dilluns, 14 de març de 2011

Un altre març


Ara que sento el frec d'aquest aire fred als meus llavis com aquella besada suau i inesperada, me n'adono que la seva tendresa és gelada, com les carícies que tracen les meves mans.

Amb rostre desdibuixat m'esquerda la pell com a la fusta vella ho fa el pas del temps. I penso que m'agradaria omplir-me les mans de dolcesa esdevinguda, però em trobo enmig de tolls d'aigua que glacen el meu camí. Un cop més, m'omplo d'aquest buit quan, amatent ,escolto el silenci que m'envolta per si, tal vegada, sóc capaç de sentir-te. Però només torna la pluja, potser per recordar les llàgrimes que he vessat, potser per tornar-me a impregnar d'aquesta tristesa que em regala un altre març...


14 comentaris:

XeXu ha dit...

El teu març és dolent? Espero que no se't faci massa dur, pensa que ja estem just a la meitat. En el meu cas, el que em dol és el maig. I ja li falta poc per arribar. Ànims, si et calen, i una mega-abraçada des d'aquí.

Carme ha dit...

Guspira, és un escrit preciós, encara que sigui trist. M'agrada molt com ho expliques, espero que la tristesa no duri tot el març i que ben aviat llueixis un gran somriure...

Una abraçada, preciosa!

El porquet ha dit...

Març, marçot...

Ànims. Tota la força i l'energia del món per a superar-lo que, com diu en XeXu, ja queda menys.

D'aquest mes de març n'has de sortir ben reforçada i amb unes ganes de menjar-te el món que facin acollonir l'abril!

garbi24 ha dit...

després de la pluja....sortiran totes les flors i tot canviarà de color.

Alyebard ha dit...

Fa masses dies que plou...

Rafael Meyerhofer i Ribas ha dit...

Veig que aquest més no només plou a Calella...abraçada.

Elfreelang ha dit...

bellament i tristament descrit el sentiment...el març potser et porta melangies o dolors ...la pluja plou llàgrimes per tu i per tots qui tenim una corda massa tensada del violí de la sensibilitat!

El Company de Venus ha dit...

Trist, però preciós, com passa moltes vegades amb les coses tristes.

mq ha dit...

quant la tristor predomina
una trucada inesperada
una papallona
una conversa virtual
una trobada casual
un dia clar
el cel blau
transparent
temperatura freda
vent inquiet
la muntanya immòbil
l'avió vola en línia recta
cadires
moltes cadires
petits móns plens de preguntes
suposicions
somnis
il.lusions
desil.lusions
esperança
el moment més feliç havia estat un somni
record més íntim
moment perfecte
com la vida real
tot es redueix a un obrir i tancar d'ulls
instants fugissers
ajuden a viure els moments difícils
a vegades és difícil distingir-los de la realitat
salut estimada!

onatge ha dit...

Passarà el març i tot florirà, els pètals seran el caliu de la teva nuesa, del fred que no surten al mapa del temps... Cada llàgrima et fertilitzarà una alegria, una il·lusió. I el teu buit serà un núvol passatger...


Des del far una abraçada.
onatge

Cèlia ha dit...

La melanconia de finals d'hivern deixa pas a la nova (potser encara grisa?) primavera!
(Secret: Mmmm! Però la fideuà estava boníssima! i és que el març té les seves raons!)

Guspira ha dit...

Xexu, el març no m'agrada gaire, el trobo un mes gris i ple de tristesa... Però com bé dius, ja queda menys perquè s'acabi. Gràcies per la teva abraçada i ja saps qque al maig hi seré per donar-te tots els ànims del món!
Una abraçada, guapo!

Carme, gràcies per les teves paraules. Contradictòriament o no, no ho sé, els textos tristos solen ser bonics. I no pateixis que el març també té coses bones...
Una abraçada, guapa!

Porquet, agafo les teves paraules per omplir-me de força per quan arribi l'abril, poder mirar enrere i pegar-li garrotada al març!
Gràcies... :)

garbi24, espero que surtin les flors i que tot s'ompli de colors... Gràcies!

Alyebard, aquesta nit ha tornat a caure un ruixat, però ara ha sortit el sol...

Rafael Meyerhofer, aquest mes plou per tot arreu. No sé si és una metàfora o coincidències de la vida...

Elfreelang, sembla que aquest mes ens acompanyi en l'estat d'ànim. Sembla que el cel vulgui fer un coixí de pluja per si la corda es trenca... Gràcies!

Company, gràcies per les teves paraules. Jo també ho penso.

mq, gràcies per les teves paraules que una vegada més m'abracen i m'omplen d'esperança en un mes que hagués volgut només somiar...

Onatge, les teves paraules m'omplen d'il·lusió i em deixen pensar en el març com si fos aquest núvol passatger...
Una abraçada!

Cèlia, n'estic segura que la primavera tindrà molts colors i de cada flor en sortiran noves il·lusions. Algunes, s'han avançat, tu ja ho saps...
(secretíssim: boníssima!!! i la sepieta? aix que bona!)
Una abraçada, guapa!

horabaixa ha dit...

.... poca cosa puc dir.
Silenci.
Però com no pots veure'm mentre llegueixo, dir que amb silenci interpreto les teves lletres.
No volia marxar del teu blog sense deixar rastre dels dos darrers escrits.

Guspira ha dit...

Horabaixa: gràcies per passar i pel teu silenci. A vegades no calen paraules...