Últimament, aquesta cançó la tinc al cap més de l'habitual... I la veritat és que em va bé per animar-me. M'encanta... Antònia Font m'agrada molt ,però aquesta cançó té un no sé què especial, un ritme que et fa moure gairebé impulsivament... He anat a diferents concerts d'Antònia Font i un de tots va ser en un teatre i us asseguro que quan va sonar aquesta cançó, la gent no va aguantar més asseguda i va començar a fer això...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Doncs segur que hem coincidit en més d'un concert, jo anava a tots els que podia, llàstima que estiguin d'any sabàtic, però a finals de l'any que ve, nou disc, i espero que abans uns quants concerts.
Jo vaig estar al concert del Liceu, i tot i que el Coser i Cantar no fa justícia a les cançons, va ser espectacular. Allà vam ser nosaltres, els meus amics i jo, els primers a picar de mans i esvalotar el galliner. Tot va començar molt tímid per culpa de l'impressionant escenari, però mica en mica es va convertir en un concert màgic, irrepetible. I mira que he anat a bons concerts...
Una bona camnço!!
Sí que venen ganes de bellugar-te!
Jo no coneixia massa el grup, però un dia vaig veure a una personeta que el ballava i em van intigrar les seves lletres, m'hi vaig perdre i vaig entendre per què havia tingut tant d'èxit... diem wa yeah doncs?
la cançó m'agrada però la veritable superfan és la meva dona que té devoció pel grup. a ballar! (bé, ella no que ara encara dorm). :)
què divertit lo que escric
quan estic avorrit
imaginar paisatges
paisatges amb horitzons amplis
no em canso de caminar
caminar per camins que mai m’han estat desconeguts
no em canso de sentir
sentir el record d’uns llavis
no em canso d’aprendre
aprendre a caminar
aprendre a sentir....
no em canso d’estimar
salut estimada!!
Jo no he ant mai a cap concert d'Antònia Font, però m'agrada.
Realment el batiscafo és un disc excel·lent...D'on has sortit guspira?
M'has deixat un missatge al blog. Merci!
Publica un comentari a l'entrada