni

es converteix en insomni?

i aquest insomni

en hores perdudes vora el teu coixí?

Per què la calor de l'estiu

em fa tremolar una vegada més?

Per què rostre ignot

ets amor inesperat?

Engrunes de melangia

records del demà

moments de l'ahir

trobats encara avui.

dilluns, 13 de juny del 2011

Dóna'm

Dissabte
temps mancat
insomni
temps fugisser
somnis
sense temps
d'amors, d'alegries, d'il·lusions
de propostes, de superacions...
Arriba el futur
record del passat
Només vull
una abraçada
un poc de sort
la paraula precisa
el temps a favor
una mirada plena de somriures
Recordo el 32
potser també el 43 i 46
prefereixes l'1

o potser el 14 o el 15
o els trentes i 45.
Tant de bo la remor del mar
m'aporti les paraules
Només vull
un poc de sort
Dóna'm
una abraçada
un poc més de sort
un número de l'1 al 71...

divendres, 10 de juny del 2011

Ooooh Jenifer

Després de setmanes i setmanes escoltant els Antònia Font, no m'aventuro a dir que han passat a ser història perquè sé del cert que més d'un dels que correu per aquí em trencaríeu les cames, i la veritat és que no em fa gens de gràcia perquè anem de cara a l'estiu i em ve de gust anar-me'n de vacances, anar a la platja, fer passejades, cervesetes, anar de festa major... Però el fet és que des que he descobert Els catarres que no els puc parar d'escoltar. Tenen cançons maques i divertides. M'han agradat força i he decidit "arxivar" una temporadeta AF, que ja s'ho mereix pobre! perquè deu tenir la gola resseca de tant cantar la 1, la 2, la 5, la 7 i la 13. Les altres també les canta, eh? però no tant com aquestes... la veritat sigui dita!
Així que d'ara endavant, ja em podeu imaginar conduint cap a la feina cada dia a les vuit del matí i cantant a grito pelao "Ooooh Jenifer"!





Jo que sóc més català
que les anxoves de l’Escala
o els galets de Nadal,
jo que tinc una erecció
quan pujo al Pedraforca
o faig trekking per Montserrat,
jo que voto Convergència
i que tinc somnis eròtics
amb en Jordi Pujol,
jo que sóc soci del Barça
i no trago ni en pintura
als Pericos de Sarrià,
jo que penso que en Serrat
sempre ha estat un traïdor,
al meu cotxe només sona Lluïs Llach,
jo que porto els Segadors
com a politò del mòbil,
la senyera al balcó.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d'una "choni" de Castefa.

Ohhh Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Jo que sóc més català,
que el pi de les tres branques
o la guita de la Patum,
jo que sóc un gran entès
de la cobla i la sardana
i el mundillu casteller,
jo que sempre m’he enganxat
als serials de TV3
i als matins d'en Cuní,
jo que sóc més radical
que el partit Mohamed Jordi
en campanya electoral,
jo que sento devoció
pel romesco i els calçots,
i el pa amb tomàquet sagrat,
jo vull veure en Joel Joan
actuant als Pastorets,
dirigit per en Benet i Jornet.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d’una "choni" de Castefa.

Ohhh Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

Les ments estretes ens intenten parar els peus,
repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó?,
l’amor és superior a tota por, a tot rencor,
i ens diuen que tenim el cor dividit,
entre l’amor i el país, la pàtria contra el desig.
Però jo no veig les parts, jo només veig el conjunt,
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.

Ohhh Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.