divendres, 3 de desembre de 2010

Record




Em manca l'aire per respirar. Avui no el trobo... Avui em sobra la tristesa i no la busco... Avui, em sento envellir com aquella poma setmesina de la nevera que veu passar la seva oportunitat cada cop que la porta es torna a tancar. Avui, la ràbia ha guanyat la batalla a l'esperança i la impotència ha abraçat la fúria tot xiuxiuejant-li paraules tranquil·litzadores a cau d'orella...

Observo les arrugues del pas del temps. El vent m'ha festejat; tinc les mans tallades. La tardor m'ha besat, ho noto als llavis. Aquest cop, m'ha deixat un gust amarg.

Penso en la recordança de demà passat i m'acull aquesta olor de codonyat caduc que tal vegada ahir vares mossegar... I ara que hi penso, cavil·lo què en quedarà, si la reminiscència de la vida o la memòria de la mort.


Avui has decidit marxar, barrar el teu pas en aquest camí amarat de sofriment i entrebancs. Fa dies que vas fer la maleta on hi vas posar bocins de cadascun dels que t'hem agafat de la mà. M'he fos en l'abraçada sentida al llegat que has deixat i he sentit trencar-me com el cristall més delicat. El plor m'ha ofegat la veu i no m'he vist amb prou força per encoratjar la seva valentia.

Avui, només tinc llàgrimes per a tu. Avui que has decidit marxar per trobar-te amb el teu menut, et ploro més que mai.

Que tinguis sort en el teu viatge. Que trobis tot el que t'ha mancat aquí.

Et trobaré a faltar. Et trobaré al meu cor...


10 comentaris:

Carme ha dit...

Que trist... m'afegeixo als teus desitjos de sort. Que tingui sort i que trobi tot el que li ha mancat aquí. I tu també, nina, que tinguis sort...

Una abraçada ben forta.

fanal blau ha dit...

Dolorós, Guspira. Que tingui sort en el viatge...

...

una abraçada...

El Company de Venus ha dit...

Quanta tristesa, Guspira. Molts d'ànims en aquesta tardor dolorosa.

mq ha dit...

minuciosament
remenes el fons del teu jo
despullada
xopa
però el remor del vent
t’ha fet tancar els ulls
penses
cerques
repenses
no estàs sola
entre les mans
em tens a mi
per
llegir-te
escoltar-te
estimar-te
a vegades
una forta abraçada basta
imagino potser
un somriure horitzontal i infinit
salut estimada!

_MeiA_ ha dit...

Un escrit molt trist i alhora molt bonic.
Què dir en moments d'aquests... les pèrdues sempre són doloroses, sempre.
Una abraçada molt forta i endavant.

Jordi Tudó ha dit...

Trist, i carregat de tendresa alhora.
Salut!!
i pit i amunt!!!!!

mar ha dit...

bonica...
sento molt a prop el dolor profund que expresses en les teves paraules... la tristesa per l'absència i alhora la tendresa que et genera el seu record...
l'estimació...

sense dubte... en el cor portaràs per sempre la vida viscuda i la calidesa del que vàreu compartir...
una abraçada plena de companyia que resta en silenci davant el dolor profund de l'absència...

horabaixa ha dit...

Hola Guspira,
El dia abans de que em deixesis el teu comentari -qué per cert, és l'unic que s'acostaa la idea-, vaig entrar en el teu espai.

Al llegir aquest text, que em va deixar K.O. per molts motius, no et vaig comentar per coses que a vegades passen.

Una abraçada molt forta

Salva Piqueras ha dit...

Preciós... una abraçada.

Guspira ha dit...

Carme, és trist... trist i sentit. però saps? Confio en què tindrà tota la sort que és mereix.
Gràcies per l'abraçada i pels ànims...

fanal blau, jo també ho desitjo. Una altra abraçada per a tu.

Commpany, gràcies... Una abraçada.

mq, gràcies per la teva abraçada, l'he trobat. Gràcies per les teves paraules... m'hi he trobat. Gràcies per ser-hi. Has imaginat bé... :)

_Meia_, les pèrdues sempre són doloroses. A vegades escriure ajuda a portar-ho... Una altra abraçada per a tu.

Jordi, gràcies pels teus ànims.

Mar, gràcies per les teves paraules... N'estic segura que sempre portaré al cor a aquesta persona, m'ha ensenyat molt... Gràcies un altre cop per estar sempre aquí. La teva abraçada em fa companyia... Jo també te n'envio una. :)

Horabaixa, no cal que em diguis res... no passa res si no comentes... Una altra abraçada per a tu, guapa.

Salva, gràcies. Una altra per a tu.


M'ha agradat molt trobar les vostres abraçades en un moment així. Gràcies...