dijous, 5 de maig de 2011

Avui, que has deixat anar l'hivern

Mentre desfaig el llit, me n'adono de tots els hiverns que han passat i sostinc el cobrellit que m'ha abrigat tantes nits i ho faig amb una delicadesa especial, potser per escalfar la gelor que encara hi resta adormida.

Obro la finestra i deixo esvair l'olor de ranci mentre em perdo entre pensaments i em pregunto on anirà a parar aquest hivern que ara deixo anar.

Pujo al terrat per estendre els llençols acabats de rentar i m'embaladeix el seu moviment provocat per l'aire que s'ha girat. Sembla que aquesta brisa suau vulgui despertar els somnis que hi he perdut. I m'encanto un altre cop pensant en si encara sóc a temps d'atrapar-ne algun, però un cop de vent m'impregna d'olor de primavera que inevitablement em recorda a tu, i somric... Em vénen al cap imatges i paraules, talment com si fos un quadre de costums. Repasso la meva vida en menys de cinc segons. Cinc, em basten per saber que tu en formes part. I torno a somriure mentre corro cap a l'ampit del terrat per si veig la nostra terra llaurada pel pagès, per si oloro la flor dels tarongers, per si sento el plor del menut que ens ha omplert d'alegria, per si escolto la música del mar quan vol abraçar el marjal, per si veig al cel el campanar que porta els comptes de la nostra amistat.

I m'omplo d'enyorança quan penso que m'hagués agradat ser al teu costat, avui, que has deixat anar l'hivern per trobar una altra primavera...

14 comentaris:

El porquet ha dit...

Doncs ara el que has de trobar és una altra primavera per a tu mateixa.

Ja has estès els llençols, ja has fet la bugada i has airejat els maldecaps i les petites penes que potser afligeixen el teu ànim.

Enyorança sí, tristesa no.

Endavant!

Carme ha dit...

Unes paraules molt boniques i molt dolces, com diu l'etiqueta. M'agrada aquest escrit, encara que vagi de bracet amb l'enyorança. Moltes vegades l'enyorança és molt bonica de sentir.

garbi24 ha dit...

Amb algun sentiment s'ha d'omplir aquesta enyorança....espero que el trobis

XeXu ha dit...

Guspi, tens la meva abraçada gegant en aquests moments. I els meus millors desitjos de tardor, no de primavera ni d'hivern, de la meravellosa tardor que et portarà les millors coses que encara no has somniat. Ànims.

Joana ha dit...

Quants somnis enganxats als llençols!
Quantes olors i quantes estacions adormint-nos i despertant-nos :)
Un text preciós Guspira!

Laia ha dit...

Estic d'acord amb El porquet... Un cop feta la bugada, els llençols són nets i frescs per poder-se omplir de nou amb noves històries, nous records. Hi ha coses que ens acompanyen per sempre, que no les podrem oblidar mai. I és bo que no ho fem, perquè significa que han estat una vivència important per a nosaltres. Això no treu cap, però, a que l'enyorança ens hagi de guanyar la partida. Sempre hi ha nous camins per emprendre.

Una abraçada ben gran!

nuria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Núria ha dit...

És molt bonic saber que formes part d'algú i que aquest algú t'acompanya en el camí de la vida. Unes paraules molt boniques guspira, desitjo que aquest campanar segueixi comptant durant molts anys.

Gràcies per ser-hi!

Guspira ha dit...

Porquet: Gràcies pel teu comentari! Sé que sembla trist, però no ho és. Hi ha una enyorança palpable en aquest post, però creu-me que és una enyorança d'aquelles que et fa somriure. No estic trista, al contrari. Gràcies, guapo!

Carme: tinc la sensació que tu sí que has captat l'escència de l'escrit i m'agrada perquè tinc "l'habilitat" que tot el que escric soni trist, i t'asseguro que no voldria que fos així. És un escrit íntim, però no és trist, almenys no ho hauria de semblar... I com bé dius, aquesta enyorança que sento és de les boniques.
Una abraçada!

garbi24: No pateixis perquè tinc una bossa plena de sentiments i sempre hi poso la mà! :) Gràcies pel comentari!

Xexu: gràcies, gràcies i gràcies! :) M'agrada trobar la teva abraçada i els teus millors desitjos. Ja saps que això és recíproc i que jo sempre tinc una abraçada per a tu si et fa falta. Però com ja he dit més amunt, no estic trista... Tinc el defecte d'escriure així i no ho voldria, però què hi farem? No sóc perfecta! Sento una enyorança sana i no em puc queixar perquè amb aquesta persona hi parlo gairebé cada dia. No ens veiem, però ens parlem. Ens estimem molt i simplement m'hagués agradat estar al seu costat un dia molt especial per a ella.
Moltes gràcies pel teu comentari, m'ha agradat molt!

Joana: moltes gràcies pel comentari! Ja se sap, els llençols sempre tenen somnis enganxats!

Laia: moltes gràcies per les teves paraules, però com ja li he dit al Porquet, aquesta enyorança no és amarga. En certa manera em sento culpable per haver-vos fet pensar que estava trista. No ho estic, però com ja he dit, tinc aquest defecte que no voldria tenir!
Moltes gràcies pel teu comentari i una altra abraçada per a tu!

Nurieta: :) Has vist quina familieta més templada que tinc per aquí? Les teves paraules també són molt boniques i m'emociono quan penso en els anys que fa que som amigues, quan penso en les vivències, rialles, i moments compartits. I com tu, també desitjo que aquest campanar segueixo comptant durant molts anys més. Una abraçada ben gran!

Turi ha dit...

Congratulations on your very special and fascinating blog, greetings from Sicily to visit my blog Turiddu savior thanks. http://www.youturi.blogspot.com

Cèlia ha dit...

Guspira, es nota que respires, estimes i sents la primavera al seu costat, compartint records de terres de tarongers i d'una mar tan especial. Un text preciós!

Elfreelang ha dit...

arribo tard i ha valgut la pena paraules i sentiments preciosos!

mq ha dit...

despertes de la letargia del llarg hivern
però
abans de tornar a hivernar
m'apropo les mans a la cara i les oloro
(té el to i la textura perfecte)
m'empastifo el rostre
de records olorats
passejant-me les puntes dels dits per les galtes
i m'apropo somrient
(meravellosa descripció de la passió estètica
poètica i vital)
salut estimada!

Guspira ha dit...

Turi: Gràcies!

Cèlia: Gràcies per les teves paraules. La nostra terra de tarongers ens duu molts bons records, aromes i primaveres florides. Gràcies un altre cop!

Elfreelang: Gràcies a tu també! Ep, i mai és tard! I encara menys per dir-me aquestes coses! :)

mq: La veritat és que no sé què dir... I això no és dolent, eh? Al contrari. Estic emocionada per les teves paraules plenes de sensacions i de poesia. Gràcies...