diumenge, 4 de setembre de 2011

Som i serem

Jo tampoc acato la sentència contra el català.

La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem estarem firmant la sentència de mort de més de 1.000 anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!

9 comentaris:

Carme ha dit...

Molta pressa, guspira!

Benvinguda guapa! Ara sopo i torno a escoltar Obrint pas!

Guspira ha dit...

Bon profit, Carmeta! i gràciesssss!!!

garbi24 ha dit...

Jo tampoc........

fanal blau ha dit...

Som i serem i amb molta pressa, persistint.
Visca els Països Catalans!
Som la cançó que mai s'acaba! I el coratge!

XeXu ha dit...

Ara no puc veure el vídeo, però entenc que és d'Obrint Pas. Sigui com sigui, no podem acatar aquesta sentència, no sé què s'han pensat. No es pot esborrar d'una plomada tot el que tenim. Ja ens ho han fet altres cops, però aquesta vegada no ens podem deixar vèncer. Si volen la seva llengua, que se la posin al cul. Apa, ja ho he dit.

Alyebard ha dit...

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés

El Company de Venus ha dit...

Obrint Pas s'ha convertit en un dels meus grups de referència. Aquesta versió acústica no la coneixia, i és fantàstica com l'han trasformat. Però en temps combatius com els actuals, em quedo amb el ritme accelerat del concert de Tarongers de fa uns quants anys:

http://www.youtube.com/watch?v=q4FRvBfieAY

Per cert, jo tampoc acato.

Elfreelang ha dit...

Ni jo! benvinguda i amb força!

Guspira ha dit...

No hemm d'acatar aquesta sentència. Hem de lluitar pel que és nostre i per tot allò que ens identifica.

La meva terra és Catalunya
la meva llengua, el català
la meva dansa, la sardana
i el meu desig, la llibertat!

Gràcies pels vostres comentaris!