dijous, 21 de març del 2013

Aquest amor que fa un any em va prendre

Per tal de celebrar el Dia Mundial de la Poesia us deixo uns versos del meu favorit:  l'Estellés.  Uns versos que em captiven, encara més, si és que es pot.  
Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car
el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l’ha habitat i poblat.
No puc ja més, repetiria encara;
però l’amor no em deixa mai, cruel,
i em trobe a gust dessota el seu domini,
sabent, com sé, que ha de matar-me un dia,
molt lentament, corcant-me a poc a poc.
La meua mort, mai espectacular,
m’ha d’arribar d’una lenta creixença:
va madurant a les meues entranyes,
exactament com madura l’amor.
  Vicent Andrés Estellés
(Burjassot, 1924 - València, 1993)

dimarts, 19 de març del 2013

Avui, com tants dies

Avui, com tants dies últimament,
tanco els ulls i et penso
i em provoca un somriure,
un altre dels molts més que guardo.
Avui, que revisc aquell moment
en què escrivies el meu nom
i dibuixaves la meva silueta entre pensaments,
et trobo, com tantes vegades,
i et repasso, un cop més,
per omplir-me dels teus records.
Perseverant em creix el sentiment
que avui fa més de mil nits em vas despertar
capaç de trasbalsar el meu món
i de fer desaparèixer la resta
quan ets al meu davant.
Passen les hores i es gasta el temps
els records em nodreixen el present
tinc ànsia de demà
d'un dijous qualsevol al teu costat
de sentir aquella tremolor
d'estar-me al llindar dels teus ulls
de bressar-te els somnis cada nit
de resseguir els plecs del teu llit.