Es far de Ses Salines

Com més l'escolto, més m'agrada...




Encara té sa clau des far on treballava,
encara tė sa clau d'ençà que el jubilaren,
agafa sa bicicleta d'un fill seu, una mountain bike,
i fa un poc de voltera per no passar davant sa tercera edat
i enfila sa carretera des far de Ses Salines;
i enfila sa carretera i du es canet darrere darrere,
hi ha trull de contrabando, un truller.

Ja s'ha tancat sa nit i puja a dalt de tot,
se corda s'anorac i obre un finestró.
Per falta de lluna, Venus se reflexa a la mar,
es ulls té ple d'estrelles de tant de cavil·lar,
i pensa que només és a damunt una de tantes,
es ulls té ple d'estrelles de tant de mirar-les,
''oh, mirau, mirau si n'hi ha... Quantes''.

Imaginant-te

Vaig arribar d'hora al local d'assaig i encara no hi havia ningú tret del Ferran, un amic del poble que feia estona que s'entretenia tocant quatre acords amb la guitarra. Em vaig asseure al sofà, vaig treure el paquet de cigarretes de la bossa de mà i me'n vaig encendre una. En Ferran va continuar tocant els acords de la cançó Wonderwall dels Oasis i jo em vaig quedar embadalida tot escoltant-lo mentre anava consumint aquell bocí de vida. Intentava recordar la lletra de la cançó, però feia temps que no l'escoltava i hi havia versos que se m'escapaven. I entre tots aquells pensaments em va assaltar un desig sobtat. Em van venir ganes de jeure al sofà amb en Ferran i sentir els seus dits recórrer la meva panxa amb la mateixa delicadesa que rascava les cordes de la guitarra. Em van venir ganes de besar aquells llavis que xiuxiuejaven mots en anglès, ganes de passejar pel seu coll amb la meva llengua, de mossegar-li el lòbul de l'orella i finar a la seva boca amb una morrejada intensa. I gairebé com si pogués olorar el perfum de la passió, el desig resseguia les vores del meu cos fins a fer-se amo i senyor del meu entrecuix. I em van venir ganes d'oferir-li els meus pits perquè me'ls xuclés, perquè m'excités encara més, perquè desitjava encendre'l i volia sentir-lo a sobre meu i rebre les seves embranzides fogoses. I llavors, vaig pensar en el seu sexe erecte i em van venir ganes de posar-me'l a la boca.

Més de 100 paraules

somriu, vola, embriaga't, viatja, acluca, brama, gaudeix, gita't, interpreta, saluda, anticipa't, tafaneja, adreça't, escolta, col·labora, estudia, barrina, endolceix, tria, solidaritza't, acull, xerra, etiqueta, connecta't, opina, enraona, xiuxiueja, pensa, comparteix, xiula, evoluciona, apassiona't, vacil·la, xala, frisa, prefereix, madura, demana, creix, imagina, acaricia, canta, cerca, abraça, xiscla, somia, xateja, recita, llegeix, construeix, estima, escriu, descobreix, plora, compon, practica, menja, emmara't, guaita, integra, contrasta, crida, brinda, regateja, manifesta't, al·lucina, treballa, rumia, respira, rondina, recicla, independitza't, lluita, ensopega, pentina't, besa, engoleix, enamora't, desitja, enyora, sent, oblida, converteix, troba, evadeix-te, abriga't, descalça't, escalfa, gira't, embaladeix-te, provoca, repassa, xucla, desperta't, atrapa, compta, omple't, torna, vessa, regala, amara't, recorda, escull, motiva't, enlluerna't, tremola, il·lusiona't, encoratja't, dorm, apareix, convida, adona-te'n, enceta, marxa, reconeix, impregna't, coneix, entusiasma't, afanya't, tranquil·litza, mossega, cavil·la, bufa, ofega, emporta't, segueix, inquieta't, parla, despulla't, viu...

Volia fer un escrit diferent, volia expressar el que he sentit tot aquest temps, volia trobar les paraules adequades per aquesta ocasió especial; aquest és el post 100, però per més que vulgui fer filigranes, només em vénen al cap paraules que etiqueten moments i sensacions que he viscut en aquest raconet. I pensant-ho millor, ja m'està bé perquè al cap i a la fi les paraules, com ja sabeu, em despullen.

Fa poc s'ha celebrat el Dia Europeu de les Llengües i s'han fet diferents activitats; una ha estat la de La paraula en català que més m'estimo. I ara tinc curiositat per saber quina és la paraula en català que més us estimeu. Me la dieu?

Sense paraules...

Aquesta és una petita mostra del que anit vam viure als carrers de la part alta de la ciutat. Tothom entonant l'Amparito Roca i ballant al ritme de la baixada de l'Àliga i la Mulassa. Aquest és un dels moments inesborrables en què es respira un ambient festiu que per molt que el visqui, em segueix deixant sense paraules...

Un altre dels moments indelebles de la Tecla d'enguany va ser el multitudinari concert familiar dels Antònia Font. Us en deixo un bocí perquè en pugueu fer un tastet de la nostra festa.

Espero que n'hagueu gaudit tant com jo!

La flama de tot un poble en moviment

Familieta, us desitjo una molt BONA DIADA!

Som i serem

Jo tampoc acato la sentència contra el català.

La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem estarem firmant la sentència de mort de més de 1.000 anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!

Desmesuradament, m'enfilo al tren

Vaig al vagó i miro absorta el paisatge que passa pel meu davant; pobles desconeguts que potser algun dia seran punt de trobada d'una ocasió per recordar i un mar de fons, d'un blau intens en el que penso que m'hi capbussaria per perdre'm uns moments.

De sobte, descobreixo al fons del tren un rostre ignot que em sacseja la tranquil·litat amb només una mirada. Té un posat sensual i misteriós que em captiva de seguida. Em mira i s'humiteja els llavis molsuts i sento com el cos se m'estremeix. Em poso nerviosa i aparto la mirada per cercar la passimònia del mar. Intento dissimular el neguit i passats uns minuts, torno a mirar l'home misteriós el qual em torna la mirada acompanyada d'un somriure. Em poso encara més neguitosa i miro al meu voltant per assegurar-me que aquell gest anava dirigit a mi. El torno a mirar i aquest cop pronuncia el seu somriure. I sense tenir temps a reaccions immediates, veig com comença el seu camí d'empényer la gent per donar-se pas fins arribar on sóc jo. Giro un altre cop la mirada cap a la finestra cercant un mar que ara mateix no sé si voldria que m'engolís o m'empenyés cap a aquest home. Llavors, sento com acosta el seu cos per ensumar-me amb la maduresa d'un amant expert. Tanco els ulls com si volgués desaparèixer i torno a sentir la seva respiració molt a prop. El tren fa una sacsejada i l'home m'agafa per la cintura mentre sento el seu cos contra el meu. M'acosta el cap a l'espatlla i sento com desgrana el meu cos amb la seva proximitat. No m'ho puc creure, em sembla una situació escandalosament sexual. Sense pensar-ho, giro lentament el cap i beso el seu alè amb els meus llavis. Allarga la mà pausadament i m'acarona la panxa amb un tacte ferm i seductor. Em quedo quieta, sense fer ni un sol gest, absorta per aquella carícia i és llavors quan me l'imagino a sobre meu arquejant el cos i assaborint els meus esplendorosos pits. I tanmateix com si m'estés llegint el pensament, la seva mà acaricia un dels meus mugrons amb el darrer sotrac del tren. M'agrada. M'excito. Tinc els pits trempats i una escalfor delirosa recorre tot el meu cos. El fregadís final el sento just quan el tren comença a frenar. Té la polla dura i noto com l'empeny al meu cul. M'excito encara més, noto l'humitat del meu sexe i el desig inexplicable de ser presa d'aquell desconegut. Final del trajecte.

La gent comença a desfilar cap a la porta. Quan em giro ell ja no hi és. Baixo del tren i em dirigeixo cap a la sortida de l'estació. Busco entre la gent aquell home que m'excita amb desmesura. No el trobo i m'envaeix un sensació estranya, una barreja de ràbia i tristesa. Sospiro i intento calmar la meva excitació pensant que tot plegat és una bogeria. Abaixo la mirada i accelero el pas per escapar d'aquest desig que em trasvalsa.

De sobte, sento com una mà m'agafa i m'estira cap a un racó amagat que hi ha al tombar el passadís i sense veure amb claredat qui és, sento com unes mans em comencen a grapejar els pits i una llengua busca la meva. Respiracions accelerades d'un desig incontenible. Reconec la seva olor; és ell. M'agafa el cul amb força i em duu fins a ell. Noto la seva polla encara més dura i m'excito acceleradament. Em deixo portar sense importar-me si algú ens pot veure. El beso com si mai més pogués tornar-ho a fer. Em treu els pits fora de la roba i me'ls llepa, em xucla els mugrons, me'ls menja... m'excita. I amb un rampell d'excitació, m'arromanga la faldilla i em mossega el sexe. M'aparta el tanga amb la boca i em succiona el clítoris, un i altre cop, amb aquell afany propi de l'excitació excessiva. Començo a sentir una densa boira a mesura que enfonya els seus dits al meu amagatall i em masturba mentre segueix xuclant la meva excitació. Tremolo tota, doblego l'esquena per oferir-li més i millor la meva escletxa i el prenc amb les mans cap a mi perquè aquest cop no s'escapi. Entre aquest vaivé d'excitació inesperada, sento com si un llamp em traspassés tot el cos i anés a morir al meu entrecuix.

L'home desconegut percep el meu desmai i es posa dret. M'agafa fort del cul i projecta el seu desig al meu interior amb un moviment delicat, dolç i assaborint la seva excitació, sento com el ritme es va accelerant. I enmig de rostres que no se n'adonen d'aquest moment ens desfem l'un dintre l'altre mentre empresona els meus llavis amb un bes intens. Després, l'home desapareix entre la gent i només em queda el record d'un misteriós rostre que m'excita desmesuradament cada cop que enfilo les escales del tren.