dissabte, 20 de novembre del 2010

Contradiccions

A vegades no saps per què tot és dolç, salat...
Aquests dies tinc aquesta cançó al cap...

12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Deu ser que la sentim sovint... :) Està bé la cançó, m'agrada!

Guspira ha dit...

Carme, no em diguis que mires Infidels? :) Jo ho he mirat algun cop, però no ho segueixo... Però la cançó m'agrada!

mar ha dit...

les contradiccions formen part de l'existència humana!

hi ha dies que em sento pujada dalt d'una muntanya russa que em porta del dolç al salat i a l'inrevés amb una facilitat espectacular...

i d'altres que sembla que visqui en una bassa d'oli impertorbable...

c'est la vie...

petons bonica!

Sergi ha dit...

I de què em sona a mi aquesta cançó si jo no miro Infidels?

La nostra vida és un joc de contradiccions, perquè no sempre el que volem és el que toca i el que no esperàvem és el que ens persegueix. Mai sembla que hi ha un moment oportú, no sempre és fàcil saber quines són les prioritats. Però saps, al final ens en sortim, oi? Al final la vida mateixa va decidint quin camí hem de triar, si el dolç o el salat, perquè cap és millor o pitjor, és només el que s'adapta més al nostre moment.

Joana ha dit...

A la vida es necessiten tots els gustos no? I una mica de "picant" també...vull dir pebre :)
Per cert Guspira què se n'ha fet de l'Estripanits????

_MeiA_ ha dit...

m'agrada molt aquesta cançó! a més, no para de sonar a la ràdio!

El veí de dalt ha dit...

Un bona cançó.... Ideal per a la sèrie "Infidels". Bé...; ideal per a al vida mateixa.

fanal blau ha dit...

De les contradiccions crec que no se'n lliura ningú...i mira que fins i tot penso que tenir-ne alguna ja ens va bé!

Guspira ha dit...

Mar, el camí és ple de contradiccions, però malament rai si no n'hi hagués! Estic segura que tu saps triar bé el teu camí, malgrat les giravoltes de la muntanya russa... A vegades, aquestes, també les necessitem per sentir-nos vives... I si per alguna d'aquelles ens equivoquem, no passa res, tenim tota la vida per rectificar. I ja saps, equivocar-se és d'humans i rectificar és de savis... I les contradiccions formen part de la vida. Potser hi ha èpoques en què són més presents o situacions que les aviven, però penso que en tot i, fins i tot en tothom, hi podem trobar una part dolça i una altra de salada. No n'hi ha una millor que l'altra, simplement hem de saber quin és el moment de cadascuna...
Una abraçada molt gran, guapa!


XeXu, la vida de cadascú es podria teixir de moments, de pensaments, de paraules, de vivències... I enmig de totes aquestes coses hi trobem el fil de la raó, de la il·lusió, del desig... que molts cops ajuden a embastar el camí de la nostra vida, però altres vegades, són un pedaç que no sabem com encaixar-lo.
El problema és no saber prioritzar i sobretot, confondre. I és en aquest moment quan naixen les contradiccions que per una altra banda, ens fan sentir tan vius.
A mi m'agrada la roba feta de pedaços, però això sí, ben cosida. I m'agrada pensar que la vida és un recull de pedaços, d'aquests records i moments daquí i d'allà que abans esmentava. Qui no guarda un retall de roba d'aquell vestit que li agradava tant? Jo sí que ho faig i la meva vida és plena d'aquests moments, feta d'aquests pedaços i com no, avivada per aquestes contradiccions.
Al final acabem trobant aquell pedaç que encaixa millor al nostre vestit o simplement, trobem la millor manera per fer-lo encaixar.


Joana, clar que es necessiten tots els gustos! I tots els colors també!
L'Estripanits?! Per què ho hauria de saber jo??? Suposo que m'ho dius per l'altre blog... però bé, que no en sé res de res.
Una abraçada!


_MeiA_, a mi també m'agrada! No és una cançó gaire treballada, però té un no sé què que t'enganxa, oi?
Tot el dia que la canto...



Veí, jo crec que sí... Crec que molts cops trobem en les cançons allò que no sabem com expressar amb paraules.


Fanal, et dono tota la raó del món. Sóc del parer que aquestes contradiccions ens fan sentir vius. Que avorrit seria tot si sempre sabéssim què hem de fer, no?

Ferran Porta ha dit...

Hola Guspira. Tal com acabo d'explicar-te en un comentari en el meu blog, he enviat un sms a la Mar amb el teu missatge; s'ha endut una bona, agradable sorpresa, i et torna l'abraçada! :-)

Gràcies per passar.

res ha dit...

pujades i baixades
emocions i decepcions
cinc a zero
salut estimada!

Guspira ha dit...

Ferran, gràcies! Ets molt amable! :)

mq, cinc pujades, cinc emocions! :)