A vegades no saps per què tot és dolç, salat...
Aquests dies tinc aquesta cançó al cap...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Van despullant paraules...
Ja n'hi ha prou! Prou injeccions de gas!
Embriaga't de...
- paraules dolces (13)
- Paraules entonades (28)
- Paraules fogoses (16)
- paraules íntimes (30)
- Paraules nostres (16)
- Paraules sensates (7)
- Paraules tendres (15)
Llocs amb paraules especials
-
-
Blog en pausaFa 3 anys
-
ENLLAÇATSFa 6 anys
Els meus enllaços
- A la llum d'un fanalet
- Adverbia
- Bocins de lluna
- Bona nit i tapa't
- Calle Arquímedes
- Col·lecció de moments
- El far a trenc d'alba
- El porquet de Sant Antoni
- El racó de sa lluna
- El Racó de Venus
- El rincón de Chuscartes
- El veí de dalt
- Estripanits
- Estriparaules
- Fent punyetes
- garbí24
- La mirada del balcó
- La rialla del riu sec
- Llum de Dona
- Pons's Blog
- res
- Si dubto és que sóc
- Tarraconya
- The lost art of keeping a secret
- Tinc molt mal caure
- Un camí de lletres
- Waw, tinc un blog
Em despullen cantant
Arxiu del blog
-
►
2013
(17)
- ► de setembre (3)
-
►
2011
(27)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (3)
-
▼
2010
(23)
- ► de desembre (6)
- ► de setembre (2)
-
►
2009
(18)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
Dades personals
En despullen
"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés
baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit, alegre i combatiu"
Vicent Andrés Estellés
Hem de lluitar
12 comentaris:
Deu ser que la sentim sovint... :) Està bé la cançó, m'agrada!
Carme, no em diguis que mires Infidels? :) Jo ho he mirat algun cop, però no ho segueixo... Però la cançó m'agrada!
les contradiccions formen part de l'existència humana!
hi ha dies que em sento pujada dalt d'una muntanya russa que em porta del dolç al salat i a l'inrevés amb una facilitat espectacular...
i d'altres que sembla que visqui en una bassa d'oli impertorbable...
c'est la vie...
petons bonica!
I de què em sona a mi aquesta cançó si jo no miro Infidels?
La nostra vida és un joc de contradiccions, perquè no sempre el que volem és el que toca i el que no esperàvem és el que ens persegueix. Mai sembla que hi ha un moment oportú, no sempre és fàcil saber quines són les prioritats. Però saps, al final ens en sortim, oi? Al final la vida mateixa va decidint quin camí hem de triar, si el dolç o el salat, perquè cap és millor o pitjor, és només el que s'adapta més al nostre moment.
A la vida es necessiten tots els gustos no? I una mica de "picant" també...vull dir pebre :)
Per cert Guspira què se n'ha fet de l'Estripanits????
m'agrada molt aquesta cançó! a més, no para de sonar a la ràdio!
Un bona cançó.... Ideal per a la sèrie "Infidels". Bé...; ideal per a al vida mateixa.
De les contradiccions crec que no se'n lliura ningú...i mira que fins i tot penso que tenir-ne alguna ja ens va bé!
Mar, el camí és ple de contradiccions, però malament rai si no n'hi hagués! Estic segura que tu saps triar bé el teu camí, malgrat les giravoltes de la muntanya russa... A vegades, aquestes, també les necessitem per sentir-nos vives... I si per alguna d'aquelles ens equivoquem, no passa res, tenim tota la vida per rectificar. I ja saps, equivocar-se és d'humans i rectificar és de savis... I les contradiccions formen part de la vida. Potser hi ha èpoques en què són més presents o situacions que les aviven, però penso que en tot i, fins i tot en tothom, hi podem trobar una part dolça i una altra de salada. No n'hi ha una millor que l'altra, simplement hem de saber quin és el moment de cadascuna...
Una abraçada molt gran, guapa!
XeXu, la vida de cadascú es podria teixir de moments, de pensaments, de paraules, de vivències... I enmig de totes aquestes coses hi trobem el fil de la raó, de la il·lusió, del desig... que molts cops ajuden a embastar el camí de la nostra vida, però altres vegades, són un pedaç que no sabem com encaixar-lo.
El problema és no saber prioritzar i sobretot, confondre. I és en aquest moment quan naixen les contradiccions que per una altra banda, ens fan sentir tan vius.
A mi m'agrada la roba feta de pedaços, però això sí, ben cosida. I m'agrada pensar que la vida és un recull de pedaços, d'aquests records i moments daquí i d'allà que abans esmentava. Qui no guarda un retall de roba d'aquell vestit que li agradava tant? Jo sí que ho faig i la meva vida és plena d'aquests moments, feta d'aquests pedaços i com no, avivada per aquestes contradiccions.
Al final acabem trobant aquell pedaç que encaixa millor al nostre vestit o simplement, trobem la millor manera per fer-lo encaixar.
Joana, clar que es necessiten tots els gustos! I tots els colors també!
L'Estripanits?! Per què ho hauria de saber jo??? Suposo que m'ho dius per l'altre blog... però bé, que no en sé res de res.
Una abraçada!
_MeiA_, a mi també m'agrada! No és una cançó gaire treballada, però té un no sé què que t'enganxa, oi?
Tot el dia que la canto...
Veí, jo crec que sí... Crec que molts cops trobem en les cançons allò que no sabem com expressar amb paraules.
Fanal, et dono tota la raó del món. Sóc del parer que aquestes contradiccions ens fan sentir vius. Que avorrit seria tot si sempre sabéssim què hem de fer, no?
Hola Guspira. Tal com acabo d'explicar-te en un comentari en el meu blog, he enviat un sms a la Mar amb el teu missatge; s'ha endut una bona, agradable sorpresa, i et torna l'abraçada! :-)
Gràcies per passar.
pujades i baixades
emocions i decepcions
cinc a zero
salut estimada!
Ferran, gràcies! Ets molt amable! :)
mq, cinc pujades, cinc emocions! :)
Publica un comentari a l'entrada