dimecres, 10 de novembre de 2010

Bufa el vent



Dies de sensacions amb noves il·lusions i vells retrobaments. Pensaments ofegats pel pas del temps, mancats d'aigua, plens d'aire. Somnis d'ahir que avui han trobat el camí o potser segueixen perduts al laberint. El vent continua bufant; l'aire se'n va i els records resten esperant una nova alenada que se'ls pugui emportar.
Els dits ballen el ritme de les sensacions. Els pensaments es barallen per amagar les amargors.
Bufa vent, bufa ben fort per endur-te les inquietuds... Bufa vent, bufa ben fort per dur-me aire nou.


5 comentaris:

XeXu ha dit...

Ara podria fer una dissertació sobre aquest post tan enigmàtic, posar-me profund i fer-ne un anàlisi ben acurat. Però la veritat és que no he entès res de res, així que millor callo i no la vesso... ara, sembla que apunta cap amunt, així que bé, no?

El Company de Venus ha dit...

El vent sempre s'enduu coses i ens en porta d'altres. El caràcter cíclic de la natura, els misteris dels sentiments.

Guspira ha dit...

Xexu: posa't profund, home! jaja
Jo diria que alguna cosa sí que has entès quan et sembla que apunta cap amunt, no? O simplement és que el vent em va torbar la poca lucidesa que tinc i no s'havia d'entendre res...

Company: el vent sempre ajuda a esvair les nuvolades mentals, a distreure els pensamennts que ens inquieten per agafar aire nou.

Gràcies pels comentaris!

mq ha dit...

tremolos
m’apropo al teu cos
tanco els ulls
el vent continua bufant com sempre
vent
suau i lleuger
mou-te com el vent cridaner
precisos com l'aigua cristal•lina d'una platja de somni
sentir per sentir que estimes i que t'estimen
salut estimada!

Guspira ha dit...

mq, tremolosa em quedo després de llegir-te. Gràcies!