diumenge, 30 d’agost de 2009

Secrets



Si en la terra mullada per les llàgrimes del cor hi trobes el meu nom desdibuixat és perquè la tristesa m'envaeix els sentiments dintre una boira fosca de secrets no dits. Secrets que lluiten per ser lliures i navegar mar endins fins al ferm horitzó, l'horitzó dels teus ulls...
Però sé que el cor és fort i sobreviu a les envestides del temporal,fins arribar a terra ferma i retrobar-me en el dolç somriure de la teva mirada... I sentir com les teves mans van eixugant les llàgrimes del meu cor...

9 comentaris:

Cesc ha dit...

El dibuix m'agrada, és diferent i m'agrada, no sé definir exactament què és. En canvi, el teu escrit, que és perfecte i pulcre i setà escrit amb una cultura de les lletres i una sensibilitat que em sembla encantadora, hi trobo tristesa, com en altres textos. Si el cor plora, que trobi el mocador a les mans del cor que el faci somriure, desdibuixar-se en llàgrimes ve seguit de petons de dolçor, la tristesa i els secrets acaben quedant enrere i les oportunitats de l'estim acaben arribant, amunt...

Striper ha dit...

Sense paraules , precios!!!

Joana ha dit...

Quan algú t'eixuga les llàgrimes del cor és que t'estima molt! :)
Bentornada Guspira!

Lansbury ha dit...

Molt bonic, Un bes

Carme ha dit...

El cor sempre és més fort del que ens pensem... i sap esperar aquesta terra ferma... preciós. Una abraçada.

mq ha dit...

...ens hem sentit així en algun moment o altre de la nostra vida!
molts
per desgràcia
molt ben escrit i autèntic
salut estimada!

El Company de Venus ha dit...

"Terra mullada per les llàgrimes del cor": senzillament preciós. Però no estiguis trista!

mar ha dit...

deixa volar els teus secrets...
deixa'ls lliures i aniran més enllà i deixaran de neguitejar-te i potser en comptes de llàgrimes albiraràs els somriures desitjats...

petons bonica!

Francesc Mompó ha dit...

Qualsevol nit plouran perles.
Salut i Terra