diumenge, 6 de març de 2011

Coi in lingus, coi in lectus!



10 comentaris:

Carme ha dit...

Je, je, je... a vegades val més no parlar tant ... és arriscat.

XeXu ha dit...

Ja es veia clarament que la dona no volia fotre un clau, i ha aconseguit el seu objectiu. Un sermó sobre normalització destrempa a qualsevol. Si n'hagués tingut ganes, no s'hagués estat per orgues!

garbi24 ha dit...

doncs jo si fa falta li poso per escrit....i que li posi el nom que vulgui però....som-hi. I si no hi ha ganes cal espremer el cervellet per ser prou convincents per vendre el peix i fer venir les ganes que facin falta.

El porquet ha dit...

Bé, de tant en tant, estar bé utilitzar altres estratègies que el "mal de cap"! ;p

Olguen Dalmasas ha dit...

Quin registre més bo per donar carabasses!! Ara..."talla-rollos" també!!

Jordi Dorca ha dit...

M'hi identifico.

òscar ha dit...

Imprescindible el diccionari a la tauleta de nit. Està clar.

maijo ha dit...

Molt bona! La norma ens acompanya també en la intimitat, i és que costa ben poc dir les coses pel seu nom.

fanal blau ha dit...

jejeje...molt bo!

Guspira ha dit...

Carme: eh que sí? A vegades val més callar i atacar! :)

Xexu: mira que ets viu! ;P

garbi24: d'això se'n diu constància! Així m'agrada, cal vendre bé el peix!

Porquet: veig que tu també ets molt viu! ;P

Olguen: talla-rotllos total! Ara bé, a la propera segur que ja ho diu tot bé...

Jordi: amb ell o amb ella???

Òscar: o tenir-hi el diccionari o estudiar abans de... posar-se al llit! ;P

maijo: jo també crec que costa poc dir les coses amb la nostra propia llengua.

fanaleta: reflecteix diferents realitats com un temple, però fa gràcia, eh?