La claror de la nit

La claror travessa les escletxes d'aquella vella finestra mentre atrapa la teva pell. La pell que he acariciat tantes nits amb dits tremolosos de principiant, sentint a cada pam el teu batec, descobrint-te cada nit com si fos el primer dia. La claror travessa les escletxes per despullar la teva pell desconeguda...

Pirata dels meus somnis

Pirata de nits que assaltes els meus somnis i goses entrar en el meu llit per acaronar les meves fantasies talment com si fossin teves. Bandoler d'intimitats que em segrestes els pensaments impedits d'insurrecció i te'ls mires amb somriure maliciós en saber-te amo i senyor de la troballa.
Pirata de nits que assaltes els meus somnis... Somnis esbalaïts en dies de penombra on la teva veu inunda el meu sentit, on la teva mirada esguarda els meus sentiments.
Pirata dels meus somnis que has acariciat de nit el meu cor i te n'has endut el seu amor... Pirata dels meus somnis, lladre de les meves nits, vine i emporta'm a cercar el teu destí...

Wa Yeah!

Últimament, aquesta cançó la tinc al cap més de l'habitual... I la veritat és que em va bé per animar-me. M'encanta... Antònia Font m'agrada molt ,però aquesta cançó té un no sé què especial, un ritme que et fa moure gairebé impulsivament... He anat a diferents concerts d'Antònia Font i un de tots va ser en un teatre i us asseguro que quan va sonar aquesta cançó, la gent no va aguantar més asseguda i va començar a fer això...

Em fa pensar

Sempre amb mi...

Dies que em toquen el cor... petites carícies que em treuen la por...
Bocins de tu que em fan millor...

Secrets

Si en la terra mullada per les llàgrimes del cor hi trobes el meu nom desdibuixat és perquè la tristesa m'envaeix els sentiments dintre una boira fosca de secrets no dits. Secrets que lluiten per ser lliures i navegar mar endins fins al ferm horitzó, l'horitzó dels teus ulls...
Però sé que el cor és fort i sobreviu a les envestides del temporal,fins arribar a terra ferma i retrobar-me en el dolç somriure de la teva mirada... I sentir com les teves mans van eixugant les llàgrimes del meu cor...

Aire

Aire anhelat, respir esdevingut en rajos de lluna guaridora. En estels caiguts del cel per protegir-te dels malsons més temuts...
Vitralls descolorits pel pas del temps, pel camí del sol reflectit a la nostra pell.
Ditades de cadascun dels qui han compartit amb nosaltres impregnades en el nostre tarannà, en el fer i desfer de les nostres mans, en les mirades dels nostres ulls còmplices...
Solitud creguda solitària dels dies calorosos d'estiu sota tempestes xafogoses. Solitud amagada rere pensaments silenciosos de pors arraconades...
Solitud desapareguda en la nit més càlida, en la paraula traçada, en el silenci temut, en l'abraçada esperada, en la besada més tendra, en la confluència de carícies en la pell esponjosa tan enyorada...
L'espera és llarga, el camí lent, ara ja, l'arribada és imminent... Espera vora el mar dels teus somnis el respir arribat amb les onades del mar de fons. El mar de la teva terra, la sal de la teva pell, l'escriptura calcada a cada passa retrobada en el teu pensament...