divendres, 31 de gener de 2014

Els adéus

Camí d'una altra terra se n'anaren
els passos amorosos, i perdura
la seua aroma, que és la del silenci. 

Isidre Martínez Marzo

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Hi ha un moment que tot s'acaba. Però després d'un adéu, toca recomençar de nou, oi?

Pere ha dit...

Anar-se'n a poc a poc, sense dir res ... només queda una olor de versos.

Bona nit Guspira :)

xavier pujol ha dit...

L'aroma del silenci potser s'acaba quan arriba la del retrobament.
Fita

joan gasull ha dit...

Fins i tot marxar pot ser fantàstic si es pot fer a voluntat pròpia.

Elfreelang ha dit...

sense adéus no podríem dir hola!

El Company de Venus ha dit...

No tots els adéus són negatius, Guspira.

Jordi ha dit...


Determinades aromes em transporten a èpoques distintes... Té l'amor el seu particular aroma?

Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com ha dit...

L'Adèu... via dirección a la transformació, a la transmutació.




Gràcies.