Avui, faria la maleta i marxaria ben lluny. Me n'aniria a Venècia... Per perdre'm entre els seus carrers, per ensumar la seva olor, per impregnar-me de memòria els ulls, per trobar la seva imatge als meus pensaments.
Avui és un d'aquells dies...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
I què t'ho impedeix? Una trucadeta a la feina, que jo et veig molt malalta, i fas una escapada. Què n'és de fàcil somniar, oi? Sempre hi ha moments que ens ve de gust fotre el camp. Si poguéssim...
...nostàlgics?
Si et cal una empenta (petita i virtual, eh!), serveixi aquest comentari com a empenta venecianna.
Tu a Venècia i jo a Florència, i totes dues contentes.
Hi ha dies que...
Preciosa, Venècia. I tant. I fora de temporada, i amb fred, potser encara més.
Per si vols submergir-t'hi, recorda aquests versos:
http://elracodevenus.blogspot.com/2009/04/venecia.html
Doncs vinga... agafa la maleta i direcció cap a Venècia!!!
:)
Ei! que jo també t'animaria, eh?
Una escapada va tant bé per carregar piles!
Una abraçada, mentre no te'n vas...
jo tampoc m'ho pensaria gens ni mica per anar-hi de nou...
un bon diumenge, guspira!
XeXu: si poguéssim... Però tot és més complicat del que sembla. Fins i tot aquestes paraules.
Veí: una miqueta...
Òscar: moltes gràcies!
Ariadna: Florència també m'agrada molt, però és que Venècia... Encara recordo el primer cop que hi vaig anar, em va impactar molt! Per molt que l'hagués vist en pel·lis, fotos i postals no me la imaginava tal com és...
Company: Fora de temporada encara millor! I amb fred, uau... M'encanta! I els teus versos, els recordo molt bé... :)
_MeiA_: Vinga doncs! :)
Carme: moltes gràcies... Una altra abraçada per a tu...
Fanalet: Creu-me que jo hi tornaria amb els ulls tancats! Una abraçada!
Tanca els ulls. Obre els sentits. Nota les passes. Camines pels carrerons estrets de Venècia. Escolta els gondolers, els crits dels turistes a la plaça. Alça el cap i gaudeix de la vista dels palaus. Olora el perfum de la ciutat. Passa la mà per sobre les pedres. Hi fa fred, a Venècia? Quan vulguis tornar a casa, només et caldrà obrir els ulls.
vafalungo: tanco els ulls, obro els sentits i em trobo passejant pels seus carrers... M'impregno d'olors, músiques i paisatges... Ha estat fantàstic! Gràcies... :)
Publica un comentari a l'entrada